Els gegants tecnològics mouen centenars de milers de milions entorn de la intel·ligència artificial (IA) i el seu valor en borsa creix dia rere dia. Tant és així que molts es pregunten sobre el risc que siguem davant una nova bombolla tecnològica, com la que es va viure amb internet fa vint-i-cinc anys. El risc existeix. Però, davant aquest temor, l’opinió contrària entre els inversors és que la IA és la gran tecnologia disruptiva que canviarà el món –en realitat ja ho està fent–, igual com al seu dia ho van fer l’electrificació o el propi internet i que, per tant, és el moment d’apostar per ella. Ningú no es vol quedar enrere.
Per Jeff Bezzos, el fundador d’Amazon, no estem davant un bombolla financera sinó davant una bombolla industrial, si bé assegura que l’elevada inversió en IA sortirà a compte més endavant, perquè el seu retorn serà tangible, ja que crearà un avanç substancial en els teixits productius. El mateix Sam Altman, fundador i conseller delegat d’OpenAI, l’empresa de ChatGPT, ha afirmat, però, que probablement els inversors en general estan massa entusiasmats amb la IA.
La realitat és que la competència econòmica i geopolítica entre grans companyies, així com entre estats, impulsa un frenesí d’inversions a tot el món, principalment dirigides a la construcció de gigafactories que acullen milers de xips costosos i d’alt consum energètic. La mateixa Unió Europea, que intenta recuperar el terreny perdut davant la Xina i els Estats Units, han anunciat un ambiciós pla per situarse a l’avantguarda de la IA i de les altres tecnologies crítiques. Ja té més de 70 propostes de setze estats membres per establir gigafactories d’IA, quan inicialment no se’n preveien més de cinc, amb una inversió de més de 230.000 milions d’euros en els propers cinc anys. Això demostra el creixent impuls europeu en aquest camp. Tanmateix, les inversions en IA creixen a un ritme exponencial a tot el món. Estudis d’agències privades americanes indiquen que se superaran els 1,5 bilions de dòlars el 2025 i els 2 bilions de dòlars el 2026.
Davant el temor d’una nova bombolla, s’imposa la realitat d’una tecnologia imprescindible
Un exemple paradigmàtic d’aquest enorme dinamisme és que OpenAI, empresa pionera en el desenvolupament de la IA, ja
s’ha convertit en la start up no cotitzada en borsa més valorada del món. En concret, el seu valor s’estima en uns 500.000 milions de dòlars, en funció del preu a què els seus empleats han venut part de les seves accions. Aquest preu milionari, que desborda totes les expectatives, és reflex de l’auge esmentat que registren les inversions en projectes d’IA.
Tot i això, les inversions europees es queden molt curtes respecte a les que duen a terme els Estats Units i fins i tot la pròpia OpenAI. Aquesta companyia, per exemple, lidera el projecte Stargate, en el qual pensa invertir 400.000 milions de dòlars des d’ara fins al 2029 per a la construcció de gigafactories d’IA i de centres de dades en un macropolígon a Texas, que tindrà una superfície equivalent a la de Manhattan. També participen en les inversions, entre d’altres, Softbank, Oracle, Microsoft i Nvidia, la principal fabricant de xips del sector, que acaba d’anunciar una inversió de 100.000 milions de dòlars en OpenAI.
La gran paradoxa, com passava en els seus inicis amb els actuals gegants tecnològics, és que OpenAI encara no és rendible i, per contrast amb els milers de milions que inverteix, només factura 13.000 milions de dòlars. Per als socis d’Open AI, però, l’obtenció de beneficis és només qüestió de temps. El seu ChatGPT ja el fan servir 700 milions de persones, gairebé el 9% de la població mundial, la majoria dels quals recorren als serveis de manera gratuïta. Quan l’hagin incorporat plenament a la seva vida quotidiana i en les seves empreses serà el moment de començar a cobrar-los. Aquesta és l’estratègia de la companyia.
Els espanyols són els europeus que més confien en la IA, tot i que no estigui exempta de riscos
Entre els europeus més entusiastes de la IA hi ha, precisament, els ciutadans espanyols. Una enquesta recent feta en diversos països europeus assenyala que són els que més hi confien: el 82% dels espanyols asseguren que no temen la IA ni els amoïna, davant la mitjana del 77% d’altres països. També es reflecteix en el grau d’ús diari, on hi ha un 25% de persones que diuen que recorren a la IA més d’una vegada al dia i un terç que hi accedeix almenys en una ocasió diàriament. Cal pressuposar que això és bo.
El problema és que, en contra del que pensen la majoria d’usuaris espanyols, la IA no està exempta de riscos i, per exemple, redueix la capacitat de pensament crític si no es fa servir adequadament. Per això no només cal invertir en el seu desenvolupament empresarial, sinó en la formació educativa i professional, perquè es pugui utilitzar correctament i amb tota la seva potencialitat.