El salari mínim interprofessional (SMI) podria tributar per primera vegada l’any que ve. És la porta que ha deixat oberta el Ministeri de Treball. És un moviment per evitar que es repeteixi un enfrontament com el que es va viure a principis d’any amb Hisenda per la tributació del salari mínim. La fórmula és la següent: plantejar dues possibles pujades de l’SMI, una quantia tributant a l’ IPRF i una segona exempta d’aquest impost. A partir d’aquí, serà Hisenda qui decideixi.
“ Hisenda triarà si aplica una o l’altra”, va afirmar la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, després de la primera reunió amb la comissió d’experts que va mantenir aquest dimecres i que suposa la posada en marxa del procés per determinar l’increment de l’SMI per a l’any que ve.
Des de Treball insisteixen que ells prefereixen que el salari mínim no cotitzi, però que, com que és competència d’un altre ministeri, els deixen la decisió. El que volen assegurar és que la quantitat neta que rebi el beneficiari de l’SMI es correspongui amb el 60% del salari mitjà, que és l’objectiu que s’han marcat els experts.
Un cop al corrent d’aquest anunci, fonts del Ministeri d’Hisenda van indicar que un debat és quant ha de pujar l’SMI i un altre a partir de quin nivell es comença a tributar. Són coses diferents que no s’han de barrejar. Afegeixen que estan a favor que es compleixi la carta social europea i que pugi l’SMI.
Hisenda diu que la pujada de l’SMI i el nivell per tributar són debats diferents que convé no barrejar
D’aquesta manera, el mandat als experts aquest any té un canvi fonamental. “Que formalitzin un plantejament de revalorització de l’SMI tenint en compte dues situacions. Una primera quantia tenint en compte la fiscalitat actual com a rendes exemptes de tributar, i una segona quantia en què s’apliqui la tributació”, va detallar Díaz.
És la comissió d’experts qui ha de calcular l’augment de l’SMI que permet obtenir el 60% del salari mitjà, tenint en compte l’IPC, la productivitat i la conjuntura econòmica. Tot amb l’objectiu de reduir la desigualtat. A partir de l’informe dels experts, es convocarà una taula de diàleg per intentar tancar un acord amb sindicats i patronal, de la qual també hauria de sortir un resultat amb dues opcions d’increment, un que estigui sotmès a tributació i un altre d’exempt.
Amb la CEOE l’acostament es veu impossible, la patronal s’ha desmarcat del consens en els últims increments de l’SMI, i ara mateix el clima amb Treball no és precisament el millor. Per la seva banda, els sindicats exigeixen aquest any que s’inclogui una condició, que és prendre mesures per evitar que les empreses puguin absorbir plusos i suplements amb la pujada del salari mínim. Una iniciativa a què Treball se suma però sense concretar ni el procés per aconseguir-ho ni si serà factible que s’apliqui el 2026.
A començaments d’any, Díaz i María Jesús Montero, ministra d’Hisenda, van protagonitzar un fort enfrontament quan Hisenda va decidir que amb la pujada de l’SMI els beneficiaris del salari mínim havien de tributar. Finalment, al març es va arribar a un acord perquè els perceptors en quedessin exempts el 2025, sense prejutjar què es faria en exercicis posteriors.
És un moviment per evitar que es repeteixi un enfrontament entre Díaz i María Jesús Montero
L’SMI ha augmentat des dels 736 euros al mes del 2018 als 1.184 euros actuals, un augment del 61%. “És una història d’èxit”, va afirmar ahir Díaz, que va destacar que aquest augment s’havia dut a terme sense els efectes negatius pronosticats i que havia permès que els seus perceptors amb jornada a temps complet “hagin sortit de la pobresa laboral”.
El cert és que l’SMI s’ha convertit en el salari més freqüent. Segons l’ Airef, el 2023 ja hi havia un 7,4% de treballadors que el percebien, i si se n’amplia lleugerament el marc (fins al 125% de l’SMI), els beneficiaris ja sumaven el 22,8% del total de treballadors.
