Luxemburg va sortir ahir al carrer per celebrar els nous grans ducs. Guillem i Estefania succeeixen Enric i Maria Teresa en un relleu generacional, i tradicional, al petit país centreeuropeu, que al llarg de l’últim segle ha viscut altres cessions de poder, un camí que últimament han seguit altres monarquies europees.
Enric de Luxemburg (70) va succeir el 2000 el seu pare, el gran duc Joan, que als 79 anys va abdicar, com la seva mare, Carlota, el 1964, després de 45 anys en un tron que, al seu torn, va ocupar el 1919 després de l’abdicació de la seva germana Adelaida, amb una posició ambigua durant la Primera Guerra Mundial que la va obligar a retirar-se. La història continua amb Guillem, que ha arribat al tron als 43 anys.
Els reis de Bèlgica i els Països Baixos i les seves hereves assisteixen a les cerimònies de proclamació
Amb només 2.500 quilòmetres quadrats (menys que l’illa de Mallorca) i entorn de 650.000 habitants, és l’economia més solvent d’Europa i bressol de l’europeisme. Limita amb França, Alemanya i Bèlgica, i fins a finals del segle XIX va formar part dels Països Baixos. Un país petit però de gran importància política i econòmica.
A Luxemburg no hi passa mai res, però la tranquil·litat del gran ducat es va alterar el 1981, quan el llavors gran duc hereu Enric es va casar amb la cubana Maria Teresa Mestre. La milionària família de la núvia s’havia exiliat al petit país després del triomf de la revolució castrista. La vehement gran duquessa hereva va tenir fric-cions amb la sogra, Josefina Carlota, nascuda princesa de la freda Bèlgica i germana de Balduí i Albert.
Quan va arribar a gran duquessa consort, Maria Teresa ja havia donat a llum cinc fills, Guillem, Fèlix, Lluís, Alexandra i Sebastià. La seva manera de portar el palau ducal li va causar moltes crítiques, com també la ingerència en qüestions polítiques. Sempre s’ha justificat en les crítiques d’un país calmat davant la seva personalitat impacient.
No sembla que els problemes entre sogra i jove s’hagin reproduït des que el gran duc hereu Guillem es va casar amb l’aristòcrata belga Estefania de Lannoy, una dona d’aparença dolça i discreta i també amb un aire clàssic i formal.
Els nous grans ducs es van casar el 20 d’octubre del 2012, però no van tenir fills fins gairebé sis anys després, amb la consegüent preocupació dels luxemburguesos. El 10 de maig del 2020 va néixer Carles, des d’ahir nou gran duc hereu, el més jove d’Europa, i el 27 de març del 2023 va néixer Francesc.
Els nous grans ducs, molt apreciats a Luxemburg, van estrenar ahir una nova etapa al petit país, acompanyats dels reis de Bèlgica, veïns i família, i els dels Països Baixos, països amb qui durant anys van formar el Benelux, la primera aliança política i econòmica germen de la Unió Europea. Felip i Matilde, Guillem i Màxima acompanyats de les seves hereves, Elisabet i Amàlia, van assistir a la cerimònia. Al vespre, en un sopar de gala, es van unir a la celebració els presidents de França i Alemanya.