La possible pèrdua de la seu i els serveis centrals del Sabadell si triomfa l’opa llançada pel BBVA continua agitant les aigües de la política catalana, malgrat que el moment àlgid de la intervenció de les autoritats va semblar quedar enrere quan fa uns mesos Carlos Cuerpo, el ministre d’Economia, va anunciar les condicions del Govern central per autoritzar l’operació.
Dimarts, el Parlament català emprendrà el debat sobre l’orientació política general del Govern, el segon des que Salvador Illa va assumir la presidència de la Generalitat, i el grup parlamentari de Junts, que encapçala Albert Batet, pensa presentar una proposta de resolució per instar el Govern de Pedro Sánchez, la Comissió de Valors (CNMV) i el Banc d’Espanya “a suspendre qualsevol validació definitiva dels efectes de l’opa del BBVA sobre el Sabadell i a establir el requisit que l’operació hostil només pugui prosperar si compta amb el suport d’almenys el 50% del capital social del Sabadell”.
Des de l’inici de l’operació, Junts hi ha estat molt crític i ha estret lligams amb la cúpula del banc, encapçalat per Josep Oliu, i amb els sectors empresarials locals, en aquest cas, amb Josep Sánchez Llibre, el president de Foment, al capdavant, que la veien com una amenaça per al teixit econòmic. També ha considerat que el Govern de Sánchez no ha estat prou dur en les condicions i recorda que el de Giorgia Meloni a Itàlia no ha tingut problemes per desbaratar l’opa d’ Unicredit sobre BPM, malgrat que en aquest cas Europa també estava observant amb lupa els seus moviments.
Ara, passada aquella fase, sembla difícil trobar l’eina legal vigent que podria fer servir el Govern per fer el que demanaran els independentistes de Carles Puigdemont en la pròxima proposta de resolució al Parlament. De fet, segons ha pogut saber aquest diari, tècnics pròxims a la formació política han dedicat setmanes a buscar possibles instruments legislatius per bloquejar o, si més no, entorpir o dificultar l’operació. Però la prospecció no ha donat fruits, de moment.
Illa, al centre, observat per Batet, a la dreta, en una sessió del Parlament
El mexicà Martínez renuncia a 100 milions de dividend del Sabadell: quina és la causa?
És obvi que la proposta de Junts va més enllà de la literalitat administrativa. El seu sentit és cent per cent polític. Sabedors del rebuig ambiental que genera l’operació en amplis sectors socials de Catalunya, els juntaires podrien intentar afegir a aquest clima el càstig als partits més tebis en aquesta guerra empresarial i econòmica. El Parlament ja va aprovar al juliol una proposta semblant en què ja va arrelar un bloc favorable i majoritari per demanar al Govern “de denegar l’autorització de l’opa que el BBVA té formulada sobre el Banc Sabadell”, que comptava amb els vots de Junts, ERC, Comuns i Aliança Catalana; el contrari de PP i Vox, i l’abstenció del PSC. Si l’opa tira endavant, el president Illa amb prou feines haurà pogut assaborir uns mesos les mels del rutilant simbolisme del retorn a Catalunya de la seu del Sabadell, un dels pocs tresors salvats del naufragi financer de la gran crisi del 2008, juntament amb la galàxia de La Caixa d’ Isidre Fainé.
D’altra banda, a Junts, una darrera empenta a favor de la causa, agitar altra vegada en aquest moment la bandera del rebuig de l’opa, just els dies en què es tanca el termini d’acceptació per part dels accionistes del banc català, li serveix de recordatori del que, a parer seu, es jugaria Catalunya en l’envit, que podria contorbar alguna consciència i rebaixaria les adhesions a la proposta del banc que presideix Carlos Torres.
Com es pot comprovar simplement repassant els titulars de les dues entrevistes que aquest diari publica avui als responsables executius dels dos bancs, la disparitat de les apostes sobre el seguiment de l’oferta tot just podria ser més grans. Aviat sortirem de dubtes.
Per això, gran part de l’atenció aquests últims dies s’ha centrat en el canvi de cara del mexicà David Martínez, propietari de gairebé un 4% del capital del Sabadell. Després de prendre partit contra l’opa, ja que considerava inicialment molt baix el preu ofert pel BBVA, es va despenjar en l’últim consell del banc català i va anunciar que l’acceptava després d’una pujada del 10% que la resta de consellers van considerar insuficient i allunyada de les seves expectatives, situades prop del 20% o el 25%.
Junts presentarà aquesta setmana al Parlament una proposta contra l’opa del BBVA
La decisió del mexicà té substància. D’una banda, acumula grans plusvàlues per la seva participació en el Sabadell. Va comprar l’any 2013 invertint-hi uns 275 milions. Ara, amb l’opa, se n’embutxacarà uns 375 de nets de pols i palla, més d’un 140% de plusvàlua. Però no és menys cert que no acudint-hi tenia assegurats 100 milions pel dividend extraordinari que pagarà el banc català a començaments de l’any que ve amb els diners procedents de la venda del TSB britànic al Santander.
Ha optat per les plusvàlues directes en l’opa, en lloc d’esperar un dividend que potser podria acabar penalitzat
per una caiguda de l’acció una vegada l’oferta el BBVA sigui cosa del passat? O s’haurà cobrat el valor polític de fer un pas crucial en el moment de més suspens de l’opa, quan tot estava
enlaire i el fidel de la balança continuava sense decantar-se? En aquesta
segona opció, Martínez podria acabar amb el BBVA com a soci estratègic o com a finançador tou dels seus negocis i dels dels seus socis a Mèxic i a la Llatinoamèrica. La presència del BBVA al país asteca és enorme i ser el seu soci allà no és una minúcia. En aquest cas, Martínez hauria sospesat en el moment de prendre la decisió moltes més coses que simplement preus de compra i dividends en l’opa. Com passa sempre al món dels negocis. Ho veurem ben aviat.
