La direcció del vent
Gaza mobilitza però no fa guanyar eleccions. La regió italiana de les Marques ens diu alguna cosa al respecte. Les Marques, poc més de cent mil habitants, capital Ancona, antic territori de frontera dels Estats Pontificis, amb la senyoria d’ Urbino al capdavant, havia format part de la constel·lació roja del centre d’ Itàlia, més comunalista que comunista. Diverses empreses de gran arrelament van entrar en crisi fa uns anys, i va guanyar el partit de Giorgia Meloni . Va ser la primera regió conquerida pels Germans d’ Itàlia. Diumenge passat, el Partit Democràtic va voler recuperar les Marques amb la bandera palestina i es va estavellar. Però immediatament després van passar coses...
Després de saber-se l’assalt israelià a la flotilla, en la qual viatjaven uns quaranta ciutadans italians, hi ha hagut manifestacions gegants que no es veien des de fa anys. Francesco Olivo ho ha explicat molt bé a La Vanguardia . Meloni s’ha enfurismat. Va calibrar malament la protesta i els va dir que eren uns “fills de papa”. Meloni és una política de raça, però alhora és molt susceptible. La seva veritable família va ser el partit en què va ingressar als 15 anys, l’MSI.
Gaza no farà que el PSOE guanyi les eleccions generals a Espanya, però ha permès que els socialistes hagin començat el curs prenent la iniciativa. El gabinet de Pedro Sánchez va treballar durant el mes d’agost. El PSOE va estar a punt d’estavellar-se durant l’extraordinària seqüència d’esdeveniments que es van produir entre l’escandalosa apagada elèctrica de finals d’abril i l’escandalosa aparició del cràter Cerdán a finals de juny. Hi va haver moviments tel·lúrics en algunes grans empreses, alguns sumaris es van accelerar, i fins i tot el president de l’episcopat espanyol, Luis Argüello ,va creure arribat el moment de demanar eleccions anticipades. A l’agost, una entitat catòlica de Madrid va demanar a Salvador Illa celebrar al setembre un col·loqui públic amb Argüello per pacificar les aigües. Illa va acceptar. La política és moltes vegades pendular, i la vida és ondulant, com repetia tantes vegades Josep Pla .
La coalició PSOE-Sumar va estar a punt d’enfonsar-se i al setembre el globus aerostàtic del PSOE s’ha vist empès cap a dalt per un corrent d’aire calent provinent de la Mediterrània oriental. L’escena inicial de la gran novel·la de Jules Verne titulada L’illa misteriosa ens pot servir d’inspiració. Al juliol estaven a punt de llançar-ho tot per la borda per guanyar altura. Sánchez, en el paper de l’impertorbable enginyer Ciro Smith , demanava calma. De manera inopinada s’ha format una columna d’aire calent que pot traslladar el Govern a un illot habitable amb aigua dolça i vitualles per arribar al 2027. Yolanda Díaz navega perillosament penjada de la barqueta del globus i Ione Belarra s’agafa amb força als seus turmells, amb intencions que Verne no qualificaria d’ amicals. Algunes enquestes diuen que l’illot ja està a la vista.
Una participant en la manifestació que va tenir lloc ahir a Barcelona
El PSOE estaria recuperant part de l’electorat que va perdre durant l’estiu. No es dispara cap amunt. Està recomponent forces. El drama de Gaza està mobilitzant molt les dones per raons que no són difícils d’entendre. Les dones tenen un millor sistema immunològic contra el nihilisme.
Gaza ha format un corrent d’aire calent favorable al PSOE, però aquest aire no bufarà sempre
El vent de l’època bufa contra la pietat humana. Els nous governants nord-americans ho han volgut justificar amb sant Agustí i sant Tomàs d’Aquino. L’amor al proïsme s’hauria d’organitzar en cercles concèntrics: primer m’ocupo dels meus i després ja veurem si tinc temps per als altres. L’ Ordo Amoris (l’ordre de l’amor) va ser objecte d’una gran polèmica teològica l’hivern passat. El papa Francesc i el cardenal nord-americà Robert F. Prevost (avui, Lleó XIV ) van replicar que l’amor al proïsme ha de tenir una dimensió universal. Catolicisme és universalitat. Francesc i Lleó XIV sembla que estan guanyant la discussió al sud d’Europa. La commoció finalment ha perforat les gruixudes capes de la indiferència.
Estem en un moment catòlic , com va passar el 2003 amb l’ Iraq. Les classes mitjanes europees van interpretar les guerres de Bush com una greu amenaça per a la tranquil·litat adquirida després de la caiguda del mur de Berlín. El món feliç de Barcelona’92 podia ensorrar-se. I es va ensorrar.
La matança de Gaza transporta un missatge més sinistre: la tranquil·litat ja no existeix i estem inaugurant un món on els que molesten poden ser liquidats, físicament o civilment, al marge de les lleis, tant a l’ Orient Mitjà com a Chicago i Nova York. Un dia desapareixes i acabes al gulag d’El Salvador. “L’enemic és interior”, acaben de declarar Donald Trump i el seu ministre de la Guerra.
Molts joves han començat a captar la radiació de fons. Uns votaran l’extrema dreta per venjar-se del feminisme i d’altres estan sospitant quin és el nou joc. Volen convertir Gaza en un assaig futurista: ruïnes, mà d’obra barata, platges i alta tecnologia, una zona franca dirigida per un consolat imperial. Es va dibuixant una nova morfologia del món basada en enclavaments especials, gulags i potents àrees metropolitanes cada vegada més desconnectades dels seus respectius marcs nacionals.
Amb Gaza no es guanyaran eleccions, però hi ha una vibració de l’aire. Barcelona i Madrid van tenir ahir un moment catòlic –algú s’irritarà llegint això, però és el que penso-. A Barcelona, moltes famílies amb els seus fills, tots els matisos de l’esquerra i catalanistes que no han oblidat la substancia democristiana de Jordi Pujol . Catòlics socials, esquerrans de pedra picada i joves magribins de segona generació a la recerca del seu lloc a la Ciutat. Aquesta coagulació és també una resposta a Aliança Catalana.
Vivim un altre ‘moment catòlic’, com el que es va produir el 2003 amb la guerra de l’Iraq
El Partit Popular no va entendre el moment catòlic del 2003 i el va pagar el 2004. Angoixat pel creixement de Vox –la hipòtesi d’un 20% per a Vox és creïble–, Alberto Núñez Feijóo només espera que es dissolgui aviat la columna d’aire calent i que el PSOE s’enfonsi en el front judicial. Serà jutjat molt aviat el fiscal general de l’ Estat. Serà jutjada, dues vegades, Begoña Gómez . Serà jutjada la plana major de l’antic Ministeri de l’Interior, amb Jorge Fernández Díaz al capdavant, pel cas Kitchen. Serà jutjat molt probablement José Luis Ábalos, i ja veurem què passa amb Santos Cerdán . A Madrid hi ha novenes a l’ UCO. El jutge Manuel Marchena observa impàvid l’escena.
Gaza no decidirà eleccions, però ha modificat la direcció del vent.