La científica i activista Jane Goodall, que va convertir el seu amor infantil pels primats en una lluita constant per la protecció del medi ambient, va morir ahir dimecres als 91 anys. La famosa primatòloga va finar per causes naturals. Els descobriments de Goodall com a etòloga van revolucionar la ciència, i la van catapultar com una incansable defensora de la protecció i restauració del nostre món natural.
Convertida en activa conservacionista, Goodall va transformar la seva vida en un testimoni permanent en defensa de ximpanzés, goril·les i altres grans primats amenaçats per la desforestació, el comerç de carn salvatge, les guerres i el virus de l’Ebola.
Va denunciar de manera implacable la devastació generalitzada dels hàbitats
I així es va mostrar quan va ser convidada a Barcelona fa uns anys pel CosmoCaixa, on va afirmar que la recuperació d’aquestes espècies requereix el desenvolupament socioeconòmic de l’ Àfrica, el canvi cultural de les poblacions i l’impuls d’un ecoturisme respectuós. Goodall va explicar llavors –davant d’un auditori perplex per la saviesa d’aquella dona aparentment fràgil– els estralls que causa la fragmentació del bosc. Fins i tot les tales aparentment més racionals obliguen a construir carreteres per treure la fusta de dins del bosc, i “després de la carretera ve tota la destrucció ambiental”, deia.
Però el gran dany –va explicar– potser el causa el comerç de carn salvatge dels grans simis a l’ Àfrica equatorial. Davant els animals criats en granges, els nadius prefereixen la caça de carn fresca, que es ven a la ciutat. Les lleis prohibeixen el comerç dels grans simis, però qui pot defensar un ximpanzé engabiat per més que acariciï la cara al curiós demanant pietat, quan té al costat un altre exemplar esquarterat, obert en canal, en un remot mercat del Congo?, s’interrogava.
“La caça és il·legal, però es fa”, va dir Goodall abans d’explicar els esforços preventius per recuperar els ximpanzés a la reserva de Gombe ( Tanzània). La seva feina durant anys va ser implicar la població autòctona, dedicar moltes hores a conèixer les seves necessitats (infermeries, vivers per reforestar, recuperació de terrenys infèrtils) i, sobretot, treballar amb les dones.
El seu activisme la va portar des d’un poble costaner anglès fins a l’ Àfrica en un esforç permanent per comprendre millor els ximpanzés i el paper dels humans.
Goodall va ser pionera en el seu camp, com a científica en la dècada del 1960 i com a estudiosa del comportament dels primats. I va obrir camí perquè altres dones seguissin el seu exemple, incloent-hi la difunta Dian Fossey. També va atreure l’atenció del públic cap a la natura, col·laborant amb la National Geographic Society per acostar els seus ximpanzés a través del cinema, la televisió i les revistes.
A mesura que la seva carrera va evolucionar, va ampliar el focus fins a centrar-lo en la defensa del clima, i va instar el món a prendre mesures ràpides i urgents contra el canvi climàtic. El 2003, va ser nomenada dama de l’ Imperi Britànic, i el 2025, va rebre la Medalla Presidencial de la Llibertat dels Estats Units. Nascuda a Londres el 1934 i criada a Bournemouth, a la costa sud d’ Anglaterra, sempre havia somiat viure entre animals salvatges. Aquesta passió, avivada pel regal del seu pare d’un goril·la de peluix, va créixer a mesura que se submergia en llibres com Tarzan i els llibres del doctor Dolittle .
Va deixar els seus somnis de banda després d’acabar l’escola i, com que no podia costejar la universitat, va treballar com a secretària abans que una amiga la convidés a visitar Kenya. I el contacte amb la selva i els seus habitants la va transformar. Després d’estalviar diners per al viatge, Goodall va arribar al que avui dia és Tanzània l’any 1957. Allà, una trobada amb el famós antropòleg i paleontòleg Louis Leakey i la seva dona, l’arqueòloga Mary Leakey, la va encaminar cap a la tasca amb primats.
Va fundar la Reserva de Ximpanzés de Gombe, a prop del llac Tanganika, a l’actual Tanzània. Allà va descobrir que els ximpanzés menjaven carn, lliuraven batalles ferotges i, potser el més important, fabricaven eines per menjar tèrmits. “Ara hem de redefinir l’eina, redefinir l’home o acceptar els ximpanzés com a humans”, va dir Leakey sobre el descobriment.
Autora prolífica, va publicar més de 30 llibres amb les seves observacions, incloent-hi el seu èxit de vendes Reason for hope , així com una dotzena de llibres dirigits a nens. No va dubtar mai de la resiliència del planeta ni de la capacitat humana per superar els desafiaments ambientals.
