El Madrid va dormir líder provisional després de vèncer el Vila-real al Bernabéu en un partit en què tot el que va passar va passar al segon temps. Vinícius va ser per fi l’home del partit. Va marcar un doblet, el segon gol, de penal provocat per ell mateix, i va forçar la molt rigorosa expulsió del seu marcador, el lateral Mouriño, quan el Vila-real havia entrat en el partit i amenaçava amb l’empat.
Als groguets, un equip sempre de futbol polit, que no dona cap puntada de peu i és aliè a les murrieries, els va faltar una mica de pólvora. Van posar la línia defensiva molt avançada, i el Madrid no va poder trencar durant el primer temps el seu ordre defensiu.
El Vila-real va protestar l’expulsió de Mouriño quan l’equip havia entrat molt en el partit
Xabi Alonso va ser políticament correcte amb l’alineació. Es diria que massa correcte perquè no van jugar els que s’ho mereixien en vista del que va passar a Almati. Perquè no es digui que hi ha un incendi al vestidor, va col·locar Valverde de lateral dret i l’uruguaià es va limitar a complir. Es va trobar a faltar el seu futbol incansable al centre del camp.
La banda esquerra de l’atac no va ser per a Rodrygo, sinó per a Vinícius, que va tenir la nit més feliç de la temporada.
Mbappé va estar molt marcat sempre, però va acabar facturant el seu gol número catorze. L’ala dreta va ser per a Mastantuono, que es veu combatiu, però sempre sembla que li falta un pèl per completar la jugada. Ara per ara és més foc d’artifici que pólvora de veritat.
La gran novetat va ser al centre del camp, en què Ceballos va acompanyar Güler. Cap dels dos no va estar especialment bé ni malament i al Madrid li va faltar frescor i una espurna d’imaginació a dalt. Va tenir alguna ocasió en el primer temps, però Arnau Tenas només va haver d’intervenir una vegada per aturar una rematada no gaire bona de Mbappé.
La gran ocasió de veritat del primer temps va ser per al Vila-real en una contra al 41 en què Moleiro va filtrar per al canadenc Oluwaseyi, que se’n va anar per velocitat de Huijsen i es va plantar mà a mà amb Courtois. El gol es veia venir, però el porter belga va fer una intervenció miraculosa, de les que el seu equip va trobar a faltar al Metropolitano, i el Madrid va evitar anar-se’n al descans darrere al marcador. Havia acabat el primer temps amb el 72% de la possessió i no li havia servit de res.
La segona part va començar amb el gol de Vinícius pràcticament en la primera jugada, una internada i un xut que Comesaña va desviar. A partir d’aleshores, el partit era un altre.
El futbol va guanyar en vivor, hi va haver molt més estira-i-arronsa perquè el Vila-real va començar a atacar amb molta gent i per tant es va desprotegir darrere.
El Madrid sol moure’s bé en els partits oberts perquè aprofita la facilitat que tenen els seus jugadors per a les transicions ràpides. Tot i això, aquesta vegada era el Vila-real el que semblava més a prop del gol perquè les seves internades agafaven la defensa blanca molt descol·locada, mentre que l’atac del Madrid era bastant més previsible.
Al 63 va moure l’arbre Xabi Alonso i va treure els que portaven el timó de l’equip: Güler i Ceballos per Camavinga i Bellingham, sens dubte per sostenir un centre del camp que veia cansat. Entraven dos futbolistes sense gairebé recorregut aquests mesos perquè venen d’una lesió i una operació a l’espatlla.
Al 68, Cuadra va xiular un penal de Rafa Marín a Vinícius. Per a sorpresa del Bernabéu el va xutar Vinícius i bastant malament, però a Tenas se li va escórrer la pilota sota el cos. Després Vinicíus va protestar un altre penal que no li van concedir i semblava més clar.
Ni de bon tros no estava tot dit perquè, després de dues ocasions fallades per Bellingham, el Villarreal va fer el 2-1 en una gardela de Mikautadze. Quedava un quart d’hora, però de seguida va venir l’expulsió de Mouriño per una agafada a Vinícius, la segona groga, molt protestada pel Vila-real.
Entre Brahim i Mbappé van fabricar el tercer gol, i el Madrid ja va respirar.
