El Parlament de Catalunya celebra avui el seu debat de política general... No marxeu encara. Continueu llegint, sisplau. El mateix dia en què França aprofundeix la seva crisi política amb la dimissió del primer ministre, Sébastien Lecornu, i s’inicien les converses de pau entre Israel i Hamàs, pot semblar sorprenent que posem l’interès en el que passa a l’hemicicle del palau de la Ciutadella. La realitat és que Catalunya mou aquest any un pressupost amb un sostre de despesa no financera de 37.783 milions d’euros i les decisions que pren el Govern sobre aquests diners i com s’executen tenen molta incidència en la vida de tots els catalans. És seriós i aconsellable que el debat que viurem durant tres dies tingui la transcendència que es mereix, en uns moments en què sembla que l’antipolítica s’imposa.
Aquest tipus de debats despertaven més expectació fins i tot en les èpoques de majories absolutes de Jordi Pujol i després van anar declinant el seu atractiu amb el pas del temps fins a tornar a captar l’interès informatiu amb l’esclat del procés. Amb Salvador Illa al capdavant de la Generalitat, hi pot haver la tendència de confondre la pacificació política que hi ha avui a Catalunya amb el pur desinterès. Res més lluny de la realitat. El president ha d’explicar avui bé el seu full de ruta i els grups de l’oposició tindran demà oportunitat de replicar i proposar les seves pròpies alternatives.
Els problemes que té Catalunya estan ben identificats i els coneixem tots. El que no sabem és com s’abordaran per ser resolts en el temps més curt possible. El Govern d’ Illa s’ha caracteritzat per anunciar molts projectes i iniciatives de tota mena, però molts continuen en fases embrionàries. És possible que avui se n’anunciïn d’altres de nous que se sumin als anteriors, però el problema de fons és la capacitat d’aquest Govern per dur-los a terme. L’ Executiu d’ Illa és dèbil, amb només 42 diputats, i al
davant té molts grups que pensen més en com desgastar-lo que no pas a contribuir a la millora del país. Al llarg de tres dies tenim la possibilitat d’escoltar-los a tots i treure les nostres pròpies conclusions. No visquem d’esquena a aquest debat i siguem conscients que el que aquí es decideix té conseqüències per a tothom. Moltes més de les que ens imaginem.
