A la seva manera hiperbòlica, amb aquell estil de celebrar una cosa abans de tenir-la ben lligada (no fos cas que es torci i es quedi sense pirotècnia), el president Donald Trump no va poder evitar una exclamació de victòria després que Hamàs anunciés que acceptaria bona part del seu pla de pau per a Gaza.
“Avui és un gran dia!”, va dir divendres al despatx oval. La seva joia, que en aquell mateix moment i com és habitual va postil·lar amb un “ja veurem com acaba tot”, es va veure matisada dissabte des de la tribuna de la seva xarxa social. Trump va llançar una altra advertència davant el qüestionament d’alguns punts de la seva proposta per part de Hamàs.
El senador Graham, íntim de Trump, l’avisa que no vagi amb pressa per agafar-se a la taula de salvació
“No toleraré demores, com molts creuen que passarà, ni cap resultat en què Gaza torni a representar una amenaça”, va avisar a través de la seva xarxa social quan ja era al seu camp de golf de Virgínia.
“ Fem-ho, RÀPID, tothom serà tractat de manera justa”, va afegir en aquest post, en què va expressar el seu agraïment que Israel hagi aturat “temporalment” els bombardejos [una informació inexacta, dissabte hi va haver alguns atacs]. En cas de dilacions o rebuig, “totes les apostes quedaran cancel·lades”, va insistir.
No és el seu primer ultimàtum. Divendres en va llançar un altre en què donava tres dies de termini a Hamàs per respondre o, en cas contrari, rebria un càstig infernal. Hores després Hamàs va fer públic el comunicat d’acceptació del pla.
La reacció aquest dissabte de Trump es basa en l’ambigüitat de la rèplica islamista, tant pel seu llenguatge com per la falta de concreció en alguns aspectes com el futur de Gaza després de la guerra, qüestió sobre la qual es mostren en desacord.
En aquest context, seguidors del president, com el senador Lindsay Graham, republicà i falcó pro Israel, li van indicar que no es precipités perquè s’estava agafant a la taula de salvació. “La resposta de Hamàs al pla del president Trump, que Israel ha acceptat, era desgraciadament predictible”, va assenyalar Graham a X. “ Sense desarmament, mantenint Gaza sota control palestí i vinculant l’alliberament dels segrestats a la negociació, entre altres problemes, això és en essència un rebuig de Hamàs a la proposta que els feia el president Trump: ho agafes o ho deixes”, va afegir.
No falten veus que consideren que el president ha accelerat el procés pel seu somni d’aconseguir el Nobel de la Pau, el guanyador del qual se sabrà el dia 10. Segons Reuters, les possibilitats que el guanyi són escasses.
Però, amb premi o sense, l’aposta de Trump té un punt de partida molt clar.
Les enquestes cada vegada són més coincidents en el malestar dels nord-americans amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i la seva política de terra cremada, amb un saldo de morts palestins (més de 67.000) que és obscè fins i tot per als esperits més insensibles, s’apliqui als fets el terme genocidi o no.
Molts jueus americans desaproven rotundament la conducta d’Israel en la guerra de Gaza, amb un 61% que afirmen que Israel ha comès crims de guerra i quatre de cada deu que consideren que el país és culpable de genocidi.
Les dades van ser difoses dissabte en un sondeig publicat per The Washington Post , que arriba en plena incertesa sobre l’evolució de les negociacions a l’ Orient Mitjà. Dissabte es van desplaçar al Caire, la capital egípcia, l’enviat per a la zona de la Casa Blanca, Steve Witkoff, i Jared Kushner, gendre del president Trump.
La indagació del Washington Post és sorprenent atesos els vincles de llarg recorregut entre la comunitat jueva als Estats Units i Israel. Les dades mostren l’extraordinària erosió d’aquesta relació i una fractura potencialment històrica a causa del conflicte de Gaza.
En l’enquesta es constata el rebuig que provoca el lideratge de Netanyahu en els jueus nord-americans. Un 68% el qualifiquen de negatiu, i un 48% l’etiqueten de “pobre”.
Els enquestats culpen majoritàriament (94%) Hamàs d’haver comès crims de guerra amb l’atemptat del 7 d’octubre del 2023, en què va causar més de 1.200 morts i va segrestar 250 persones, de les quals unes desenes continuen en parador desconegut. El seu destí és en l’eix del pla de Washington.
No és l’única prova demoscòpica recent que marca aquest gir als EUA. Segons un sondeig elaborat pel Pew Research Center, el 39% dels nord-americans afirmen que, dos anys després de l’inici del conflicte, Israel ha anat massa lluny en la represàlia militar. Fa un any aquesta xifra era del 31% i a finals del 2023 se situava en el 27%.
