La ultranacionalista Takaichi, primera dona que dirigirà el Japó

Una admiradora de Margaret Thatcher governarà el Japó, amb tota probabilitat, d’aquí deu dies. La ultranacionalista Sanae Takaichi s’ha imposat, al segon intent, com a presidenta del Partit Liberal Democràtic ( PLD), davant quatre candidats més.

Tot i que la seva coalició amb Komeito ja no compta amb una majoria a la Dieta, es dona pràcticament per fet que Takaichi serà elegida com a nova primera ministra d’aquí dos dimarts, atès el caràcter heterogeni i incompatible de l’oposició. El triomf d’aquesta política de 64 anys té gust de revenja, ja que va quedar segona fa un any davant Shigeru Ishiba, que es mantindrà al capdavant del Govern fins a la nova votació d’investidura.

Takaichi encén les alarmes a la Xina i Corea pels litigis territorials i és una antifeminista

D’aquesta manera, Takaichi es convertirà en la primera dona que assumeix la direcció del govern en un país sinònim de masclisme. Però la seva victòria no suposa cap triomf per al feminisme, com ha subratllat ella mateixa moltes vegades, sinó tot el contrari. S’oposa, per exemple, que les japoneses puguin conservar el seu cognom en casar-se, a diferència d’altres candidats del seu partit. També es va posicionar amb el sector més advers a reconèixer el patiment de les milers de coreanes utilitzades com a esclaves sexuals per les tropes japoneses durant la Segona Guerra Mundial. La seva elecció, sens dubte, encendrà totes les alarmes a Corea del Sud i a molts altres països asiàtics, com a nostàlgica declarada de l’imperialisme japonès. En primer lloc, a la Xina, on no va passar desapercebuda la seva defensa, aquest mateix any, d’un “quasi tractat de seguretat” entre el Japó i la seva excolònia de Taiwan (1895-1945). Una ingerència, des del punt de vista de Pequín, equiparable a una declaració de guerra a curt, mitjà o llarg termini.

El militarisme de Takaichi, en canvi, es veu positivament a l’actual Casa Blanca, entossudida que el Japó augmenti fins al 3,5% del PIB (d’entrada) la despesa en armament, majoritàriament nord-americà. Takaichi també es declara partidària, en principi, de mantenir l’acord aranzelari amb els Estats Units (amb un 15% de gravamen a les exportacions japoneses), que inclou un compromís d’inversió de 500.000 mi­lions de dòlars en aquest país.

En la votació d’ahir, Sanae Takaichi, exministra de Seguretat Econòmica de 64 anys, es va imposat en segona volta a Shinjiro Koizumi, de 42 anys i fill de l’ ex primer ministre Junichuro Koizumi. L’encara primer ministre Shigeru Ishiba es va veure obligat a renunciar al lideratge després del retrocés electoral en les eleccions generals de fa un any i en la renovació de la meitat de la Cambra Alta, fa uns mesos. En aquesta última es va registrar un ascens de forces xenòfobes.

El PLD ha governat el Japó de manera gairebé ininterrompuda des que el 1952 va acabar l’ocupació nord-americana de l’arxipèlag (excepte a Okinawa, on es va mantenir). Aquesta continuïtat a prova d’eleccions (excepte 1993-1994 i 2009-2012) demostra que la seva democràcia sui generis té molts frens d’emergència que juguen en contra de qualsevol alternança.

Ahir mateix, l’elecció del líder depenia, en primera volta, dels seus 295 diputats i senadors, d’una banda, i de la militància del PLD, amb 295 vots més. Però com que cap dels cinc candidats no va assolir més del 50% en primera volta –com era previsible–, la decisió final va quedar en mans d’un col·legi electoral més restringit: els 295 parlamentaris i els 47 vots d’altres tantes prefectures. Takaichi, en tot cas, va quedar primera en les dues vota­cions.