El “govern més dretà” de la història d’Israel té 31 ministres. Els que protagonitzen titulars són els ultres Itamar Ben-Gvir o Bezalel Smotrich, pels pronunciaments a favor d’arrasar Gaza i construir assentaments a l’enclavament costaner. Tot i això, a l’ombra, Ron Dermer és qui més influeix en l’estratègia militar, les negociacions de treva i els vincles amb la Casa Blanca.
Al ministre d’Afers Estratègics de l’executiu de Benjamin Netanyahu no se’l veu a les rodes de premsa o als debats de la Knesset. Nascut a Florida (1971), Dermer és el braç executor del premier israelià. Va ser ambaixador d’Israel als EUA (2013-2021), on va exercir un paper clau en el disseny dels bilionaris paquets d’ajuda militar que envia anualment Washington a l’estat jueu, com també en la redacció dels acords d’ Abraham, la normalització de relacions entre Israel i països del golf Pèrsic com Emirats Àrabs Units i Bahrain o del nord de l’ Àfrica com el Sudan o el Marroc.
Al capdavant de la cartera d’Afers Estratègics i exambaixador als EUA, és qui més s’ha reunit amb el premier israelià durant la guerra
De la nit al dia, Dermer va reemplaçar els líders del Mossad i el Shin Bet al capdavant de les negociacions d’alto el foc. Oficials israelians sota anonimat van confirmar que, per ordre del premier, la seva mà dreta dissenyava nous obstacles per evitar firmar la treva. Dermer també va ser clau en la discussió que va aprovar l’assassinat de Hassan Nasral·lah, el líder de Hizbul·lah aniquilat al seu búnquer de Beirut, com també de certificar la posterior treva al front libanès. Actualment, gesta un possible acord diplomàtic amb la Síria d’ Ahmed al-Xaraa, tot això sense retre comptes davant del públic israelià.
A diferència de la resta dels ministres, amb prou feines deixa rastre de la seva activitat a les xarxes socials. Des de la matança del 7 d’octubre, només va concedir una entrevista a un mitjà israelià, malgrat que sí que va aparèixer en canals internacionals. “Sembla que té poc interès a relacionar-se amb el públic israelià”, va apuntar Itamar Eichner a Yediot Ahronot .
Des que Netanyahu va tornar a la primera línia el 2002, Dermer ha estat el seu fidel escuder ocupant papers com assessor al ministeri de finances, delegat econòmic a Washington o assessor polític a l’oficina del primer ministre. S’atribueix al “ministre a l’ombra” la redacció dels discursos en anglès del premier. De lluny, és qui més es va reunir amb Netanyahu en temps de guerra.
Amb estrets vincles amb l’ Institut Jueu per a la Seguretat Nacional dels Estats Units, un think tank prorepublicà de què va ser membre, va pressionar per avançar un acord de defensa mutu Israel- EUA desestimat per l’aparell de defensa hebreu, ja que liquidaria la independència militar israeliana en decisions clau com els atacs al pla nuclear iranià.
A diferència de la resta dels ministres, que al premier israelià li mereixen escassa confiança, “ Ron Dermer és l’estimat fill de Netanyahu, l’home més pròxim a les seves oïdes”, segons va escriure Shlomo Shamir a Maariv . Ni és militant del Likud ni té interessos polítics: es guanyava millor la vida en el sector privat. “A Netanyahu, Dermer li recorda a la seva joventut. El veu més americà que israelià”, afegeix l’analista. Quan van assumir que Dermer bloquejava els avenços per a anteriors treves, els familiars dels ostatges israelians en van exigir el cessament. “No treballarà per alliberar els ostatges si l’acord no es concep com un èxit personal de Netanyahu”, va opinar Shamir al maig.
La setmana passada Netanyahu va anunciar que Dermer “acabarà el rol”
com a ministre en el govern però es
mantindrà involucrat en afers que no s’han especificat.
No es va aclarir la data de la presumpta renúncia, però s’especula que serà abans de les eleccions del 2026.
