La primera reacció d’ Ayelet Razin en el punt àlgid de la matança va ser començar a recollir evidències. Exdirectora de l’autoritat israeliana per a l’ Avenç de l’Estatus de la Dona i activista feminista, Razin va posar fil a l’agulla per “reprendre el control en ple caos”.
“Vaig entendre que això era una cosa diferent i que la vida m’havia portat a aquest moment: havia de documentar evidències des de la perspectiva legal i la meva experiència en violència sexual”, explica a La Vanguardia en un despatx de Tel-Aviv. Juntament amb altres expertes, va crear el Dinah Project, que té per missió “recordar les atrocitats del 7 d’octubre i que els perpetradors siguin jutjats”.
“Ningú no va qüestionar els abusos contra ucraïneses o yazidites, a nosaltres se’ns qüestiona”
Amb les seves companyes va documentar “clares evidències d’actes sexuals com ara tortura, violació i humiliació. Hi va haver incidents de violacions grupals al festival Nova, l’autopista 232 i el quibuts Re’im”, indica el seu web. Abans d’obrir el PowerPoint, avisa de la duresa de les imatges. “De vegades em costa de creure el que explico, el que li va passar al meu país. És difícil de comprendre”, reconeix.
Les investigadores van trobar un patró comú: molts cadàvers de dones van ser trobats parcialment o totalment nus, disparats i mutilats. Es calcula que la matança comesa per Hamàs va causar la mort de més de 300 dones, i 90 més van ser segrestades a Gaza.
“Com en temps bíblics, el cos de la dona va ser part de la batalla i la conquesta”, explica. Razin investiga basant-se en “quatre pilars”: testimonis, enregistraments, informació obtinguda dels terroristes i informes forenses. La majoria de les dones violades després van ser assassinades, però les supervivents van començar a parlar amb el pas del temps.
Els relats dels metges, encarregats de recollir els cadàvers, com també de psicòlegs que van atendre les víctimes, van ser demolidors. Un doctor li va explicar que una pacient no li va reconèixer haver estat violada, però “quan va rebre les proves del VIH i embaràs es va ensorrar”. Amit Susanna va obrir el camí. Aquesta exostatge, que quan la van portar a Gaza es va intentar resistir a la manada que l’arrossegava, va explicar a The New York Times els abusos soferts en captiveri. Després de diversos dies tancada, el seu guardià li va preguntar per la seva vida sexual. Ella estava encadenada en una habitació. Ell volia saber quan acabaria el seu període. “Quan prenen presoneres, passen a ser la seva propietat”, matisa. El violador de Susanna va abusar d’ella a la dutxa. “Em continuava pegant i em va posar la mà a la cara. Em va arrossegar fins al dormitori i després va abusar de mi”, va explicar l’exostatge. Era totalment dependent del seu guardià i conscient que “podia tornar a passar en qualsevol moment”.
A Ilana Gritzewsky li va costar més d’un any de revelar els abusos soferts. “Vaig ser alliberada, però la meva ànima continua als túnels”, va reconèixer a aquest diari. En plena lluita per aconseguir que el seu xicot fos alliberat, va explicar que després de recuperar la consciència després de les pallisses “era a terra amb set homes armats. Tenia la camisa aixecada i els pantalons abaixats”. Després del seu alliberament, Keith Siegel va revelar que el van forçar a presenciar abusos i tortures a dones israelianes.
“Hi ha un patró que mostra fins a quin punt tot va ser premeditat”, explica Razin. Mostra més fotos: dones calcinades, impossibles d’identificar, sense roba interior i amb les cames obertes. A més de kalàixnikovs, granades o llançagranades, els terroristes portaven matxets per rematar la feina. Després de la matança, es van trobar documents en àrab, amb instruccions per pronunciar hebreu. “Treu-te els pantalons”, deia una frase. “Ho van fer filmant les seves pròpies atrocitats”, afegeix. La llei jueva indica que els cadàvers han de ser enterrats com més aviat millor. Davant el caos en ple “escenari de guerra”, molts cossos van ser recollits sense obtenir proves. Fins al març del 2024, les expertes israelianes demanaven en solitari al món que les creguessin. “Fins que va arribar Pramila Patten [oficial de l’ONU] i va afirmar que hi havia indicis raonables de violència sexual”, comenta.
Ayelet Razin sent disgust cap a l’ONU, ja que al seu informe “van balancejar” la denúncia apuntant casos d’assalts sexuals comesos contra presos palestins en presons israelianes. “No hauria d’haver passat i m’avergonyeix, però no és el mateix”, protesta. Considera que oenagés internacionals “que haurien de ser imparcials” haurien d’haver reaccionat. Després d’insistir que “no soc indiferent al que continua passant a Gaza”, la investigadora al·lega que “l’important és mostrar a quin enemic ens enfrontem. Cal eliminar Hamàs”, exigeix. L’activista va recórrer el món per defensar els drets reproductius als EUA, les iranianes reprimides o assistint a un judici a Xipre en què uns joves israelians van ser acusats de violació. “Les organitzacions globals de dones no ens volen veure, no ens volen escoltar”, lamenta. Com a feminista, creu que “ens van donar l’esquena i peces de la meva identitat es van esfondrar”. Per Razin, no va de ser proisraelians o propalestins: “Suposadament hauria de ser fàcil de creure. Ningú no va qüestionar els abusos a ucraïneses o yazidites. A nosaltres se’ns qüestiona”.
