En temps de tanta atomització política no és fàcil trobar un projecte de llarg termini que hagi aconseguit sobreviure a l'absència de majories i als vaivens ideològics. El projecte de Glòries és un d'ells. El 2007, després d'anys de reivindicació, es va assolir un acord amb els veïns i el 2014 es va començar a enderrocar l'anell viari que era el símbol d'un model urbanístic ja esgotat. Avui dia, el 80% de la transformació prevista ja està acabada en aquest enclavament de prop de 12 hectàrees que separa barris i districtes. L'espai públic està gairebé acabat i bàsicament falten equipaments i edificis d'habitatges. Si res no l'evita, després d'una inversió pública de 100 milions més d'euros (ja s'han gastat o estan en execució un total de 640 milions), la nova plaça de les Glòries hauria d'estar a punt al llarg de l'any 2030.
El projecte de Glòries pot resumir-se en tres grans àmbits: túnel viari, parc urbà i serveis per al veïnat. Cada un d'ells porta agafada una llarga llista d'elements secundaris i noves oportunitats, com la llosa que cobreix la galeria de cotxes, amb els veïns de Gran Via, entre Castillejos i la rambla del Poblenou, passant de conviure amb una incòmoda autopista urbana a tenir un carrer per als vianants sota de casa.
Lectura en la 'gran clariana', un dels llocs estrella del parc de Glòries, el passat viernes
El disseny de la gran zona verda, després de molt debat, va generar en el costat mar de la gran plaça u dels intercanviadors de transport públic més importants de la ciutat, amb el tramvia prolongat fins al cor de l'Eixample, metre, Bicing i autobusos. Afegit als equipaments i els pisos, el projecte acabarà per generar una nova centralitat urbana.
Futur immediat
Un concurs internacional decidirà el disseny de la Torre Ona, un dels grans projectes pendents a la plaça
L'arquitecta en cap del Consistori, Maria Buhigas, ho explica amb un mapa de la zona a les mans. “És com si els barcelonins haguessin desplegat una nova pàgina del pla de la ciutat que tenien amagada i doblegada”. Es refereix a Glòries, però també a l'obertura de la Diagonal cap al mar que va derivar en el naixement d'un veïnat. Perquè una cosa són els límits físics del terme municipal, i una altra de molt diferent, la sensació de què amb aquella Meridiana que entrava sense semàfors i aquell anell viari a què no li tossia ningú, Barcelona començava precisament a la plaça que Ildefons Cerdà va idear com a epicentre metropolità. Com si parteix de Sant Martí i Sant Andreu no haurien existit mai si no vivies aquí.
Gran Via, amb el costat muntanya urbanitzat i el costat mar encara per transformar, pendent de duplicar la via del tramvia
El projecte pendent més emblemàtic és sens dubte la Torre Ona, un edifici singular que té reservat un solar a sobre de la Torre Glòries, a l'altre costat de la Diagonal, al costat del centre comercial. L'Ajuntament donarà més novetats ben aviat, avança Buhigas, però la idea és convocar un concurs internacional per definir el perfil d'una finca que contindrà oficines, equipaments (probablement inclogui un auditori previst en el compromís) i pisos. No està definida l'altura, encara que anys enrere es va parlar d'un immoble que podria fer ombra a l'obra de l'arquitecte Jean Nouvel. Es dona per fet que tindrà una mida considerable, tenint en compte que l'amplitud de l'espai ho permet i que els edificis d'habitatges situats a l'altre costat de la plaça superen les 10 plantes, però l'Ajuntament no preveu un volum que superi el de la Torre Glòries.
Equipaments
La Fàbrica del Sucre serà un contenidor d'entitats del barri, entre castellers i 'escoltes' i aficionats a la petanca
També falta el CAP i centre de dia Fort Pienc-Sagrada Família, previst en Gran Via amb Nàpols (on eren els mítics Bingo Billars), un edifici que inclourà habitatge dotacional en les plantes superiors i que va a càrrec de la Generalitat. El projecte executiu ja està redactat; només falta passar a l'acció. S'espera que aquest acabat a finals del 2027. Un altre CAP en guaret és de la Llacuna i el Poblenou, a Bolívia amb Ciutat de Granada. Les obres haurien de començar el 2027, de manera que estigui acabat l'any següent. Aquests dos projectes són la millor demostració de fins a quin punt el compromís de Glòries, amb 30 grans projectes diferents, va més enllà del perímetre de la plaça.
