“Van pel mateix camí, no aprenen”, celebren al PSOE davant l’estratègia que atribueixen al PP d’endurir les seves posicions per mirar de fer front així a l’auge electoral de Vox, però a costa d’assumir els seus marcs ideològics i discursius.
I recorden que a les últimes eleccions del 2023, que havien de portar amb safata Alberto Núñez Feijóo a la Moncloa, la por d’un govern del PP i Vox ja va mobilitzar l’esquerra i va atorgar a Pedro Sánchez gairebé un milió de vots més que no pas el 2019. El resultat va ser una insuficient victòria del PP, que va revalidar Sánchez.
L’Executiu impulsa ara una iniciativa que Sumar ja va proposar sense èxit l’any passat i el PSOE va assumir després
La negativa de Feijóo a reconèixer el genocidi a Gaza, la seva proposta del visat per punts antiimmigració i ara la polèmica per la moció de Vox avalada pel PP a l’Ajuntament de Madrid per obligar les dones a ser informades de presumptes traumes postavortament –malgrat que l’alcalde José Luis Martínez-Almeida provés després de treure el peu del bassal–, tornen a agitar les esquerres. També als carrers.
I Sánchez aprofita aquest vent de cua per rellançar el seu xoc ideològic amb les dretes. El president ja va denunciar el dia abans el “sectarisme polític i dogmatisme ideològic” que va atribuir al PP i Vox, davant l’amenaça d’un dret conquerit per les dones que es va comprometre a garantir. I ahir va desplegar la seva ofensiva.
“El PP ha decidit fondre’s amb la ultradreta. Ja s’ho faran. Poden fer-ho. Però no a costa de les llibertats i els drets de les dones”, va advertir. I va proposar dues iniciatives. La primera és portar al Congrés una iniciativa per incloure el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs a la Constitució, “per consagrar la llibertat i l’autonomia de les dones”, en línia amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional. La segona proposta és impedir per decret que les dones que vulguin avortar rebin “informació enganyosa o contrària a la ciència” sobre les seves conseqüències, com impulsa Vox a Madrid. “Amb aquest Govern, en drets socials, ni un pas enrere”, va concloure Sánchez.
Davant el sorprenent anunci del cap de l’ Executiu espanyol, la vicepresidenta segona i líder de Sumar, Yolanda Díaz, va recordar que la seva formació ja va proposar de blindar el dret a l’avortament, el març del 2024. “És hora de votar-ho al Congrés”, va animar.
La iniciativa de Sumar, però, va ser descartada llavors pel Govern. La ministra d’ Igualtat, la socialista Ana Redondo, va al·legar que no es donaven les condicions per falta del necessari “consens” amb el PP, imprescindible per abordar una reforma constitucional.
Però el congrés federal del PSOE, el desembre del 2024, sí que va aprovar entre les seves resolucions polítiques la constitucionalització del dret a l’avortament. La iniciativa, en tot cas, dormia el son dels justos fins que ahir Sánchez, després de la polèmica suscitada a Madrid, la va tornar a treure del calaix. “En un context global d’ofensiva contra els drets sexuals i reproductius, Espanya fa un pas més per consagrar la llibertat i l’autonomia de les dones per decidir sobre les seves vides”, va al·legar ahir el Govern
central.
I en cas que s’aprovi, van subratllar a la Moncloa, Espanya es convertiria en el segon país del món a recollir el dret a l’avortament a la seva Constitució, després que França el recollís el 2024. “El Govern combat així qualsevol intent de retrocés futur que amenaci els drets de les dones”, van argumentar.
Però una reforma de la Constitució requereix una majoria qualificada al Parlament per a l’aprovació, cosa que fa imprescindible la concurrència del PP. No és impossible: Sánchez i Feijóo van acordar reforçar els drets de les persones amb discapacitat, i la reforma es va aprovar el gener del 2024. I encara abans, el 2011, Zapatero i Rajoy van pactar blindar l’estabilitat pressupostària.
Incorporar l’avortament a la Constitució, però, ja va topar ahir amb el rebuig del PP. Segons fonts de Génova, perquè es tracta d’un nou intent de Sánchez de “distreure l’atenció” dels seus problemes judicials, tot just el dia en què es va fixar
la data per al judici al fiscal general de l’ Estat i es va revelar un
altre informe de l’ UCO sobre José Luis Ábalos, informa Javier Gallego.
Els populars recorden que el mateix Govern ja va rebutjar el 2024 aquesta reforma seguint els passos de França. I consi-
deren que l’avortament ja està “permès i regulat” a Espanya, a més d’“avalat per una sentència ferma del Tribunal Constitucional”.
