El debat sobre la immigració s’ha de reorientar amb urgència per raons d’interès econòmic i social. Cal partir d’un fet incontestable: la necessitem. La necessitem i, a més, és positiva per a l’economia en general, per a la indústria, per a la construcció, per a l’agricultura i per a la cobertura de múltiples serveis, des de l’hostaleria, l’assistència a la dependència, la neteja o el comerç fins a la sanitat, entre molts d’altres. Però a més, l’arribada d’immigrants és fonamental per poder garantir el sistema de pensions en el futur, ja que la natalitat a Espanya ha caigut en picat, molt per sota del nivell de substitució.
El Banc d’Espanya, en aquest sentit, considera que es necessiten 24 milions de nous immigrants –gairebé la meitat de la població actual– des d’ara fins al 2053 per cobrir el buit demogràfic del país. L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) afirma que la immigració s’hauria d’incrementar en undepend milió de persones l’any. Però encara no arribem a aquesta xifra. Des de la pandèmia, la població immigrant creix a un ritme de 600.000 persones anuals.
El debat sobre els immigrants ha de partir del fet que són imprescindibles per al benestar del país
Assumida la realitat que Espanya necessita la immigració, el debat sobre aquesta qüestió hauria de deixar de ser una arma política llancívola per convertir-se en una qüestió d’Estat que susciti el consens polític, econòmic i social. L’objectiu principal ha de ser, des d’ara mateix, estudiar, estructurar i posar en marxa els mitjans adequats per garantir la millor integració possible –en tots els àmbits– dels estrangers que arriben al nostre país, tant si és legalment o com si és de manera irregular. És igual com hagi estat la seva arribada perquè, al final, pràcticament tots es queden aquí. Per això la necessitat d’anar regularitzant els immigrants irregulars, per poder afrontar els problemes amb realisme, mentre s’intenta augmentar els controls per evitar la immigració il·legal.
Una adequada política migratòria que tingui per objectiu la correcta integració dels immigrants és necessària per garantir un model de convivència en pau, harmonia i progrés. Com fer-ho de la millor manera ha de ser el debat i no un altre, i en aquest debat haurien de participar totes les institucions polítiques, econòmiques i socials del país. El contrari pot abocar-nos a una situació d’inestabilitat social molt greu a mitjà termini. En aquest sentit, caldria un pacte d’Estat sobre la immigració que unís el màxim de criteris.
Fins ara, l’arribada d’immigrants, malgrat alguns problemes puntuals, ha donat un impuls important al producte interior brut (PIB), ha estat molt positiva per a l’economia espanyola i és un dels grans factors que fan que sigui una de les que creixen més de tota la Unió Europea. Segons el Banc d’Espanya, entre el 2022 i el 2024, el ritme mitjà d’augment anual del PIB per càpita a Espanya va ser del 2,9%, i l’aportació mitjana directa de la població estrangera se situaria entre 0,4 i 0,7 punts percentuals. Dit en altres paraules: un 25% del creixement de la riquesa que ha tingut lloc al país els tres últims exercicis es deu a la contribució dels treballadors nascuts fora de les nostres fronteres.
El gran desafiament passa per millorar els processos d’integració social, econòmica i cultural
Al mercat laboral s’ha passat d’uns dos milions d’afiliats estrangers el 2019 als gairebé 3,1 milions en l’actualitat. Segons estableixen altres càlculs, representen de fet el 23% de la població ocupada. Destaca que el 90% de la feina nova creada des del gener del 2024 fins al març del 2025 l’han ocupat immigrants. Això impulsa l’augment del consum, que és un dels motors de l’economia, de la recaptació fiscal i de les cotitzacions de la Seguretat Social. És important destacar que, segons diversos estudis, l’arribada d’immigrants no té un impacte negatiu en la feina dels nadius ni els ha perjudicat. Ha tingut un efecte de complementarietat.
Amb l’important impacte de la immigració en l’economia, tot i això, no n’hi ha prou per evitar que una part de la població rebi aquest canvi del paisatge humà amb inquietud i neguit. I que l’extrema dreta ho aprofiti per culpar els estrangers dels problemes de la falta d’habitatge, la saturació dels serveis sanitaris o l’augment de la criminalitat. L’impuls d’una política d’integració més eficaç que l’actual, en qualsevol cas, ha d’anar acompanyat d’un augment dels pressupostos públics destinats a aquesta finalitat i per reforçar el conjunt dels serveis públics, tant educatius com sanitaris, de transport o d’habitatge, d’acord amb l’augment de la població. La immigració, en l’estat actual de l’economia espanyola, s’ha de veure com un suport decisiu al progrés i el benestar de la població, i, en aquest sentit, s’ha de reorientar el debat sobre aquest tema.