Tant el president del Consell Europeu, António Costa, com la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, van evitar pronunciar-se sobre l’actuació del Govern de Netanyahu i la intercepció dels vaixells de la flotilla, a uns quants quilòmetres de Gaza. “Durant el Consell no he rebut cap informació, de manera que no puc comentar aquesta pregunta”, es va escudar Costa quan se li va demanar per l’abordatge israelià, després de la reunió dels caps d’Estat a Copenhaguen. “El mateix per la meva part”, va assegurar Von der Leyen, que també va participar en la mateixa roda de premsa amb la primera ministra del país amfitrió, Mette Frederiksen.
En paral·lel, una portaveu comunitària de la Comissió Europea va evitar condemnar directament les accions d’Israel, en especial la detenció dels gairebé 500 integrants. En lloc d’això, va demanar de respectar, de manera més genèrica, “la llei humanitària internacional i les lleis del mar en aigües internacionals”. “Com hem dit, condemnem qualsevol atac contra la flotilla, com els atacs amb drons, i els donem suport en el sentit que volen el mateix que nosaltres, que entri prou ajuda internacional a Gaza”, va dir la portaveu encarregada de drets socials, Eva Hrncirova.
La passivitat europea contrasta amb la reacció que estan tenint governs, ambaixades, líders polítics i manifestants d’arreu del món, que van demanar respecte per la seguretat dels tripulants, a més de condemnar la intervenció d’Israel cap a una missió d’ajuda.
Gustavo Petro ordena la sortida de tot el personal diplomàtic israelià de Colòmbia després de l’abordatge
És el cas dels governs de Portugal, França i Espanya, que han seguit de prop els moviments d’Israel per assegurar la seguretat dels tripulants detinguts de la flotilla, entre els quals hi ha ciutadans de múltiples països. Irlanda, un dels Estats europeus més rotunds en la condemna de l’ofensiva israeliana sobre Gaza, va mostrar el seu rebuig de la intervenció de l’Armada d’Israel. El president irlandès, Michael D. Higgins, va declarar que la intercepció de la flotilla, així com els recents esdeveniments a Gaza, “haurien d’alarmar el món sencer”. Sobre el compromís de reconèixer un Estat palestí, Higgins va afirmar que “podríem preguntar-nos en quin punt és ara aquest compromís si s’està impedint que una flotilla que vol portar ajuda humanitària aconsegueixi el seu objectiu”.
Més contundents van ser en la condemna a l’abordatge israelià els països àrabs. Turquia va declarar, per mitjà del seu Ministeri d’Exteriors, que l’operació israeliana és un “atac terrorista, que vulnera greument el dret internacional i posa en perill la vida de civils innocents”. Segons el mateix ministeri, es faran demandes per la via legal “perquè els agressors retin comptes”, va afegir. L’ Iran també va mostrar suport a la flotilla, qualificant la intervenció d’Israel com “una flagrant violació de les lleis internacionals i un acte de terrorisme”.
L’ Autoritat Palestina, per la seva banda, va condemnar “l’atac i l’agressió” d’Israel contra les embarcacions, al·legant que “no té autoritat ni sobirania” per intervenir “ni en aigües territorials palestines ni en les internacionals”, segons va comentar un portaveu a l’agència Efe.
Turquia i l’Iran qualifiquen d’“atac terrorista” la intercepció de la flotilla per part d’Israel
Al continent americà, alguns països d’ Amèrica Llatina van mostrar descontentament amb la detenció de la flotilla per part d’Israel, i alguns d’ells van prendre les primeres mesures contra els diplomàtics del Govern de Netanyahu com a conseqüència de l’actuació d’aquest país en aigües internacionals. Va ser el cas de Colòmbia, el president del qual, Gustavo Petro, va ordenar la sortida del país sud-americà de tot el personal diplomàtic d’Israel i va començar el procés per abandonar el tractat de lliure comerç que té amb Tel-Aviv.
Petro es va mostrar contundent amb la reacció de l’Armada israeliana, i va qualificar de “segrest” la detenció de dues colombianes que anaven a bord d’un dels vaixells retinguts. En paral·lel, els governs de Gabriel Boric a Xile i Luis Arce a Bolívia van mostrar el seu suport a la missió de la flotilla, condemnant la “violència inacceptable” d’Israel, segons declaracions del president bolivià. L’ Uruguai i Mèxic van demanar respecte per la integritat dels tripulants i van apressar a salvaguardar els drets dels seus ciutadans a bord de la missió, mentre que Veneçuela va qualificar d’“acte de pirateria” la retenció de les naus en aigües internacionals per part d’Israel.