Trump imposa l’esperança a Gaza
El president dels Estats Units ha exercit, finalment, el paper de pacificador de Gaza, en vigílies del segon aniversari del 7 d’octubre, la matança perpetrada per Hamàs que va originar una resposta implacable d’Israel sobre la població gaziana. Donald Trump va presentar dimarts un pla de vint punts pactat amb Israel i els mediadors habituals –Qatar i Egipte– que tenia com a destinatari Hamàs, a qui va comminar a acceptar-lo, fet que, grosso modo i d’entrada, suposaria un alto el foc permanent i l’alliberament o lliurament de tots els segrestats –20 vius i 28 morts– en un termini de dies. Fidel al seu estil, Donald Trump va posar un ultimàtum a Hamàs: o donaven el sí abans de divendres o cauria sobre Gaza l’infern, com si 66.000 morts en dos anys fos una minúcia.
La posada en escena a la Casa Blanca va incloure un caixa o faixa per al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ja que la proposta estipula que els gazians romandran a la franja i no es descarta la creació d’un Estat palestí. Amb el detall, no menor, que va obligar el primer ministre israelià a demanar disculpes per telèfon a Qatar pel bombardeig dels quarters de Hamàs a Doha. Una cosa així com: jo soc el patró i ni tan sols els aliats no tenen opció de portar-me la contra.
Hamàs va respondre afirmativament a una part de la proposta abans-d’ahir a la nit, sensible al clamor unànime de tota la comunitat internacional perquè acceptés un compromís raonable que posaria fi a la guerra i, en conseqüència, donaria treva als 1,9 milions de gazians exhaustos que han sobreviscut al que l’ONU ha qualificat de genocidi. Per la seva banda, l’exèrcit israelià va reduir significativament ahir dissabte els bombardejos i les operacions a Gaza. I avui està prevista una negociació bilateral al Caire per concertar les condicions de l’alto el foc i l’alliberament dels segrestats, reclamat repetidament pels seus familiars al primer ministre israelià.
Els EUA han exercit, per fi, la seva capacitat de lideratge per provar d’imposar la pau a Gaza
Aquesta vegada, el president Trump ha rebut un aplaudiment inusual de la comunitat internacional, gairebé sense excepcions. Sigui per ego, sigui per responsabilitat, el president dels EUA s’ha implicat en l’ Orient Mitjà en un moment crític. Al contrari del credo aïllacionista de l’ “America first”. Benvingut sigui el gir, perquè tots els esforços diplomàtics de l’ONU i la comunitat internacional no havien persuadit el Govern d’Israel. Sigui per persuasió, dependència o imposició, Washington ha fet valer la seva força per a una mena d’ultimàtum, en uns termes que podran dividir politòlegs, analistes o acadèmics, però que deixen al món –i especialment els gazians– un raig d’esperança. El pla és ambigu, certament, però ofereix una via per avançar. La història de la regió acumula negociacions interminables i fins i tot bizantines que no serveixen per aturar una guerra inhumana i desigual.
Les pròximes hores seran decisives per confirmar que tant Netanyahu com Hamàs estan disposats a aturar els combats i començar a edificar un futur menys sagnant. Ara per ara, el més important és frenar la guerra, posar fi a la carnisseria i permetre que els gazians tornin a una vida, si no normal – atesa l’absoluta destrucció de l’enclavament–, sí mínimament segura, sense el temor de ser bombardejats.
És moment per a l’esperança i el desig universal que acabi la guerra. El patiment causat és colpidor i obliga tots els governs a aportar el màxim de suport a tot allò que reporti la pau. Les mobilitzacions registrades a Europa contra la guerra es van repetir ahir, amb grans manifestacions a Barcelona i Madrid, esperonades també per la detenció dels activistes de la flotilla, molts dels quals continuen en una presó israeliana en espera que els repatriïn. Desenes de milers d’espanyols han mostrat als carrers la repulsa a l’acció del Govern d’Israel a Gaza i la rebel·lió davant el que percebien com a passivitat dels seus governs. Finalment, Donald Trump ha reaccionat i ha posat sobre la taula una sortida a la guerra, factible si les dues parts renuncien als seus objectius de màxims.
Trump insisteix que les dues parts compleixin ja i sense dilacions les obligacions del seu pla
La negociació arriba en vigílies del segon aniversari del 7 d’octubre, origen del conflicte. Uns cinc mil terroristes van aconseguir penetrar a Israel a primeres hores del dia per dedicar-se a una cacera humana al festival de música electrònica Supernova i als quibuts pròxims. El resultat va ser devastador: 1.200 morts –entre ells, dos ciutadans espanyols, la jove sevillana Maya Villalobo i el basc Iván Illarramendi– i 251 segrestats. La resposta israeliana ha deixat al seu torn gairebé 67.000 morts. Benvingut sigui el pla de pau de Donald Trump, siguin quines siguin les seves raons.