Servir els EUA i destruir la UE
Kamen denuncia que els partits d’ultradreta, que a tot Europa es reclamen nacionalistes, en realitat només són antieuropeistes, perquè estan mancats d’una autèntica agenda per als problemes dels seus països. El seu ascens en les enquestes, que pot significar un canvi d’era, es deu a la seva habilitat per transformar en vots el descontentament generat per la immigració. Serveixen així al programa MAGA i els interessos dels EUA en contra dels seus propis països. La inexistència a Espanya d’un europeisme popular, com el de, per exemple, Irlanda, facilita aquest menyspreu per la UE que, en el fons, comparteixen els partits tradicionals, perquè només veuen en Brussel·les una destinació per aparcar els seus polítics acabats i una font inesgotable de fons europeus. I el cert és que en les manifestacions catalanes o espanyoles no hi ha mai banderes de la UE.
Fa més de 30 anys que viu a Espanya: com ha canviat?
He viscut a Catalunya i això condiciona la meva visió d’ Espanya i, casat amb una catalana, parlo català més que anglès...
En dono fe.
Però aprecio que faci aquesta entrevista en anglès, perquè no és habitual aquí i sí quan vaig a Portugal, per exemple. Als espanyols els costa parlar idiomes.
Per què encara es parla català aquí i menys a França el bretó, l’occità...?
Perquè a França l’Estat va nacionalitzar l’educació i va imposar el francès.
L’Estat espanyol era feble?
L’Estat espanyol no tenia una administració central eficient i va deixar l’educació en mans de l’Església. El català es va debilitar perquè li arribaven castellanoparlants d’altres regions.
I l’Església parlava aquí en català?
I basc i gallec, que per això també van sobreviure. No només el castellà.
L’ajuda a ser bon historiador d’ Espanya no haver nascut aquí?
Crec que l’ideal és mantenir aquesta distància respecte a la seva història que no tenen la majoria d’historiadors espanyols. Pel fet de viure aquí també millores la superficialitat de l’acostament casual. Ho vaig aprendre de Raymond Carr a Oxford.
Espanya avui li infon optimisme?
Em desespera que la majoria d’espanyols acceptin el present sense qüestionar-se’l i sense una perspectiva més creativa i crítica del seu sistema polític actual que és, francament, una bogeria.
Jo li preguntava pel seu optimisme...
Sempre m’ha sorprès la falta d’interès dels espanyols i la seva Administració en la ciència, però veig que els més joves avui en tenen més. Així que millorarà.
Alguna dada que ho corrobori?
Per les dimensions, història i pes al món d’ Espanya gairebé no té premis Nobel en disciplines científiques.
Dos de medicina: Cajal i Ochoa.
A Ochoa el vaig conèixer i es considerava dels EUA. Ramón y Cajal va obtenir el Nobel per intermediació de científics italians.
Som millors a saber història?
Em temo que els periodistes encara em pregunten per la Reconquesta –un mite– i que la majoria prefereixen llegir alatristes a la veritable història.
Les proves PISA ens deixen malament.
Les he estudiat i són molt injustes, però és cert que el sistema educatiu espanyol necessita millores urgents.
Encara hi ha dues Espanyes?
No hi va haver mai dues Espanyes, sinó moltes més i més complexes. Quan algú parla de les dues Espanyes és perquè es considera de la bona i els altres, de la dolenta.
La Guerra Civil no va ser de dues Espanyes?
Espanya és un país tan violent com la majoria dels altres, però Espanya no va participar en les guerres mundials, i no perquè fos pacífic, sinó perquè no hi havia interès de les potències internacionals en què hi participés. En canvi, sí que n’hi va haver de Hitler i Stalin i Mussolini a iniciar la guerra civil espanyola, que va ser el preàmbul de la Mundial.
Quantes Espanyes diu vostè que hi ha?
És una realitat complexa que no es pot reduir a dues. Tampoc no hi ha una Catalunya catalanista i una Espanya espanyolista, sinó que hi ha també catalans no catalanistes i espanyols no espanyolistes. I tots aquests grups han de ser analitzats amb molts matisos, però alguns intèrprets de la realitat redueixen aquesta complexitat al més simple pel seu propi interès.
Sort que som europeistes?
Espanya no s’ha distingit mai pel seu europeisme, però s’ha beneficiat enormement de ser de la UE.
S’aprofiten de la UE sense voler-la?
Li treuen fons i envien els seus polítics acabats a Brussel·les, però no són entusiastes de la UE. I no sabria dir per què.
Qui és més europeista que nosaltres?
Portugal o Irlanda, per exemple, que era pobra abans d’ingressar a la UE i avui és rica gràcies a ella. S’han beneficiat igual que Espanya de la Unió Europea, però són molt més europeistes. Però som al llindar d’una nova era i la ultradreta animada per Trump amenaça avui la UE i tal vegada la liquidi...
Els nacionalismes amenacen la UE?
No és cert, perquè Le Pen, Vox, Alternativa per a Alemanya i els altres ultradretans a tota la UE no són autèntics nacionalistes. Només utilitzen la immigració per imposar els interessos dels EUA i dinamitar la UE des de dins si arriben al poder.
Ells sí que es consideren nacionalistes.
Estan mancats d’una autèntica agenda que serveixi els interessos nacionals del seu país. I el mateix passa amb els catalanistes. N’he conegut alguns i em temo que tampoc no podem parlar de coherència a llarg termini i visió més enllà d’agitar els seus símbols.
