Vivim envoltats d’agents químics, alguns dels quals, nocius per a la salut. Ara un estudi espanyol vol identificar alguns dels contaminants que habiten a l’interior de les cases i també monitorar mitjançant mesuraments de sang i orina les persones que hi viuen. El químic Pablo Gago-Ferrero (Barcelona, 1984), científic titular de l’ Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’ Aigua ( Idaea-CSIC), lidera aquest grup d’investigació amb el suport de la beca Leonardo de la Fundació BBVA.
Químics, biòlegs, epidemiòlegs i arquitectes treballaran durant un any i mig per descobrir quins són i com afecten la salut les exposicions ambientals a la llar.
Recomana reduir els materials amb perfluorats, que es troben en tèxtils antitaques
L’estudi és un dels primers a Europa que combina el mesurament directe de contaminants en l’aire de les cases amb el biomonitoratge de persones que hi viuen. Per això, també prendran mostres biològiques dels participants. Començaran amb una mostra de 60 llars, però el projecte s’emmarca en una cohort que reclutarà 4.000 persones a Girona. “A casa, respirem moltes més coses que aire net”, lamenta. El primer que passa pel cap són productes de neteja o tabac, però hi ha més: materials de construcció, mobles o fins i tot els tèxtils. També la contaminació urbana que entra per les finestres i que té un efecte en la salut molt notable, apunta.
Els agents contaminants es detecten en l’aire i la pols de la casa. Un dels grups més presents és el dels additius del plàstic, per exemple, els ftalats, que s’alliberen en sòls vinílics, PVC i multitud de plàstics que tenim a casa. També hi ha substituts dels ftalats. I hi ha els bisfenols (que es troben en plàstics i resines, per exemple, el BPA, o els seus principals substituts, BPS i BPF, menys regulats, malgrat que l’evidència científica suggereix riscos semblants) o els alquilfenols (com nonilfenol o octilfenol), presents en detergents. Molts d’aquests compostos són disruptors endocrins o sospitosos de ser-ho, amb evidències que varien segons el compost, la dosi i la via d’exposició.
Gago-Ferrero també considera important destacar l’existència de retardants de flama organofosforats (per exemple, TCPP, TCIPP, TPHP, EHDPP) i els PBDE, fets servir massivament en aparells electrònics i mobiliari fabricats abans de la seva restricció i que encara persisteixen en moltes llars. Aquestes substàncies poden afectar el sistema hormonal i el desenvolupament neurològic segons l’evidència disponible, avisa el científic.
Se suposa que la regulació evita l’exposició a algunes d’aquestes substàncies nocives, però no és del tot així, lamenta Gago-Ferrero. Explica que el problema dels contaminants a casa és la barreja i suma de tots, perquè “ningú no veu amenaçador un sofà”. I avisa que el més important és l’exposició constant.
Si vius en una zona amb trànsit, cal intentar ventilar en moments de menys afluència de cotxes. En aquest sentit, el científic explica que els edificis amb ventilació creuada “segurament” tenen menys concentració de tòxics. Pel que fa als materials, s’haurien d’evitar algunes pintures o vernissos amb dissolvent. I prioritzar els tèxtils rentables de llana davant els que incorporen productes amb repel·lent de taques. També és millor fer servir l’aspiradora per reduir la pols on s’acumulen molts agents. Reduir els productes perfluorats i amb retardants de flama és una de les recomanacions del químic. Des de paelles fins a tèxtils.
