El 2015, un anecdòtic 1,8% dels barcelonins consideraven que l’accés a l’habitatge era el principal problema de la ciutat. Ni tan sols era al top 10 d’inquietuds, liderades aleshores per l’atur en l’ocàs d’una despietada crisi econòmica. Una dècada després, el dret a quedar-se a viure a Barcelona ha escalat a la segona posició, fins al punt que el 20,8% de la població considera que ja és la principal pedra a la sabata de la metròpolis. La situació és pitjor si es pregunta personalment, ja que la crisi d’habitatge es col·loca llavors com la primera angoixa. És el resultat d’una de les enquestes –la de Serveis Municipals, amb 6.000 participants– que radiografia més i millor els 73 barris i 10 districtes de la capital catalana. En aquesta fotografia, a més, també s’hi intueix més recel davant la immigració i el turisme i una lleugera relaxació davant la sensació d’inseguretat (que hi continua sent, però a dalt de tot) i la neteja, un dels temes que van escalar més durant el mandat anterior.
El sondeig, presentat ahir per la primera tinenta d’alcalde, Laia Bonet, manté la inseguretat al lloc número u de les preocupacions, amb un 26,5% de les mencions, cosa que suposa 1,2 punts menys que en la consulta del 2024. Queden molt lluny el 8,2% del 2015 o el 6% del 2017. La tímida caiguda d’aquest exercici arriba amb la reducció del nombre de delictes que s’han registrat a Barcelona, un 8,8% menys el primer semestre.
L’accés a l’habitatge és el fenomen que, sens dubte, ha escalat més l’última dècada, amb una sonada empenta l’últim any, ja que fa 12 mesos eren un 12,3% (8,5 punts menys) els que el col·locaven com a primera inquietud de ciutat.
Bonet planta cara amb la millor nota (un 6,6) a la gestió municipal dels últims set anys
Quan l’enquesta demana per l’àmbit personal, és on hi ha el sorpasso, ja que el dret a viure a Barcelona es col·loca dalt de tot per primera vegada (16,1%, 5,4 punts més que a l’enquesta anterior) i supera la inseguretat, els problemes econòmics o l’atur.
Sobre el boomde preocupació per l’accés a l’habitatge, Laia Bonet va recordar que el govern del PSC va desembarcar a l’Ajuntament de Barcelona a mitjans del 2023 signant un decret sobre les zones tensionades de la ciutat, i va assenyalar que la limitació del preu del lloguer ha aconseguit que l’últim any i mig la renda mitjana hagi baixat, va afirmar, un 8,9%. “Defensem el dret de la ciutadania a quedar-se a Barcelona, a poder-hi desenvolupar el seu projecte de vida”, va resumir. Va parlar de les promocions públiques previstes, però no va dir res sobre la modificació de la reserva del 30% d’habitatge protegit en noves construccions i grans rehabilitacions, una iniciativa política que només pot tirar endavant amb un suport de Junts que encara no ha cristal·litzat.
La tinenta d’alcalde, com passa sempre en aquestes presentacions, es va centrar en les coses bones, com ara el fet que el malestar per la falta de neteja urbana “hagi caigut a la meitat des del 2023”. Va parlar del pla Endreça, el buc insígnia que dirigeix bona part del model de ciutat de Jaume Collboni, i va celebrar que la població atorgui a la gestió municipal “la nota més alta (un 6,6) dels últims set anys, cosa que confirma –va argumentar– la tendència clarament positiva”.
A principis de segle, el 56% de la població havia viscut tota la vida a la ciutat; avui, només el 34%
De la mateixa manera, també augmenta lleugerament la valoració que s’atorga al fet de viure a la capital catalana (7,5, la més elevada des del 2021), tot i que cau, també de manera testimonial, l’indicador sobre les perspectives de futur, amb el valor més baix des del 2013 dels que consideren que la ciutat va a millor.
Això últim, però, és una qüestió que va per barris: els de la Marina, veïnats en plena transformació en tots els àmbits, ho veuen amb una bona perspectiva, igual que Sarrià o el Poblenou, mentre que zones de Ciutat Vella –sobretot Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera– i de la franja del Besòs ho veuen tot més fosc.
És molt revelador observar el diferent comportament dels districtes davant les preguntes llançades. Perquè una cosa és la mitjana, i una altra de molt diferent, el sentiment i la manera de viure de cada barri. A Ciutat Vella la inseguretat està disparada (el 45,6% l’assenyalen com a principal preocupació), a l’ Eixample és on hi ha més queixes pel soroll (9,5%), els residents a Sants-Montjuïc són els que assenyalen més la falta de neteja viària (12,3%), les Corts no guanya en res, però dobla la mitjana de la ciutat pel que fa a problemes de transport i infraestructures (5,6%), S arrià-Sant Gervasi és el campió d’aquest mateix àmbit (7,7%), Gràcia és amb diferència el que fa més referència a l’habitatge i a l’excés de turisme, a Horta-Guinardó adverteixen sobre problemes de manteniment (5,5%), Nou Barris és el districte amb pitjor valoració social i de civisme (6,3%), Sant Andreu se situa molt en la mitjana, però crida l’atenció un 0% de queixes sobre els forasters i a Sant Martí destaquen la neteja i la crisi d’habitatge.
Esquerra adverteix sobre les dificultats per viure a la ciutat i Junts ara hi veu més pessimisme que abans
Potser la pregunta que ajuda a entendre més la Barcelona contemporània és la que fa referència al temps que fa que els entrevistats viuen a la capital catalana. El 1999, el 56% havien viscut tota la vida a la ciutat, mentre que avui –és el registre més baix de la història–, només el 34%. En canvi, els que fa menys de deu anys que hi viuen representaven un simpàtic 6%, mentre que ara suposen el 31%. Això explicaria, més enllà de les lectures polítiques que en faci cada partit per veure com es pot seduir el neòfit, el preocupant trànsit lingüístic: el català era la llengua habitual del 49% dels entrevistats a començaments de segle, per un 50% d’entrevistats que assenyalaven el castellà. Avui hi ha un 55% de castellà (ha crescut cinc punts), un 35% de català (el valor més baix de la sèrie històrica) i un 10% (rècord absolut) fan referència a una altra llengua.
Pel que fa a la valoració dels serveis municipals, els Bombers i les biblioteques públiques, continuen un any més dalt de tot, seguits de prop pel tramvia, que puja quatre dècimes, cosa que Bonet va celebrar, i va aprofitar per recordar que la puntuació de 7,7 coincideix amb l’extensió del Tram des de la plaça de les Glòries fins a Verdaguer a través de la Diagonal. “En prenem bona nota”, va dir la regidora socialista, amb l’horitzó que els dos ramals ferroviaris puguin unir-se un dia.
Els únics partits que van reaccionar al resultat de l’enquesta van ser Esquerra i Junts. ERC va assenyalar que una part important de la societat “té la sensació que cada vegada és més difícil viure a la ciutat”. I el líder de Junts, Jordi Martí, va denunciar l’“augment del pessimisme” i el “fracàs a resoldre el problema de l’habitatge”.