Barcelona i Madrid surten al carrer per exigir el final del genocidi a Gaza

Quan la capçalera de la manifestació solidària amb el poble palestí va accedir a la ronda de Sant Pere en direcció a l’Arc del Triomf, encara van haver de passar tres quarts d’hora perquè la resta d’assistents passessin per aquell mateix punt. O dit d’una altra manera, Barcelona, igual que altres ciutats espanyoles, com Madrid o València, i europees, es va bolcar ahir amb Gaza i va exigir en un ambient familiar, respectuós i reivindicatiu el final d’una guerra amb xifres de vergonya.

Més de 600 entitats van organitzar la que ha estat la protesta més important fins ara a la capital catalana contra la guerra. Una cita que la Guàrdia Urbana va xifrar en 70.000 assistents, davant els 300.000 dels organitzadors.

Més enllà de les xifres, el passeig de Gràcia i els seus voltants es van tenyir del verd, vermell i blanc de la bandera palestina, que va cobrir durant quatre hores el cel d’aquesta part del districte de l’Eixample. Famílies senceres van assistir a una cita en què moltíssims nens i nenes van arribar de la mà dels pares, amb pancartes i dibuixos fets a casa. Il·lustracions en les quals es demanava el final dels bombardejos i es mostrava la solidaritat amb els menors, amb els 20.000 assassinats des del 7 d’octubre del 2023 i amb els que passen fam per culpa del bloqueig israelià. “És important que aquests nens siguin aquí i que quan siguin més grans puguin dir orgullosos que van participar en aquesta manifestació i no van mirar cap a una altra banda”, explicava la Míriam amb els seus dos fills i un grup d’amics d’aquests.

La marxa va arrencar puntual a les dotze del migdia, encapçalada per una furgoneta habilitada amb un escenari a la part superior des del qual diferents portaveus van prendre la paraula.

Als primers trams del passeig, a pocs metres de la Pedrera, tres ciutadans d’Israel mostraven la seva solidaritat amb la protesta i el seu rebuig a l’ofensiva liderada per Benjamin Netanyahu, que no van dubtar a qualificar de genocidi. Cada un amb una pancarta a les mans, van ser ovacionats i abraçats per moltes persones al seu pas. Gestos que agraïen amb timidesa i respecte. No van ser els únics jueus presents en la manifestació. D’altres portaven samarretes en què s’identificaven com a tals i mostraven vergonya per l’actuació dels dirigents polítics d’Israel.

L’assalt als membres de la flotilla aquesta setmana va desencadenar unes primeres protestes que a Barcelona van derivar en una acampada permanent a la plaça de la Carbonera de Ciutat Vella, que es manté de manera indefinida.

Bona part dels assistents anaven amb peces negres, en senyal de respecte pels morts a la guerra, i van abundar els mocadors palestins, els kufia, una peça tradicional al món àrab que s’ha convertit en símbol de la identitat palestina.

Barrejats entre la gent, com un més, van participar en la manifestació l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; el president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras, i les dirigents de Comuns i la CUP, Gemma Tarafa i Su Moreno, entre d’altres.

La manifestació va acabar sota l’Arc del Triomf, on van prendre la paraula alguns dels convocants. Tot i que el moment més emocionant va ser escoltar les paraules d’una veïna de Barcelona que encara té la família a Gaza.

Si al matí la protesta va ser pacífica, a la tarda una altra marxa propalestina pel centre de la ciutat d’unes 2.000 persones va acabar amb càrregues dels Mossos i vuit detencions després que un grup de manifestants ataqués diversos locals d’alimentació de marques internacionals. Els aldarulls haurien provocat una vintena d’agents ferits.

A Madrid, la Delegació del Govern va xifrar en 92.000 els manifestants que van marxar a la tarda des d’ Atocha fins a Callao amb proclames com “ Em dol Gaza”, “ Stop genocidi”, “ Totes som Palestina” o “ No és política, és humanitat”. La mobilització es va repetir en altres ciutats d’ Andalusia, València, Castella i Lleó, Múrcia, La Rioja i Cantàbria per sumar 17 manifestacions més.