Hamàs accepta alliberar els ostatges però vol canvis al pla
El conflicte de l’ Orient Mitjà
El grup deixaria el poder a Gaza per cedir-lo a una Autoritat Palestina renovada
Vehicles de les Nacions Unides en una carretera del nord de Gaza de què els palestins fugen per la presència militar israeliana
Hamàs va acceptar ahir a última hora la proposta que Donald Trump i Benjamin Netanyahu havien presentat per posar fi a la guerra de Gaza, tret d’un punt de l’acord.
Segons el comunicat que es fa difondre, la milícia palestina es compromet a “alliberar tots els captius israelians, tant vius com les restes mortals [dels ostatges morts en el transcurs de la guerra] dins de l’intercanvi previst a la proposta del president Trump”, sempre que “es garanteixin les condicions necessàries sobre el terreny per al canvi”. A canvi, exigeix “la consecució d’un alto el foc complet i la retirada total [de les Forces
de Defensa d’Israel] de la franja de Gaza”, que, segons el document, es farà de manera gradual i al ritme que Israel decideixi.
El grup armat també es mostra disposat a abandonar el lideratge dins de l’enclavament palestí, on governa des del 2006. Al seu lloc, el poder serà transferit a una renovada Autoritat Palestina, formada per “tecnòcrates” i la supervisió d’altres països àrabs islàmics, tot i que el comunicat no especifica quins d’aquests països hi tindran un paper més destacat. Hamàs no fa cap menció a la proposta de supervisió per part d’un nou organisme internacional, batejat al pla de vint punts com la “Junta de la Pau”, encapçalat per Donald Trump amb la presència d’altres líders internacionals, com ara l’ex primer ministre britànic Tony Blair.
Tot i això, Hamàs sí que ha demanat que un dels punts més rellevants i que incumbeix la creació d’un Estat palestí es revisi: “Pel que fa a altres qüestions (...) relatives al futur de Gaza i als drets inalienables del poble palestí, estan lligades a una posició nacional palestina unificada, basada en les lleis i les resolucions internacionals pertinents. En aquest sentit, el grup ha demanat de crear un marc nacional integral “en què Hamàs participarà de manera activa i responsable”.
L’Administració Trump no va respondre immediatament a l’acceptació parcial de l’acord per part de la milícia. Poc abans de l’anunci de l’organització palestina, la secretària de premsa de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, va dir que Trump havia deixat clar al grup que necessitava acceptar el pla “o les conseqüències seran molt greus”.
La discrepància més gran del grup palestí és en el disseny del futur de Gaza
“Hamàs té l’oportunitat d’acceptar aquest pla i avançar de manera pacífica i pròspera a la regió”, va dir Leavitt als periodistes. “I si no, les conseqüències, malauradament, seran molt tràgiques”.
La resposta de Hamàs no toca de moment altres pilars del pla que es va presentar a l’última visita de Netanyahu a la Casa Blanca. El document, presentat la setmana passada després d’una dura intervenció del primer ministre israelià davant l’Assemblea General de l’ONU, preveu un alto el foc immediat si és acceptat per les dues parts, la devolució de tots els captius israelians, estiguin vius o morts dins de les 72 hores següents a l’entrada en vigor i l’alliberament dels presos palestins.
El pla inclou, així mateix, la reconstrucció integral de
Gaza, amb l’establiment d’una zona econòmica especial, obertura de passos fronterers sota control internacional i la desmilitarització completa de la franja, supervisada per observadors independents. Hamàs i altres faccions acceptarien no tenir cap paper en la governança, mentre que els membres de l’organització que optin per coexistir pacíficament i lliurar les seves armes rebran amnistia i, si ho volen, podran abandonar Gaza de manera segura.
Així mateix, es preveu la creació d’una Força Internacional d’ Estabilització per entrenar i donar suport a la policia palestina, assegurar fronteres i facilitar el flux de béns i ajuda humanitària, amb la participació d’ estats àrabs i aliats internacionals. El pla també planteja un diàleg interreligiós per fomentar la tolerància i la convivència pacífica, i, a mitjà termini, crear condicions per a l’autodeterminació i un eventual Estat palestí, sempre sota el marc de reformes de l’ Autoritat Palestina.
La resposta també arriba quatre dies abans del segon aniversari de la matança del 7 d’octubre per part de Hamàs, en què van morir més de 1.200 jueus i que ha transformat de manera radical tant l’Orient Mitjà en conjunt com la societat israeliana.
La ultradreta religiosa rebutja el pla, cosa que obre la porta a una crisi de govern a Israel
De fet, el context per a l’aprovació del pla per part de la part israeliana és el menys favorable possible. Malgrat que la majoria dels mitjans israelians i altres partits de l’arc parlamentari consideren de manera positiva la proposta, els partits ultraortodoxos que sustenten la majoria del Govern han indicat que l’acceptació del pla traspassa totes les línies vermelles. És a dir, si el pla tira endavant, Netanyahu té davant si una crisi de govern i la probable convocatòria d’eleccions.