Els nazis i l’alcalde

HISTÒRIA

Nous documents certifiquen les relacions del franquisme i els catalans que li donaven suport –durant i després de la Guerra– amb el règim nazi

a

Mateu, a la dreta, vestit de militar, acompanya alguns militars alemanys 

Nèmesi Història

A finals de l’any 1943 o principis de 1944, el primer alcalde franquista de Barcelona, Miquel Mateu Pla, va rebre amb honors al seu castell de Peralada a un contingent de militars nazis. Una petita tropa de soldats alemanys va desfilar per davant la fortalesa, acompanyant Gottfried Paul Taboschat –àlies don Pablo–, cap a Barcelona de l’Abwehr, organització d’intel·ligència militar alemanya. Així ho certifiquen mitja dotzena de fotografies com la que acompanya aquest text i que aquest suplement publica en primícia. L’historiador Xavier Juncosa (Barcelona, 1956) les va localitzar al Centre dels Arxius Diplomàtics de Nantes i conformen un dels elements més destacats del seu nou volum, Naixement i expansió de l’extrema dreta francesa i el seu impacte a Catalunya (1897-1944).

Miquel Mateu (1898-1972), a qui en les imatges es veu vestit de militar, era president de l’empresa Hispano-Suiza, fundada pel seu pare Damià, proper a la Lliga Regionalista i després de la monàrquica Dreta de Catalunya. L’inici de la Guerra Civil l’havia sorprès a Peralada i d’allí va passar a França per unir-se després a l’exèrcit rebel i aconseguir l’amistat de Francisco Franco. La biografia de Mateu encara està per fer, però La Vanguardia ha localitzat als Arxius Nacionals Francesos documentació inèdita que certifica que va ser el consolat francès de Barcelona qui va facilitar-li la fugida. I també que acabada la guerra va comprar camions francesos per vendre’ls a l’Espanya franquista.

⁄ Les investigacions dibuixen un període més ple d’esvàstiques i d’espies del què hom podia esperar

Mateu va entrar amb les tropes franquistes a Barcelona, el 26 de gener de 1939, i l’endemà ja va ser nomenat alcalde. L’industrial va mantenir el càrrec fins l’any 1945, per passar després a fer d’ambaixador a París, presidir la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, Foment del Treball Nacional i exercir durant tot aquest temps de conseller nacional de la Falange i procurador a Corts. Una trajectòria molt interessant que bé mereixeria que algun historiador hi dediqués uns anys.

Aquesta és, d’alguna manera, la invitació que fa Juncosa amb el seu assaig, en que explica el ferment i l’arribada de les idees de França a Catalunya, l’impacte del diari L’Action Française, del partit homònim, i del setmanari Gringoire . L’estudi parteix de materials que havien quedat dispersos en els anteriors volums de l’historiador, que aquest diari ja ha anat donant a conèixer. Sis volums en el darrer lustre, basats en la documentació militar, policial i diplomàtica francesa del període de Vichy (1940-1944): El contraespionatge francès a Barcelona, 1943-1945 ; El contraespionatge francès a Madrid i Tànger, 1943-1945 ; Fernand-Joseph Sautès. Periodisme i extrema dreta entre la França de Pétain i l’Espanya de Franco; La doble vida de Pierre Lottier ; Diccionari d’espies, 1000 biografies d’agents nazis, franquistes, feixistes i col·laboracionistes francesos (i el seu extracte Espies a Girona ).

L’impacte del pensament nacionalista conservador i de part de l’extrema dreta a casa nostra i en figures com Josep Pla, Eugeni d’Ors o Joan Estelrich el coneixíem des que Xavier Pla va editar les ponències d’un congrés a la Universitat de Girona a Maurras a Catalunya, elements per a un debat (2012). El volum de Juncosa ho arrodoneix per explicar de què informava i què l’interessava a la premsa ultraconservadora francesa dels afers catalans sobretot en dècada dels anys trenta. El fet d’aplegar en un únic assaig aquest material, on apareixen vells coneguts com Sautès, Lottier o la interessantíssima banda de gàngsters a Barcelona de Simon Sabiani i d’altres col·laboracionistes francesos és un encert.

La recerca de l’historiador i la troballa de les fotografies, que no apareixien ni s’esmentaven en els volums de Mireia Capdevila i Francesc Vilanova, Nazis a Barcelona (2017), o de Xavier Deulonder, Els nazis a Catalunya (2007), dibuixen un període d’un país encara més ple d’esvàstiques i d’espies del què hom podia esperar. I també més relació entre el franquisme i el nazisme del què després el propi règim i els seus participants van voler fer creure.

Xavier Juncosa Naixement i expansió de l’extrema dreta francesa i el seu impacte a Catalunya (1897-1944) Col·lecció Nèmesi Història 383 pàgines, 16 euros

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...