El final de la guerra a Gaza pot decidir-se avui al Caire. Després d’acceptar parcialment la proposta de pau de Donald Trump, Hamàs i Israel ultimen els detalls per a un alto el foc permanent. El grup palestí s’ha compromès a lliurar tots els ostatges, a canvi d’un cessament de les hostilitats.
L’organització va indicar que altres punts del document requeriran més negociacions, però la seva resposta va ser ben rebuda per la comunitat internacional, malgrat les discrepàncies persistents sobre la retirada de tropes israelianes i la desmilitarització de l’enclavament.
Segons va publicar el diari israelià Haaretz , després de rebre els ostatges, Israel alliberarà 250 presoners palestins condemnats a cadena perpètua, així com 1.700 gazians detinguts durant la guerra, “incloent-hi totes les dones i nens arrestats”. Per cada ostatge mort, Israel lliurarà les restes de 15 de gazians.
Si es materialitza el pla, Hamàs lliurarà els 20 ostatges a canvi de 1.700 presoners gazians
El pla, a més, preveu que als membres de Hamàs “que es comprometin a la coexistència pacífica i a lliurar les armes” se’ls aplicarà l’amnistia. Els combatents que desitgin abandonar Gaza “rebran un pas segur cap als països d’acollida”.
L’oficina del primer ministre israelià, Beniamin Netanyahu, va fer públic un comunicat dissabte en què assegura que “confia a rebre la notícia de l’alliberament dels ostatges els pròxims dies”.
A Washington, un funcionari de la Casa Blanca va dir dissabte que Trump enviarà Steve Witkoff i Jared Kushner a Egipte diumenge per ultimar els detalls tècnics de l’alliberament dels ostatges i discutir un acord de pau durador. El canal estatal egipci Al-Qahera News va informar que també hi participaran delegacions palestines i israelianes en “negociacions indirectes” sobre el pla de Trump.
Més de 46 persones van morir a Gaza, malgrat l’ordre de Trump d’aturar els bombardejos
Des de la Casa Blanca, el president dels Estats Units va demanar a Tel-Aviv que interrompés els bombardejos, i es va mostrar confiat que el grup armat estigui a punt per a “una pau duradora”. Trump va assegurar hores abans que Israel havia “ detingut temporalment els bombardejos” i l’ exèrcit israelià va donar l’ordre que les seves tropes només actuessin de manera defensiva en el seu assalt a la Ciutat de Gaza, on centenars de milers de persones han fugit dels combats.
Tot i això, aquesta realitat no es va materialitzar sobre el terreny. La cadena qatariana Al-Jazira, amb un ampli desplegament de reporters dins de l’enclavament, va comptabilitzar almenys 46 morts per atacs israelians des de la resposta de Hamàs. Un d’aquests bombardejos va tenir lloc contra un habitatge al barri d’ Al-Tufah, a la capital, i va matar almenys 17 palestins, la majoria d’ells nens.
Més de 30 persones van resultar ferides i més de 20 continuen atrapades sota la runa, segons fonts locals. Aquest mateix dissabte, l’exèrcit va tornar a advertir els palestins que no tornin a la ciutat de Gaza, que continua sent considerada una “zona de combat perillosa”.
Netanyahu s’enfronta a l’oposició interna dels grups ortodoxos que volen continuar amb la guerra
“ Hamàs ha d’actuar ràpid, o tot s’ensorrarà. No toleraré retards –que molts creuen que passaran– ni cap resultat en què Gaza torni a representar una amenaça. Fem-ho, ràpid. Tots seran tractats de manera justa”, va escriure Trump a la seva plataforma Truth Social.
En un comunicat de matinada, l’exèrcit israelià va assegurar que el seu cap de l’ Estat Major havia ordenat “avançar en la preparació” per implementar la primera fase del pla de Trump, centrada en l’alliberament dels captius. Malgrat que no es va precisar què implicaria això en termes militars, mitjans israelians van informar que les tropes han passat a operacions exclusivament defensives.
Un possible impuls addicional a les esperances de pau va arribar amb la declaració de suport del grup Gihad Islàmica Palestina, que té el suport de l’ Iran i que està considerat més radical que Hamàs però més petit. L’organització, que també manté ostatges, va avalar dissabte la posició de Hamàs, un gest que podria facilitar l’alliberament dels israelians retinguts per les dues faccions.
La Gihad Islàmica Palestina dona el seu suport a Hamàs per arribar a un acord amb els israelians
La posició conjunta dels dos grups ha despertat un tènue optimisme entre els palestins, que, després de dos anys d’ofensiva israeliana i successius fracassos en els intents d’alto el foc, busquen en aquesta resposta un “ raig d’esperança” davant la devastació i el desplaçament massiu que pateix la franja.
En l’àmbit intern, el primer ministre israelià està atrapat entre la creixent pressió per posar fi a la guerra –per part de les famílies dels ostatges i d’una població exhausta– i les demandes dels membres més radicals de la seva coalició, que insisteixen a no afluixar la campanya a Gaza.
Israel va començar la seva ofensiva després de l’atac liderat per Hamàs el 7 d’octubre del 2023, en què unes 1.200 persones van morir i 251 van ser segrestades, segons xifres israelianes. Israel afirma que 48 ostatges encara són a Gaza, 20 dels quals continuarien amb vida. La campanya israeliana ha causat més de 67.000 morts a Gaza, majoritàriament civils, segons les autoritats sanitàries de l’enclavament.
“És hora de posar fi a aquesta guerra horrorosa i fer tornar cadascun dels ostatges a casa. Volem reconstruir i rehabilitar”, va dir Efrat Machikawa, membre actiu del fòrum de famílies d’ostatges israelians i neboda de Gadi Moses, un ostatge que va ser alliberat al gener.
