CC.OO. I UGT han convocat aturades parcials de dues hores per torn el proper 15 d’octubre... Per Palestina. Un divendres. No per la pèrdua de poder adquisitiu, ni pels lloguers impossibles, ni pels mileuristes eterns, ni pels joves condemnats a la interinitat. Tampoc per l’empobriment de les classes mitjanes, el col·lapse de Rodalies (atenció a les noves dades que coneixerem avui), els preus del cistell de consum o la precarietat laboral que asfixia mig país. No. Per Palestina.
Un, que creu en els drets humans i que condemna sense matisos la matança que Israel perpetra a Gaza, es pregunta quin sentit té que els sindicats espanyols convoquin els treballadors a paralitzar per hores el país per un conflicte internacional. Quantes vagues generals es van convocar per Síria, pel Sudan, pel Iemen o per la invasió de Rússia a Ucraïna? Cap.
Els sindicats, en lloc de liderar la protesta pel que passa a casa, miren cap a fora
És veritat que cal denunciar el terrible genocidi d’Israel, exigir l’alto el foc, reclamar justícia, però una vaga, general o parcial, és una eina de pressió contra el teu propi govern o els teus propis empresaris, no un gest simbòlic de solidaritat internacional. Les vagues no es convoquen per redecorar la consciència, sinó per millorar les condicions de vida dels qui la fan.
Lee tambiénTorni vostè demà
Potser el que passa és que els sindicats clàssics busquen una causa que els reactivi. Perquè s’escolten poc quan els joves encadenen contractes temporals, quan els lloguers es mengen el sou, quan les pimes agonitzen per la inflació o quan la societat es queixa de determinat funcionariat amb dubtoses baixes de llarga durada.
Ara, en lloc de liderar la protesta pel que passa a casa, miren cap a fora. Noble, sí, però ineficaç. Perquè l’empatia internacional no pot substituir la justícia social local. Potser seria més útil una vaga pels salaris, per l’habitatge, per l’educació pública, per la sanitat saturada o pels trens que no arriben.
Vagues per Palestina poden activar-les les oenagés, els moviments civils o les plataformes solidàries, com ha succeït aquest cap de setmana amb les extraordinàries manifestacions. Però els sindicats van néixer per defensar els treballadors locals que també pateixen. I molt.
Solidaritat, sí, però no a costa d’oblidar la casa pròpia, que fa temps que demana auxili a crits.