Solar destinat a la Torre Ona, el disseny de la qual es decidirà en un concurs internacional
També espera remati la rehabilitació de la Fàbrica del Sucre, nau industrial del 1893 situada al carrer Cartagena que serà un contenidor d'entitats del barri (colla castellera de la Sagrada Família, Agrupament Escolta Antoni Gaudí i el club de petanca La Cènia). El projecte executiu s'encarregarà ben aviat. Tampoc no hi ha obra a la vista, però no hauria de trigar a licitar-se, a Tànger amb Pamplona, on s'espera la construcció d'un poliesportiu semisoterrat. Té el projecte llest des de fa un any, falta que l'Ajuntament desembussi el finançament.
També caldria cobrir les vies d'Adif de la Meridiana, però no succeirà ni a curt ni a mitjà termini. I en qualsevol cas, després de tapar el tren a tota la ciutat, que quedi alguna cosa del ferrocarril a la vista és una mena d'homenatge al que un dia va ser Barcelona. El pacte amb els veïns incloïa també una nova estació de trens, un pla de 59 milions d'euros que havia d'assumir el Govern, però ni hi és ni se l'espera.
Més zona verda
Abans de l'any 2026 estaran en marxa les demolicions en Consell de Cent, on va
el denominat balcó de Glòries
Un dels sectors més verds és el del denominat balcó de Glòries, just per sobre de la gran clariana, a la dreta, a la frontera amb Consell de Cent, on algunes finques estan pendents de demolició per poder incrementar les hectàrees de parc. Està a punt d'adjudicar-se el primer lot de demolicions, que el seguirà un segon. En pocs mesos, tot ajagut. L'últim escull, a més d'algun reallotjament, són les activitats comercials que encara operen als baixos de les finques afectades, indiquen fonts de l'Ajuntament. En aquest àmbit també està prevista l'escola Gaia, que ja disposa de projecte executiu per instal·lar-se a les antigues dependències de la Fàbrica de Paraigües.
Nova zona esportiva, en Gran Via amb Glòries
Seguint el perímetre per l'oest, allà van tres promocions més d'habitatges. Segons el planejament original, al final del projecte haurien d'haver florit un total de 2.190 habitatges, dels quals 803 (el 37%) seran de protecció oficial, a què en cal sumar 226 de dotacionals (residència temporal per atendre a col·lectius específics). Pel que fa als promotors privats, van avançant així que els arriba el permís municipal. Fins avui estan acabats, en execució o amb llicència per començar, el 75% dels pisos previstos.
En aquests 11 anys d'obres, la inversió pública en Glòries ascendeix a uns 640 milions d'euros. En vista de la qual cosa falta, l'Administració tindrà que desemborsar uns 100 milions més, fins a arribar als prop de 750 milions d'euros, encara que si al final són 800 tampoc seria cap sorpresa, ja que sempre hi ha imprevistos o afegits d'última hora, com ho va ser en el seu moment la urbanització de la Meridiana, no contemplada en el compromís per Glòries. Pel que fa al calendari, si la redacció dels projectes i l'execució de les obres segueixen el curs establert, en algun moment del 2030 es podria posar fi a 15 anys de pols i grues.
Diners pendents
La inversió pública final rondarà els 750 milions, però amb la cosa pública no se sap mai, igual, amb imprevistos, són 800
S'haurà acabat una de les obres urbanístiques més importants de la història recent de Barcelona, un honor que podrà brandar poc temps, ja que la Sagrera, una vegada acabada l'estació, donarà pas a una transformació molt més gran que inclou un gran passeig de quatre quilòmetres entre el pont del Treball i el Nus de la Trinitat. Però això serà una altra història.
En Gran Via
Les obres per desdoblar el tramvia començaran el 16 d'octubre
El projecte d'espai públic pendent de més rellevància, amb permís del balcó de Glòries, afecta al costat mar de la llosa de Gran Via. Allà està previst doblar les vies del tramvia, que exerciran alhora de carril bus (insòlit en la Barcelona moderna). Aquesta obra, que comença el 16 d'octubre, inclou un canvi de traçat de la infraestructura. El Tram ja no entrarà en la Gran Via des de Glòries. Baixarà per la Diagonal i les línies T5 i T6 pujaran per Ciutat de Granada per tornar al seu traçat habitual. Així, l'entrada per als vianants de l'avinguda a la plaça es farà amb menys ensopegades.