Anava a escriure sobre el tret al peu que s’ha disparat el PP després que el seu alcalde ballarí de xotis l’hagi feta grossa. No sabem si llegint-la o no, Almeida i els seus a l’Ajuntament madrileny van votar una proposta de Vox que no només és propaganda antiavortista més a la dreta que la dreta, sinó que, a sobre, és una notícia falsa de llibre. Lògic que després vinguin els “ai, mare, què he fet?” i que Pedro Sánchez, després del primer cafè del matí, corri a la rematada fins i tot sabent per endavant que no hi ha reforma constitucional possible –per blindar l’avortament o el que sigui– sense el suport del PP a les Corts.
Descartada la política, en un paràgraf està tot explicat, tiro cap a l’esport. Aquests dies noto els culers de l’entorn més inquiets que de costum. Comentari top (amb permís de la flotilla) davant de la màquina de cafè de la redacció: el nou vídeo viral que Mounir Nasraoui, el pare de Lamine Yamal, ha penjat a Instagram.
Quin lloc i quin paper hauria de tenir el pare del jugador? Hi ha culers preocupats
Ara Mounir, als 39 anys que semblen 17, ensenya a fregir delícies de pollastre. Tolstoi. Es veu una cuina niquelada, formidable. L’home es presenta d’aquest estil davant dels seus gairebé milió i mig de seguidors –milió i mig!– per replicar la idea que ell és algú que només viu de l’èxit del fill. Aviam, que també cuina delícies de pollastre.
El tancament del vídeo no té pèrdua, ja que Mounir parla i fa un petó a un maniquí fet a imatge de Lamine a mida natural. Com feia en Geppetto amb en Pinotxo. El té plantat a la cuina, el maniquí. Entre la festa dels 18 anys de l’estiu amb nans, les vacances al Brasil, que tothom comenti la vida social i sentimental del noi i el circ del seu pare dins i fora d’internet (recordin la gala de la Pilota d’ Or), una comença a entendre el perquè del tremolor culer.
Quin lloc i quin paper hauria de tenir Mounir en la carrera del seu fill? És clar que no encaixa en els cànons de la discreció i de quedar bé que se li suposen a la família d’un esportista d’elit. A més, hi ha un pavelló virtual de seguidors que vibra amb les seves pallassades, barcelonistes inclosos. El Nasraoui influencer, que es fa dir Hustle_Hard_304 a les xarxes, pot perjudicar el fenomen futbolístic? No sembla que aquest home paeixi l’ascens del fill de manera calculada. Més aviat fa la sensació que actua com si li hagués tocat la loteria. Això és dolent per al jugador?
Crec que, sense un sistema de referència sòlid, hi ha molt més risc que a Lamine l’estatus de déu a la Terra li fugi de les mans, que el superi. No és una cosa que no hàgim vist abans: Neymar, Maradona... Consulto José Ramón Ubieto, que d’això en sap. El psicoanalista es refereix a l’autoritat paterna que no acaba de tenir Mounir sobre Lamine: “La relació és de col·leguisme. Crec que cadascú podrà anar pel seu costat”. Un matís, emperò: això no significa que el jove en algun moment es debati entre censurar el que fa o diu el seu progenitor o donar-li suport perquè no deixa de ser el seu pare, “cosa que li podria generar certa tensió emocional”.
Més que Hustle_Hard_304, conclou Ubieto, el que pot acabar perjudicant Lamine és el seu propi ego. Afortunadament per als culers, Flick ho ha captat de pressa.
