L’apagada del 28 d’abril passat a la península Ibèrica va ser provocada per una inèdita sèrie de “sobretensions en cascada” que es van originar al sud d’ Espanya. Es tracta d’un fenomen que no s’havia registrat mai a Europa i que es va propagar amb una rapidesa fulminant, que va impedir que els plans de defensa dels sistemes elèctrics l’ aturessin.
Aquesta és la conclusió de l’informe presentat ahir, que ha estat elaborat per un panel de 45 experts convocat per la Xarxa Europea d’ Operadors de Sistemes de Transmissió d’ Electricitat ( Entso- E).
L’estudi assenyala que “el factor central del col·lapse va ser la incapacitat del sistema per controlar la magnitud del voltatge (la tensió de la xarxa). El voltatge és una magnitud que s’ha de resoldre de manera local, a prop d’on sorgeix el problema”.
L’argument és el mateix que van assenyalar els informes presentats pel Govern espanyol i Red Eléctrica, tal com van recordar ahir tant la ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, com el mateix operador del sistema, Red Eléctrica ( REE).
L’informe europeu va més enllà de les afirmacions i aporta dades i gràfics que constaten que les instal·lacions de generació convencional programades el 28 d’abril a Espanya no van controlar la tensió del sistema com estava previst ,i com sí que ho van fer les de Portugal.
La gràfica d’aquest comportament mostra àmplies desviacions des de les 10 del matí i fins i tot a partir de les 12 quan es van succeir els moments més greus que van donar lloc a l’apagada, que l’informe qualifica com “l’incident més greu del sector elèctric europeu en els últims 20 anys” i l’“únic amb aquestes
característiques”.
Transició i Red Eléctrica diuen que les seves conclusions coincideixen amb les d’aquest informe
“És un territori nou. Aquesta és també la raó per la qual ens cal una mica de temps per assegurar-nos que analitzem el que està succeint i el que podria passar. Però és el primer del seu tipus. Aquest efecte de sobretensió en cascada que condueix a una apagada total és una cosa que no hem trobat mai a Europa”, va assegurar ahir el director del consell d’ Entso-E, Damián Cortinas, durant la roda de premsa per donar a conèixer el resultat de la investigació.
Unes conclusions que se cenyeixen tan sols a l’explicació factual i que eviten assenyalar culpables o responsables, perquè “no és la nostra responsabilitat”.
El que sí que van deixar molt clar durant la presentació és que l’incident ha estat “molt complicat d’investigar” tant per la seva “inèdita naturalesa, no coneguda fins ara” com per la falta de col·laboració dels implicats. “Ha estat molt complicat accedir a les dades per tenir una imatge clara del cas perquè alguns generadors no van donar autorització als operadors per enviar-nos aquestes dades, s’han enviat més de 150 cartes i correus electrònics fins al mes d’agost, tres mesos després, i tot i així no vam poder recollir tota la informació”, va remarcar Cortinas.
Aquesta falta de col·laboració, que ja va ser assenyalada el mes de maig pel Govern espanyol, se subratlla en aquest informe indicant que vuit dels 33 generadors a qui s’han demanat les dades no les han facilitat totes al·legant que no tenien aquests registres. Per això, falten dades essencials per conèixer l’origen de l’esdeveniment que va donar lloc a la cadena d’ errors, que després va desembocar en una situació impossible de controlar.
En concret, són incapaços d’explicar el motiu pel qual es va desconnectar de la xarxa una gran instal·lació de Granada quan els nivells de tensió encara estaven en els rangs permesos a Espanya, i que va provocar una desconnexió massiva de 2.200 MW en menys de dos segons, que va desfermar la caiguda en cascada de tot el sistema.
Com a punt positiu, els autors de l’informe assenyalen que la recuperació va ser “extremadament ràpida”, ja que es va completar en menys d’un dia en contrast amb terminis de tres dies en situacions semblants.
L’estudi se centra a descriure el que va passar i no assenyala culpables perquè “no és responsabilitat nostra”
Coneguts els fets, els experts europeus continuen treballant per determinar les “causes profundes i investigar la capacitat de control de voltatge del sistema, el comportament dels usuaris de la xarxa (especialment els casos de desconnexió), i l’optimització dels plans de defensa del sistema”. Tot això es plasmarà en un informe final amb recomanacions per evitar situacions semblants no només a Espanya, sinó a tot Europa, i que s’espera per al primer trimestre del 2026.
A Espanya, fonts de Red Eléctrica s’han mostrat satisfetes amb aquestes conclusions ja que diuen que es constata que la seva operativa va estar sempre sota el reglament establert i que les conclusions assenyalen el mateix error de la generació convencional que ells van apuntar.
