Estem tan pendents de la prospectiva demoscòpica i els seus probables efectes en l’ecosistema polític nacional, amb advertències subratllades de color verd, que solem defugir com aquestes tendències fa temps que han marcat solcs de gran profunditat en no poques perifèries. És el que passa quan s’observa la realitat només des de la talaia d’una Espanya radial on, temps després, es generen escenaris que sorprenen a alguns quan, en realitat, les costures van començar a trencar-se entre el 28- M i el 23- J en benefici de la dreta extrema i en detriment del PP; i amb el risc d’instal·lar en la marginalitat algunes opcions a l’esquerra del PSOE.
El que apunten ara les noves dades, com les que ha divulgat Opina 360, responen a una lògica electoral que, per poc que s’observi què està passant en geografies com la valenciana, la castellanolleonesa, la murciana o la balear, com a exemples, hauria d’arribar a la categoria de convicció. Doncs en casos com allà on governa Carlos Mazón, la dreta extrema, que ja condiciona la majoria de les polítiques de la Generalitat Valenciana des de l’oposició, pot acabar sent la que imposi un relat hegemònic davant la debilitat del PP per evitar-ho. Amb la hipòtesi, factible, que en
un nou combat electoral autonòmic, aquesta mateixa dreta extrema acabi absorbint més votants fins a arribar a un perill, gairebé malson, per als populars. No és, per això, exagerat alertar que hi ha perifèries que ja són laboratoris polítics l’alquímia de les quals avança el que en un futur pot passar si Alberto Núñez Feijóo continua instal·lat en la indefinició respecte a Vox, formació que serà la que necessitarà per garantir l’estabilitat si aconsegueix la presidència del Govern espanyol.
En moltes geografies, la dretanització s’ha consolidat sotala batuta de Vox
Però no només a la dreta les perifèries marquen des de fa temps les pròximes conclusions. Vam ser alguns els qui vam veure en el Magariños previ
al 28- M i aquella exaltació de Yolanda Díaz i Sumar, una erràtica decisió que, en primer lloc, va col·laborar a la der-rota de les esquerres en l’única auto-nomia on aquestes eren referència de col·laboració i complicitat ( PSPV, Compromís i Unides Podem), i, també, on es va iniciar un declivi que, com apunten ara aquestes mateixes enquestes, pot veure’s confirmat en una nova cita a les urnes en unes eleccions generals. S’oblida, i és important, que a la Comunitat Valenciana l’enfonsament a l’esquerra del PSPV va obrir el camí a un nou cicle de dreta i dreta extrema, malgrat que els socialistes de Ximo Puig van millorar el seu resultat. I que aquella lliçó hauria d’haver servit per adoptar decisions que ara semblen tardanes. En no poques perifèries la dretanització fa temps que s’ha consolidat sota la batuta de Vox. Per això la nova demoscòpia s’hauria de prendre seriosament, així com les seves probables conseqüències.
