La reunió que el Partit Popular Europeu fa aquesta setmana, i que la seva secretària general, Dolors Montserrat, ha portat a Barcelona, va ser l’escenari en què Alberto Núñez Feióo va desgranar ahir les seves idees sobre el futur de la UE. I, sobretot, les va contraposar amb la línia del Govern de Pedro Sánchez, que va acusar d’impulsar una política que està portant a l’“aïllacionisme d’ Espanya” en l’escena internacional.
Amb un PPE fort a Europa, i amb el grup espanyol com a segon amb més representació, Feijóo vol jugar la basa internacional malgrat la dificultat de l’escenari, sobretot respecte a la guerra de Gaza. No hi va haver mencions, i el president del PP va centrar la mirada en Europa. Va considerar que la política del Govern respon als interessos personals i partidistes de Pedro Sánchez, i això la converteix en un “sainet” amb una progressiva pèrdua de pes i capacitat d’influència d’ Espanya en l’escena internacional.
El líder popular recorda a la UE que s’ha de reforçar la frontera sud davant la immigració il·legal
El Govern, va dir, s’ha dedicat a exportar els “embolics interns”, mentre a Brussel·les es parla del marc financer plurianual, de la competitivitat, de la desregulació, de la política agrària comuna o d’ Ucraïna. En aquest context, va assenyalar que Europa està sent amenaçada pels que volen destruir el seu mode de vida i els seus valors, i va advocar per incrementar la despesa en defensa, amb una clara aposta també per l’aportació a l’OTAN.
Les inversions en seguretat i defensa, tant en l’àmbit espanyol com en el de l’Aliança
Atlàntica, li van tornar a servir per marcar distàncies amb Sánchez. I va acusar el Govern de sostenir-se en socis contraris a les polítiques de defensa europees. Una situació, va dir, que està portant Espanya a perdre la seva condició de “soci fiable”.
Feijóo intenta marcar el pas en política exterior després d’uns mesos complexos, amb la forta aposta de Sánchez per Palestina, un front que fins i tot ha dividit els barons del PP a l’hora de jutjar si l’actuació d’Israel s’ha de considerar un genocidi. Ahir, a Barcelona, Feijóo va voler definir una línia allunyada tant dels postulats de Vox com dels del Partit Socialista.
A parer del president del
PP, després de les últimes eleccions europees (2024) la UE
va despertar de la “presó ideològica de l’esquerra”, que
havia fet embarrancar els
“valors europeus”. I va considerar que el projecte s’ha de construir sobre els pilars bàsics d’una política sobre immi-
gració, la demografia, la competitivitat, seguretat la i el suport dels sectors productius.
En la definició d’aquestes bases per a l’enfortiment de la UE, Feijóo es va voler mostrar convençut que el PP hi podrà contribuir aconseguint una majoria “inqüestionable” per governar Espanya després de les pròximes eleccions generals. La seva reflexió no és nova, però la tornava a posar sobre la taula després d’unes setmanes en què diverses enquestes han apuntat cap a un creixement subratllat de Vox i, per tant, la seva eventual capacitat per condicionar un futur govern.
Per això, el líder del PP recuperava l’apel·lació a la necessitat que el vot de la dreta es bolqui en la seva formació per aconseguir, en el context del debat d’ahir, la defensa dels “valors europeus”. Feijóo es va mostrar convençut que aquesta victòria àmplia és possible assenyalant que la ciutadania espanyola també dona suport a la defensa de la UE, de l’OTAN i de la influència espanyola en la política internacional. Mirant sempre Sánchez pel retrovisor, el president del PP també va advocar per la “defensa de la democràcia” a Amèrica Llatina, al·ludint a Veneçuela. Aquí, les diferències respecte al PSOE són explícites.
Tornant als reptes europeus, on busca el seu principal camp d’influència, Feijóo va abordar el debat sobre la immigració, una qüestió central en l’agenda del PP, especialment després d’aquest augment electoral de l’extrema dreta que indiquen les enquestes. Però va voler marcar distàncies tant amb Vox com amb el PSOE. “Ni criminalitzarem ningú, ni proposarem una política de portes obertes”, va dir. El dirigent popular va assenyalar que les polítiques no poden estar construïdes sobre la base que l’entrada de les persones migrants es fa des de la “il·legalitat”.
En el context europeu, i davant els responsables de política internacional del PPE, va recordar que l’arribada de les persones migrants es produeix des de la frontera sud, on accedeixen a l’espai de Schengen. Va assenyalar, per tant, que s’ha d’augmentar la presència de Frontex, i que Espanya decidirà qui entra.
