En les negociacions per a l’acord de pau a Gaza hi participa un home que Israel voldria veure mort.
Es tracta de Khalil al- Haia, president del buró polític de Hamàs, que lidera la delegació palestina que ha anat a Egipte per abordar la proposta de Donald Trump. Ell era un dels objectius de l’atac que l’exèrcit israelià va llançar sobre Qatar el 9 de setembre. Aquell dia, Al-Haia es va salvar de les bombes, però va perdre el seu fill Hummam i el seu cap de gabinet, Gihad Lubad.
El dirigent islamista, que ha perdut tres dels seus fills pel foc israelià, combina el radicalisme amb posicions més pragmàtiques
No era la primera vegada que el dirigent esquivava un destí fatal: l’agost de l’any passat, a Teheran, va sortir il·lès de l’atac que va acabar amb la mort del llavors líder de Hamàs, Ismail Haniyeh. I tampoc no era la primera vegada que veia morir algú proper pel foc israelià: el 2007 un bombardeig sobre casa seva va acabar amb la mort d’alguns dels seus familiars; un any després, el seu fill Hamza va morir en un atac amb drons; i el 2014, un bombardeig li va matar el fill gran.
“No faig distinció entre els meus fills i qualsevol nen palestí assassinat per Israel”, va dir Al-Haia en una entrevista emesa diumenge per l’emissora qatariana Al-Arabi. “ Preguem perquè la seva sang sigui el camí a la victòria”, va afegir.
Aquesta retòrica inflamada es correspon amb la d’algú que ha decidit fer de Hamàs el seu projecte vital. Nascut a Gaza el 1960 i llicenciat en Arts, Al-Haia forma part de la milícia islamista des de la seva fundació, el 1987. El seu activisme el va portar a ser arrestat en diverses ocasions per les autoritats israelianes, però la presó no va llimar les seves ambicions polítiques. Al llarg dels anys, va anar escalant en la jerarquia de Hamàs ocupant càrrecs com la direcció de l’Oficina de Relacions Àrabs. La seva rellevància dins del moviment es va fer evident el 2022, quan va encapçalar la delegació que va anar a Síria per restablir relacions amb el Govern de Baixar al-Assad, trencades des de la guerra.
El seu ascens a la presidència de Hamàs va ser l’octubre de l’any passat, com a conseqüència de l’assassinat del seu predecessor en el càrrec, Iahia Sinwar. L’elecció d’ Al-Haia entrava dins del que era previsible, ja que ell havia estat el col·laborador més proper del dirigent mort. Igual que Sinwar, l’actual president de Hamàs –que fa anys que viu a Qatar– advoca per estrènyer lligams amb l’ Iran i defensa l’atac terrorista del 7 d’octubre. De fet, segons una investigació de The New York Times , Al-Hai a va participar en la planificació de l’atemptat, i va intentar convèncer el règim de Teheran perquè donés cobertura a l’operació. En una entrevista al diari estatunidenc, el mateix dirigent gazià va descriure l’atac com “un gran acte” que “va fer despertar el món de la letargia”. “ Vam tornar a posar la qüestió palestina damunt la taula, i ara ningú a la regió no està tranquil”, va afirmar.
Malgrat aquest radicalisme, Al-Haia també sap ser pragmàtic: poc després de ser nomenat president del buró polític, va conduir les converses per a la reconciliació amb Fatah, el partit palestí que rivalitza amb Hamàs; i des que Israel va llançar la gran ofensiva sobre Gaza, ha participat en totes les discussions per a un alto el foc. Té experiència: ell també va negociar la treva de l’anterior guerra a la franja, el 2014.
Quines cartes jugarà ara a Egipte? Una pista podria ser l’entrevista que va concedir a l’abril a l’agència Associated Press, en què va dir que Hamàs podria abandonar les armes si Israel reconeixia l’ Estat palestí. Una concessió significativa però que no és clar que el bàndol israelià vegi de bon ull: els mateixos que volen veure mort Al-Haia es resisteixen amb afany a reconèixer Palestina.
