Ahir es va clausurar a Barcelona la conferència Mondiacult 2025, que, organitzada per la Unesco i amb el suport de les principals institucions polítiques catalanes, ha reunit els ministres de cultura d’un centenar llarg de països, per tal
de consolidar la cultura no només com una eina de construcció personal i col·lectiva, sinó també, i molt especialment, com a pilar fonamental d’un desenvolupament just, pacífic i sostenible.
Després de tres dies de sessions, Mondiacult 2025 va acabar amb la difusió d’un document final, a tall de manifest, en les darreres línies del qual hi trobem una frase que reflecteix i transcendeix el sentit d’aquesta trobada cosmopolita, projectant-lo cap a temps venidors: “No hi ha futur sense cultura”.
Certament, la història del gènere humà seria una altra ben diferent si no hagués acompanyat el seu desenvolupament material amb el cultural. És a dir, amb aquest conglomerat de coneixements interrelacionats que converteixen la vida en una experiència intel·lectualment enriquidora, a partir d’una constel·lació d’habilitats, talents i creacions que són privilegi exclusiu de la nostra espècie.
Tot això és sabut des de temps immemorials, com també és sabut que la configuració del món actual, basada en la diversitat i en la interconnexió que propicia l’edat digital, constitueix un inesgotable factor de riquesa però, alhora, obliga a un diàleg constant per transformar l’esmentada diversitat en un exuberant patrimoni popular, artístic i intel·lectual, que val la pena conèixer i compartir.
Mondiacult clou la seva reunió barcelonina, a la qual han assistit més de cent ministres de cultura
Vet aquí la pertinència dels treballs desenvolupats aquests dies en el congrés que ens ocupa, i l’afany de totes les persones reunides en el Centre Internacional de Convencions de Barcelona per projectar la cultura cap a nous horitzons i basar-se en ella per afrontar els pròxims reptes col·lectius d’un món en constant evolució.
Per tot això sembla també molt pertinent l’esmentat document final, en el qual es reconeix de nou el dret de totes les persones a participar en la vida cultural i es considera la cultura com un bé públic mundial. I on s’expressa el compromís dels reunits per enfortir sectors creatius i polítiques culturals, amb la convicció que la cultura contribueix al benestar de les persones i, a més a més, pot contribuir també al desenvolupament d’altres àrees d’activitat humana.
En aquest sentit, el document recalca de manera especial el foment de la cultura com un instrument decisiu per a la pau, com a marc per al diàleg intercultural, intergeneracional i interreligiós; com també per a la lluita contra totes les formes de racisme o discriminació que puguin amenaçar la llibertat d’expressió i l’artística.
El document ressalta a més –i aquest és un altre punt rellevant– les sinergies que poden establir-se entre cultura, patrimoni i lluita contra la crisi climàtica que actualment pateix, de manera cada cop més evident, el planeta. I convida a l’exploració i millor ús de la intel·ligència artificial (IA) com a instrument per fomentar la creativitat.
En el document final, subratlla el valor de la cultura davant la crisi climàtica o la IA
A ningú no se li amaga que els esforços de Mondiacult es produeixen en uns temps particularment difícils, marcats per guerres en les que es lluita amb extrema crueltat, i per l’ascens dels populismes i els autoritarismes a escala planetària, com si ja tots haguéssim oblidat o ignoréssim que altres moviments comparables ens van conduir fa menys d’un segle a una terrible conflagració mundial. En tals circumstàncies, la conversió en realitat dels plans traçats pels participants en Mondiacult no serà tasca senzilla. Perquè són molts els interessos, privats o grupals, que consideren prioritària la seva satisfacció; que desdenyen els fruits de la cultura i que, en ocasions, no dubten a silenciar els qui es distingeixen com els seus heralds.
Però no és menys veritat que la cultura té un defensor per tota la vida en cadascuna de les persones sensibles als seus ensenyaments. I, així mateix, que esforços com ara el realitzat a Barcelona per Mondiacult poden ajudar de manera notable a la conscienciació col·lectiva sobre el rol central de la cultura en la nostra societat. Perquè, efectivament, no hi ha futur sense cultura. I perquè totes les tasques que s’emprenguin per reforçar-la i divulgar-la, provinguin d’esforços personals o d’esforços institucionals, són més que oportunes.