El Barça no compareix en el Pizjuán en un partit per oblidar

El Sevilla es va posar les botes davant un Barça sense piles, sense ànima, desconegut, que gairebé no va oposar resistència. En comptes de defensar el liderat va estendre una catifa vermella a un equip que encara no havia guanyat a casa davant la seva afició. El PSG va deixar esgotat el Barça i la calor i la caldera del Sánchez Pizjuán van fer la resta, amb l'ajuda d'un VAR discutible. Va ser el partit somiat per al Sevilla i un malson per als de Flick.

Els blaugrana van sortir emmandrits al partit i el van pagar car, caríssim. A l'hora de la migdiada, els visitants van jugar anestesiats en una primera part per oblidar. I així és impossible. Les cinc baixes, totes importants, des de Lamine a Raphinha, no són excusa. Tampoc el tema arbitral doncs no va tenir 80 minuts per aixecar-se.

El Barcelona no es va presentar quan tocava, va arribar tard a la trobada, tardíssim. I quan es va voler donar compte ja es portaven 40 minuts llargs a Nervión i perdia 2-0. I podia ser algun gol més a favor del Sevilla, que guanyava tots els duels.

La intensitat dels locals contrastava amb un Barça que trotava i que no posava el peu a les pilotes dividides. Almeyda va dir que portava anys estudiant al Barcelona i. Encara que va poder sonar a fanfarronada, veient el plantejament inicial no ho va ser. El seu Sevilla va bloquejar un equip que semblava un zombie, una ombra del que sol ser, absolutament irreconeixible.

Per si fos poc el dia d'estiu asfixiant que feia, encara més enganxós va ser el marcatge individual que van patir Om, De Jong i, sobretot, Pedri en el centre del camp. Sow, Mendy i Agoumé van ser uns gossos de caça que els van perseguir i no els van deixar pensar, sempre a sobre d'ells.

Però el pitjor per al Barcelona no va ser no tenir als seus cervells sinó veure tots amb els braços caiguts, tan tous, amb nul·les ganes, com si no fos amb si allò de defensar el liderat de la Lliga.

Per si fos poc, va arribar la polèmica per acabar d'enfonsar un Barça ja aixafat en la seva actitud. En una acció sense aparent perill en l'àrea, amb Isaac Romero sense angle, el davanter va caure davant d'Araújo. El públic, encesa, va demanar la caiguda i Del Turó Gran, des del VAR, va trucar a Muñiz Ruiz, que després de veure'l repetit va assenyalar una pena màxima molt controvertida. Des dels 11 metres, Alexis Sánchez, exbarcelonista, va enganyar Szczesny.

Lluny de reaccionar, el Barça era un ninot en mans del Sevilla. De nou a l'equip de Flick li van fer mal els laterals, però aquesta vegada no eren Nuno Mendes i Achraf sinó uns valents Carmona i Suazo. No és el mateix i això és simptomàtic del que estava succeint en la gespa, on tot el perill era en l'àrea de Szczesny.

La mala sort del Sevilla va ser que Isaac Romero es va dedicar a perdonar diverses ocasions claríssimes. I quan fins a la seva pròpia afició començava a cansar-se del punt de mira desviat del seu davanter, va arribar el 2-0. Vargas, que ja va fer molt mal l'any passat al Barça, es va internar per la banda esquerra i el seu centre, aquesta vegada sí, el va embocar el Romaní. Els blaugrana van demanar una falta de Suazo a Koundé però Muñiz Ruiz i el VAR no van ser igual de delicats com en el penal.

El partit només tenia un color però llavors, gairebé en el temps afegit, va arribar la rebel·lia del Barça, com si llavors s'adonés de la que tenia a sobre. Cubarsí es va inventar un passi filtrat magnífic a Rashford, que no va poder amb Vlachodimos. L'anglès sí que va encertar en una volea, més difícil, a un centre mesurat de Pedri, que li va robar la pilota a Agoumé quan el Pizjuán només demanava el final de la primera meitat.

El 2-1 era la millor notícia per al Barça i Flick havia d'intervenir sí o sí. Amb Galleda i Eric Garcia va buscar futbolistes que poguessin superar línies amb conduccions. Ells es van unir a Cubarsí per treure la pilota i colar-se gairebé fins a la cuina. El Sevilla va començar a espantar-se veient que el seu rival ja podia arribar a punt de l'àrea amb diversos futbolistes obrint esquerdes en la seva defensa. Tots, menys un Vlachodimos que va ser descomunal.

Januzaj, a la seva primera acció, va cometre penal per agafar una Galleda que se li escapava. Aquesta vegada ni el VAR no va eliminar la pena màxima. Tot i això, Lewandowski no va dirigir bé el seu llançament, a la dreta i a baix del porter grec, que havia encertat la direcció.

En la recta final, el Barça, bolc, va poder igualar amb dues jugades de giravolt de Roony Bardghji, efervescent, molt actiu però que no va saber finalitzar. En canvi, a la contra, va ser presa fàcil de la velocitat del Sevilla. A Akor Adams li van anul·lar el tercer per fora de joc però sí que van pujar el de Carmona i un de legal de l'esmentat Adams, que van condemnar a un Barcelona molt feble i vulgar.