L’Armada israeliana va abordar la flotilla dimecres a la nit i, en poques hores, Itàlia es va convertir en un formiguer: protestes nocturnes a les principals ciutats, universitats ocupades i una aturada general que desafia el Govern de Giorgia Meloni per protestar contra Israel i contra l’ Executiu italià, que havia llançat dures acusacions als activistes que navegaven cap a Gaza.
El clima és molt tens a Itàlia. L’eslògan “Ho parem tot” està a punt de fer-se realitat: des de la nit de dimecres, la policia envolta estacions, ports i aeroports. També ahir van continuar les marxes espontànies i les ocupacions d’universitats. Davant el Colosseu de Roma s’hi van concentrar milers de persones convocades per comitès estudiantils, en una seguda a què es van afegir organitzacions i ciutadans a títol individual. El calendari de les mobilitzacions continua: avui està prevista una aturada general, convocada entre altres per la CGIL, la principal central sindical del país. Una protesta que el Govern intenta impedir entaulant una batalla política i jurídica. I demà s’espera una gran manifestació, observada amb cert temor pels responsables de l’ordre públic.
En cap altre país com a Itàlia no s’han generat mobilitzacions per la flotilla –iniciades dies abans de la seva intercepció per Israel– i la matança de Gaza, que es barregen també amb les protestes contra el Govern italià, acusat de “complicitat” amb els crims de Benjamin Netanyahu. Meloni sap que aquesta onada pot perjudicar-la. “No soc estúpida, veig el que està passant”, va dir la setmana passada a Nova York.
Ahir, Meloni va passar al contraatac, acusant els membres de la flotilla i els seus simpatitzants d’actuar contra el Govern italià: “Continuo considerant que tot això no aporta cap benefici al poble de Palestina. En canvi, em sembla entendre que portarà moltes molèsties al poble italià. El mateix poble italià que és agraït pels palestins per la feina que estem fent. Som els que hem evacuat més persones per ser ateses als nostres hospitals, entre les primeres nacions del món en el lliurament d’ajuda”.
Meloni encén la confrontació atacant els sindicats: “Volen el cap de setmana llarg”
Més tard, la primera ministra va arremetre des de la cimera europea de Copenhaguen contra els sindicats: “M’hauria esperat que, sobre una qüestió així, els sindicats no haguessin convocat una vaga general en divendres, perquè el cap de setmana llarg i la revolució no van junts”. Paraules que van augmentar la intensitat del xoc. “Deixi la porra i faci de presidenta del Consell per a aquest país”, va reclamar la secretària del Partit Demòcrata, Elly Schlein.
Per la seva banda, el sindicat va respondre amb duresa: “ Meloni ens ofèn. No pensava que un cap de Govern pogués caure tan baix, va dir el secretari general de la CGIL, Maurizio Landini. El 1943, per dir no a la guerra, van ser els treballadors i treballadores qui van fer servir l’eina de la vaga”.
I mentre Meloni ironitzava sobre els sindicats, el seu vicepresident, Matteo Salvini, també ministre de Transports, va anunciar la intenció d’imposar serveis mínims obligant els treballadors a presentar-se en virtut d’una norma que preveu un preavís abans de parar els serveis públics. El sindicat va respondre confirmant l’ aturada, desafiant, de fet, el Govern.
Però la mobilització és alhora espontània i organitzada: des de fa dies associacions, comitès i moviments a favor dels drets dels palestins havien advertit que, si s’aturaven les embarcacions de la flotilla, la reacció seria immediata. “Ho parem tot”, va advertir un estibador de Gènova en un vídeo que es va tornar viral a les xarxes socials.
Els activistes van provar d’ocupar altre cop la pista de l’aeroport de Torí tallant la reixa de seguretat
La llista d’iniciatives de protesta s’allarga cada hora: a Milà va ser ocupada la Universitat Estatal, el mateix a Vèneto, Pulla, Toscana i Emília-Romanya; a Torí, els activistes van tornar a intentar ocupar la pista de l’aeroport, tallant la reixa de seguretat abans de ser desallotjats per la policia. Episodis puntuals que es poden fer més freqüents les pròximes hores, com es repeteix a les places pro Gaza, preparades per “parar-ho tot”.