Els integrants de la Global Sumud Flotilla ja són a casa. La seva aventura es va acabar sense que calgués lamentar cap desgràcia, i la missió, cridar l’atenció sobre el genocidi de Gaza, es va complir, com ho demostren les manifestacions viscudes el cap de setmana. Segur que els participants de la flotilla, especialment els vinculats a la política, acapararan aquests dies més atenció mediàtica, que, al seu torn, provocarà adhesions i crítiques. Líders com Ada Colau susciten una polarització notable. Potser per la presència de polítics a la flotilla, a qui sempre s’atribueix afany de protagonisme, o per la polèmica que acompanya la figura de Greta Thunberg, sotmesa a l’escrutini entre la radicalitat del seu discurs i la seva vida pràctica, o potser per tot alhora, el cas és que la flotilla ha rebut no pas simples crítiques, sinó força burles. Que si era “un viatge de plaer”, que si anaven a “banyar-se a les cales de les illes gregues”, que si era “una assemblea de facultat flotant” i paròdies semblants.
L’existència d’un cert postureig és consubstancial a l’activisme, no ho negarem. Però és curiós com és de fàcil burlar-se d’una acció directa, més que de l’anomenat activisme virtual o de sofà, basat en els m’agrada i comparteix . Per descomptat que l’acció de la flotilla no posarà fi al patiment dels palestins, com tampoc els integrants de Greenpeace que col·loquen una pancarta en llocs inaccessibles de l’ Amazònia no posaran fi a la desforestació. Ni els m’agrada del mòbil eliminaran les injustícies. L’activisme pretén articular moviments socials a favor de determinades causes i algunes vegades aconsegueix que cristal·litzin en canvis, i d’altres, no.
Els nous moviments socials ja no són com els que es construïen entorn de les reivindicacions obreres o les materials, sinó que tenen més a veure amb canvis en els valors, en la qualitat de vida, en el respecte a les identitats de tota mena (gènere, ètnia, religió, cultura, territori...), la defensa dels drets humans o l’autonomia dels individus. Si un no se sent identificat amb un determinat moviment, aquest és realment antipàtic. Però majoritàriament (no tots) continuen sent una manera de participar en la política de forma no oficial i contribueixen a la salut democràtica. I tampoc no anem tan sobrats d’això últim.
