La immigració porta camí de convertir-se en el tema estrella de la pugna política. Després d’un estiu travessat per una onada de xenofòbia que va tenir el seu pic en els fets de Torre Pacheco, el PP i Vox es disputen ser la punta de llança contra la política migratòria del Govern, en un moment que, precisament, les entrades irregulars cauen (-35,1%) com fa anys que no passava. Una disputa per un dels temes que més preocupen els ciutadans en un terreny en què les falsedats corren com la pólvora i es barregen amb propostes populistes molt difícils de materialitzar.
La complexa xifra d’irregulars
Segons la dada més actualitzada del Ministeri d’ Inclusió, Seguretat Social i Migracions, el 30 de juny del 2025 hi havia 7.371.577 persones estrangeres amb la documentació de residència en vigor, un 4,9% més que fa un any. Aquesta és la xifra que podria proporcionar la fotografia més realista de la dimensió de la població immigrant a Espanya. Tanmateix, a aquests 7,3 milions cal sumar una altra xifra que, per la seva naturalesa, és impossible de concretar: el nombre de persones que es troben malvivint en la clandestinitat. Fonts oficials no s’atreveixen a donar cap nombre, però tampoc no desmenteixen les xifres de la Fundació de les Caixes d’Estalvis (Funcas), que calcula que el nombre d’estrangers residents a Espanya en situació administrativa irregular podria situar-se al voltant dels 700.000.
No existeix la “invasió” del sud
Un dels mantres més repetits per l’extrema dreta és la suposada “invasió” d’immigrants per la frontera sud, ja sigui amb cayucos per la ruta canària o balear –a la baixa la primera, a l’alça la segona– o a través de Ceuta o Melilla. Però la veritat és que a Espanya les entrades irregulars, i no “il·legals” perquè no suposen cap delicte, representen una ínfima part de la immigració, que majoritàriament arriba al país per vies regulars. Segons les xifres facilitades pel Govern central a La Vanguardia , el 94% dels immigrants –amb permisos de residència, en tràmits d’aconseguir-los o sense papers– van entrar al país per aeroports amb visats o sense (per a la gran majoria de països llatinoamericans no s’exigeixen) però, després d’exhaurir el període màxim d’ estada, s’han quedat a Espanya.
Un visat que xoca amb la llei
El president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, va anunciar diumenge passat que si arriba al govern, aprovarà un visat per punts per a immigrants, que estarà condicionat a la cobertura de llocs de treball on falta mà d’obra o a afavorir els països amb una cultura més pròxima. Això, d’entrada, xoca amb la legislació vigent. A falta de poder examinar la lletra petita d’aquesta mesura, que ja va ser proposada el 2008 pel també popular Mariano Rajoy però que finalment no va materialitzar, si es tractés d’un visat, és a dir que només servís en l’accés fronterer, entraria en col·lisió amb el tractat comunitari de Schengen, que permet la lliure circulació sense controls als 29 països europeus, més Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein.
En el cas que el líder del Partit Popular estigués dient visats als permisos de residència i treball la seva mesura, segons amb quins criteris s’implementés, podria estar incomplint un principi d’igualtat si establís immigrants de primera i de segona categoria, un fet que difícilment tindria encaix en el text constitucional.
Expulsar on?
El 2024 el Govern va aconseguir la repatriació forçosa de 3.286 persones –entre devolucions (363), generalment per entrades irregulars, i expulsions (2.963), principalment per estada irregular o comissió de delictes–. Es tracta d’una xifra realment baixa, segons fonts policials, respecte a totes les obertures d’expedients d’expulsió que es fan cada any: una xifra que el Ministeri de l’Interior s’encarrega d’ocultar des del 2021. On és la principal trava? Als països d’origen, que dificulten les devolucions dels seus compatriotes. El Govern central contracta vols de deportacions amb molta discreció per no crear malestar als països de destinació. L’oposició promet l’augment d’expulsions. El que no concreta és la fórmula per convèncer aquests països per acceptar més repatriacions.
