El campió de la Champions va exercir com a tal a Montjuïc. Va passar per sobre de l’ Inter a la final de Múnic (5-0), va golejar l’ Atlètic i el Madrid al Mundial de Clubs (sengles 4-0) i es va imposar al Barcelona, a qui va esprémer sobre manera (1-2). El PSG és un equip de cap a peus, mentre que, quatre mesos després de l’eliminació en les semifinals europees, el Barça encara continua tendre.
No per entrar dins de la lògica i arribar l’octubre, quan es pot corregir, fa mal menys la imatge, tot i que, si Ferran Torres (14) i Dani Olmo (64) l’haguessin encertat, la història hauria pogut ser diferent.
El gran duel contra l’avió parisenc va arribar massa aviat per als blaugrana. Flick està començant la segona campanya i el Barça continua sent un projecte relativament jove, mentre que Luis Enrique està consolidadíssim al Parc dels Prínceps. L’ascendent sobre el vestidor es va veure dimecres, quan l’asturià va aconseguir que els seus futbolistes se cenyissin al pla de sempre i no dubtessin malgrat les baixes i malgrat començar perdent amb gol de Ferran després d’una pèrdua de Vitinha. Ni així van tremolar. Surfegen l’onada.
Una intensitat que escanya
El PSG és ritme, ritme i més ritme i no deixa descansar ni un moment. No fa presoners. Colla i escanya. I aquesta intensitat va deixar sense oxigen ni cames el Barça. La segona part va ser netament visitant i les dades ho testifiquen. Als segons 45 minuts la possessió va ser del 62% dels parisencs. Amb menys pilota, el Barcelona, cansat, tampoc no va saber com gestionar-la. Amb prou feines va fer 118 passades bones a la segona meitat, la meitat de les 242 que havia aconseguit al primer acte.
Lligats Pedri i De Jong
Sense pilota el Barça no va poder atacar com sol ni defensar-se lluny de Szczesny. En l’esbombat duel del mig del camp els que més el van patir van ser Pedri i De Jong. El canari es va quedar en 40 passades quan la seva mitjana aquesta temporada era de 91 (!). Entre els dos futbolistes amb prou feines es van trobar en 11 ocasions, res a veure amb el que va passar a St. James’ Park, on es van buscar constantment i es van lliurar la pilota 53 vegades entre ells. El PSG, com va ordenar Luis Enrique, va aconseguir separar-los i va curtcircuitar el flux de joc local. El Barcelona va fer 32 atacs, lluny de les 52 jugades ofensives que va crear el seu rival.
Enyorança d’Iñigo Martínez
Flick va elegir Eric Garcia per acompanyar Cubarsí al centre de la defensa. Així neutralitzava la tàctica que va fer servir Luis Enrique el 2024 de flotar Araújo per temptar el Barça a sortir amb l’uruguaià. Des de la inesperada sortida d’Iñigo Martínez, el tècnic alemany ha optat per canviar el perfil esquerre a Cubarsí en sis partits, però amb la variació semiobligada sacrifica la millor versió del del planter. A més, la sincronització de la defensa per tirar la línia del fora de joc no és la mateixa sense el central basc. En la jugada de l’1-1, Cubarsí no pot tallar la passada de Nuno Mendes a Mayulu perquè estira la cama esquerra, la menys bona. En l’acció de l’1-2, Balde deixa massa espai a Achraf per centrar i després Gonçalo Ramos està habilitat per molt poc. Evitable... però el Barça ja demanava l’hora. Abans, la Reial Societat i el Llevant van entrar amb facilitat.
Punteria i efectivitat
En grans partits de la temporada passada, el Barcelona va ser molt efectiu en l’acabament. El millor exemple en va ser el Barça- Bayern, en què pràcticament els quatre primers xuts a porteria dels blaugrana van acabar en gol. Això es va repetir a Newcastle, amb el doblet de Rashford. Tan cert és que el PSG va ser superior com que els de Flick no van perdre la cara al matx i van tenir moments d’assetjament del campió d’Europa a l’inici de cada part. Hi va haver dues rematades dels barcelonistes que van anar fora pràcticament sobre la línia. A la primera meitat, després d’una passada amb l’exterior de Lamine Yamal, Ferran va regatejar Chevalier i va xutar gairebé a porteria buida. Zabarni va aparèixer per salvar una pilota que es colava i que hauria pogut ser l’1-0 cinc minuts abans que el valencià sí que l’encertés. A la segona meitat, quan encara cuejava la possible segona groga a Nuno Mendes per frenar Lamine, una altra jugada de l’extrem va acabar amb una pilota morta a l’àrea que Dani Olmo no va saber aprofitar. El seu xut, superat el porter, el va treure Achraf quan ja es cantava el 2-1 que no va arribar. La línia de l’èxit és molt prima.
Dos inicis calcats
L’equip està gairebé calcant l’inici de temporada passada, quan va arrencar amb 7 victòries i 2 derrotes, una contra l’Osasuna i una també a la Champions (a Mònaco). Ara tornen a ser 7 triomfs, un empat (a Vallecas) i un partit perdut a Europa, contra un altre equip francès, el PSG. Llavors sumaven 26 gols a favor i ara són 24 per 8 en contra. Les temporades són un procés evolutiu, com li agrada dir a Flick. “Estic segur que nosaltres podem assolir el nivell del PSG”, va assegurar l’alemany, convençut de créixer. Ja ho va fer una vegada.
