El president de la Generalitat, Salvador Illa, encara avui el
segon debat de política general del mandat, en què examinarà la gestió i la fortalesa de les seves aliances amb els socis d’investidura, ERC i Comuns; una prova puntuable per a la meta volant de la legislatura, l’aprovació dels primers pressupostos del seu Govern.
Illa llançarà un missatge “optimista”, segons fonts de l’ Executiu català, assentat en el compliment de bona part dels acords segellats amb els seus aliats, i en la gestió dels “problemes de la ciutadania i dels reptes del país”. Per exemple, la recuperació del lideratge econòmic d’ Espanya, la millora dels serveis públics, la seguretat i l’habitatge, una qüestió que ja va centrar el primer debat d’orientació política, tot just aterrar al Govern.
El Govern creu que “no s’entendria” que no hi hagués comptes: “Els acords d’investidura són per a quatre anys”
Però els socis insistiran que s’ha avançat poc. Els comuns, enfocats en el problema de l’habitatge, i ERC, en la falta d’avenços sobre el nou model de finançament autonòmic, encara que aquesta qüestió estigui, en gran part, en mans del Govern central i de la resta de les comunitats
autònomes.
La viabilitat dels primers pressupostos de l’era Illa està en joc i és precisament la convocatòria d’aquest debat de política general el que ha bloquejat l’inici formal de les negociacions amb els aliats d’investidura, amb qui el Govern ha continuat celebrant acords. Amb ERC, un per invertir 300 milions d’euros en investigació, i amb els Comuns, el desbloqueig del cos d’inspectors que vigilarà el compliment del règim sancionador sobre els preus dels habitatges en zones tensionades.
En tot cas, un pressentiment recorre l’esfera política a l’entorn del Govern. “Hi haurà pressuposats a Catalunya aquest any, però seran els únics de la legislatura”, resumeix una font de pes d’un dels partits aliats amb l’ Executiu català. Diversos elements sustenten aquest proverbial vaticini, el més estratègic, potser, l’adveniment de les eleccions generals, siguin per la via de l’ avançament o quan toca, el 2027. I l’element més pragmàtic: en cas que no hi hagi comptes nous, s’eleva la dificultat d’aprovar –i justificar el suport– suplements de crèdit ara de 6.000 milions d’euros.
Al Govern remarquen que “no s’entendria” que no hi hagués pressupostos el 2026, ja que “els acords d’investidura són per a quatre anys i comencem a tenir tots els expedients encaminats”, va remarcar ahir el conseller de la Presidència, Albert Dalmau en una entrevista. Però si no hi ha pressupostos, el Govern s’ha encarregat d’avisar que no hi haurà eleccions. Apuntant al que passa a França, defugen qualsevol indici d’inestabilitat.
El debat d’avui al Parlament també reflectirà la progressió que, segons les enquestes, experimenta la ultradreta a Catalunya. Per Illa, el remei és reduir desigualtats i impulsar les polítiques de proximitat, mitjançant l’anomenada llei de barris.
Però aquestes mesures requereixen temps per progressar, com passa amb Rodalies, de manera que tocarà recórrer a les dades que refuten la vinculació entre immigració i delinqüència. Dalmau en va donar ahir unes quantes sobre seguretat que Illa posarà avui sobre la taula: el descens del 4%, en un any, del nombre de delictes a Catalunya; la reducció de les ocupacions, a un 10%; dels robatoris amb violència, un 13%; dels furts, un 5%... I tot plegat gràcies a mesures com l’augment dels jutjats i de la plantilla dels Mossos d’Esquadra.