300.000 ‘papers’ a l’any
L’última reforma del reglament d’ Estrangeria, impulsada per la ministra Elma Saiz, preveu regularitzar a un ritme de 300.000 persones per any, gràcies al nou text que, en línies generals, redueix els terminis per accedir als permisos de residència i treball, permet renovacions amb una durada més llarga, suprimeix alguns requisits i facilita la inserció laboral. La fórmula més habitual per accedir-hi és la de l’autorització per arrelament. El 30 de juny del 2025, el nombre de persones estrangeres amb una autorització de residència per aquesta raó en vigor és de 352.089, un 23,0% més que fa un any. L’arrelament familiar és el predominant i suposa el 67% (234.798) del total de persones amb autorització per arrelament. Seguit de l’arrelament per formació (20%; 69.849) i del social (43.636; 12%). Les nacionalitats amb permisos per aquesta via més freqüents són la colombiana, la marroquina i la peruana.
Per què no de cop?
El Govern central no veu gens clara, avui dia, l’aprovació d’una regularització massiva d’immigrants, com proposa la iniciativa legislativa popular (ILP) que va arribar al Congrés dels Diputats l’any passat amb l’aval d’un centenar d’associacions i oenagés; algunes de tan pròximes a l’ Església com Càritas. El text no avança per les diferències entre els aliats del Govern. Tanmateix, l’ Executiu té a la seva mà la clau per aprovar-la a través d’un reial decret –que no requereix la convalidació–, com demanen des de Sumar. Així es va fer el 2005 amb José Luis Rodríguez Zapatero arribat a la Moncloa tot just un any abans. En aquella regularització extraordinària, la més nombrosa fins ara, es van presentar 691.655 sol·licituds i es van decidir favorablement un 81,7%: 565.121 persones van sortir de la clandestinitat. Fonts ministerials dubten de la seva aprovació. En realitat, amb la reforma del reglament d’ Estrangeria, molt menys estrident que la regularització massiva, es preveu que 900.000 persones en tres anys obtinguin els papers.
El presumpte frau electoral
Una altra de les falòrnies que solen córrer a les xarxes, encoratjades per la ultradreta, és que el Govern està regularitzant migrants de manera massiva per guanyar-se el vot de la població que obté els papers. Ni la ILP ni la regularització per arrelament no comporta la concessió de la nacionalitat. Per tant, les persones que estan sent regularitzades, a bon ritme, per arrelament no obtenen amb això el dret a vot en els comicis generals o autonòmics (això requeriria canviar el Codi Civil). Sí en les eleccions locals per a ciutadans de països europeus i llatinoamericans com Xile o Colòmbia.
El fals rumor sobre l’ IMV
A començaments de setmana va córrer una falsedat, arran d’una notícia publicada en un mitjà de comunicació, sobre la prohibició a l’accés a l’ingrés mínim vital ( IMV) als immigrants sense permís legal de residència, que impulsaria el líder del PP. La mesura no va ser interpretada de manera correcta. Actualment, aquesta prestació ja deixa fora els migrants irregulars. Una de les exigències és la residència “legal i efectiva” des de, almenys, un any abans, de presentar la sol·licitud. Segons Inclusió, el 80% dels beneficiaris de l’ IMV són espanyols.
Més Frontex, més Armada
PP i Vox també tenen entre les seves fórmules per contenir la immigració irregular més presència de vaixells al mar a fi de contenir els cayucos que, sobretot, continuen arribant a les Canàries des de Mauritània. Els de Feijóo aposten per un desplegament més ampli de l’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes, coneguda com a Frontex, mentre que els d’ Abascal s’inclinen per l’Armada. Les dues receptes xoquen amb la realitat. Frontex només es pot desplegar en països europeus, com ja passa a les Canàries, però l’únic que pot fer són tasques d’auxili. El més convenient seria més presència de Frontex a l’ Àfrica per dissuadir la sortides, però per a això cal l’acord amb els tercers països. I en el cas de l’Armada, ja ho va deixar clar fa dies el seu cap: “Que ningú no pensi que combatrem a la mar la immigració”.
