Els espanyols són els europeus que confien més en la intel·ligència artificial en l’ús quotidià, segons revelen dos estudis diferents que s’han dut a terme els últims mesos. Aquesta confiança sobre la intel·ligència artificial (IA) a Espanya també es reflecteix en el grau d’ús diari, en què hi ha un 25% de persones que recorren a la IA unes quantes vegades al dia i una tercera part dels enquestats (33%) que hi accedeixen almenys una vegada cada dia.
La dada forma part d’un d’aquests estudis, amb 6.000 participants, que ha estat encarregat per la companyia Equinix en sis països: Espanya, Alemanya, Finlàndia, Suècia, Suïssa i el Regne Unit. Les dades revelen que els espanyols són al capdavant de la confiança. Un 82% asseguren que no tenen por ni preocupació per la IA, molt per sobre de la mitjana de l’enquesta, que se situa en el 77%, cosa que representa una mica més de tres de cada quatre persones. A Espanya, només el 5% dels enquestats han declarat obertament que tenen por de la intel·ligència artificial.
Aquest estudi revela una marcada bretxa de gènere en la percepció de confiança en la IA en el conjunt dels enquestats. Mentre que el 62% dels homes declaren que confien en aquesta tecnologia, només la meitat de les dones hi confien (50%).
Una segona bretxa és d’edat. En el conjunt dels enquestats a Europa, la confiança en la IA varia molt per edats. El 72% dels més joves de 35 anys declaren que se senten segurs amb la IA, mentre que, entre els més grans de 55 anys, aquesta xifra descendeix al 41%.
L’estudi independent encarregat per Equinix assenyala que més de la meitat dels enquestats, el 56%, se senten segurs a l’hora d’entendre com funciona la intel·ligència artificial.
Un dels informes revela una bretxa de gènere, amb un 62% d’homes confiats i només un 50% de dones
Fa només uns mesos es va publicar un treball molt complet, Confiança, actituds i ús de la intel·ligència artificial: un estudi global 2025 , dirigit per la professora Nicole Gillespie, catedràtica de l’ Escola de Negocis de la Universitat de Melbourne ( Austràlia), i el doctor Steve Lockey, investigador del mateix centre d’estudis superior.
En aquest cas, la mostra era més gran i incloïa tothom, amb 48.000 persones de 47 països, elaborada entre el novembre del 2024 i el gener del 2025.
Els resultats globals van indicar que, tot i que el 66% de les persones van explicar que fan servir la IA de manera intencionada i amb certa regularitat, menys de la meitat dels enquestats mundials estan disposats a confiar-hi (46%).
Si traslladem les dades a Europa, Espanya es torna a situar al capdavant dels països continentals –l’estudi inclou 25 països d’Europa– que confien més en la intel·ligència artificial, amb 4,3 punts sobre 7, igualada amb la dada de Letònia i només una dècima per sota de Noruega, el país avançat que mostra més confiança en aquesta tecnologia.
En la mitjana mundial, el 58% dels enquestats consideren que els sistemes d’IA són fiables. Una de les dades destacables és que la gent confia més en la capacitat tècnica dels sistemes d’IA per proporcionar-los resultats fiables, un 65%, que no pas en la seguretat que poden tenir en la protecció de les persones o en la solidesa ètica i el respecte a la privacitat, que baixa al 52%.
El 72% dels més joves de 35 anys se senten segurs amb la IA; entre els més grans de 55 anys, només el 41%
Paradoxalment, aquesta diferència entre confiança tècnica i desconfiança ètica es manté constant en tots els països. Mentre que Espanya marca un valor del 66% a la primera categoria i un 53% a la segona, el país més desconfiat, Finlàndia, representa un 50% i un 32% en les dues qüestions.
El desenvolupament econòmic també apunta a marcar les respostes dels enquestats en aquest aspecte. El país més confiat és Nigèria, amb un 91% en la fiabilitat i un 80% en l’ètica.
