Ja fa anys que l’Hospitalet de Llobregat evoluciona a dues velocitats. Amb matisos, al sud de les vies del tren es proposa com una ciutat de l’àrea metropolitana de Barcelona atractiva per a les inversions, capaç d’acollir fires d’abast global. Sobre el paper, el pla era que tota aquesta generació de riquesa ajudés a mitigar les desigualtats que hi ha arreu del terme municipal, no només però especialment als barris al nord de les vies del tren. Tot i això, al Samontà,
terme amb què ara anomena una zona on viuen 140.000 persones en tan sols 2 km2, els
problemes no es resolen i alguns s’agreugen. Amb motius evidents, últimament es par-
la molt d’inseguretat, però hi
ha més qüestions: pobresa, greus esculls per accedir a un habitatge i envelliment del que ja hi ha, falta d’espais verds i serveis públics...
Ahir, juntament amb la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament va presentar les primeres pinzellades del nou pla de regeneració urbana per a aquest àmbit. Malgrat que se’n necessitaran molts més, el primer any es posen sobre la taula quinze milions d’euros. Es tracta d’un projecte a llarg termini, amb l’horitzó posat en el 2035.
L’Ajuntament treballa amb la Generalitat a través d’un consorci, fora de la llei de barris
“No és només un projecte urbanístic, volem impactar en tot”, va ambicionar l’alcalde de l’Hospitalet, David Quirós. “Hi ha preocupació per la seguretat i
és estratègica i prioritària. Tot
i això, sense altres polítiques no canviarem la realitat”, va afegir Quirós. El pla afecta els barris de Pubilla Cases, la Florida, les Planes, Collblanc i la Torrassa.
No és el primer intent. De fet, algunes de les idees ja es plantejaven a començaments de segle, amb Celestino Corbacho al capdavant de l’Ajuntament. La predecessora, Núria Marín, va crear el seu propi pla per a part d’aquest àmbit. Si bé va millorar alguns aspectes, no va arribar a canviar la situació de manera clara en un procés en què el Consistori es va sentir sol, i ara Quirós exposa que la millora del Samontà és una de les seves màximes prioritats.
“És una aposta ferma del Govern, un projecte de país. Hem de generar vincles de confiança amb els veïns, per això volem presentar les primeres accions concretes”, va dir la consellera de Territori de la Generalitat de Catalunya, Sílvia Paneque. Durant el primer trimestre de l’any que ve definirà el pla global del projecte, que necessitarà una inversió molt més gran que quinze milions d’euros. Fins aleshores, els responsables prefereixen no donar una xifra.
Les primeres actuacions ja s’han decidit i començaran a caminar el 2026. En l’àmbit urbanístic, es remodelarà l’avinguda Catalunya per convertir-la en un “eix verd” que connecti el parc de les Planes amb el de la Torrassa, que serà ampliat, es crearà una nova zona verda en aquest barri, s’instal·laran uns jardins a l’antiga fàbrica SAS, es reorganitzarà l’entorn de l’estació de metro de Pubilla Cases i es millorarà l’accessibilitat de diversos carrers. També reformaran el mercat municipal de Collblanc i ampliaran la biblioteca del barri de la Florida.
Un dels aspectes més espinosos del procés de regeneració està relacionat amb l’habitatge. La idea és provar de rehabilitar una gran quantitat de pisos envellits, però també s’espera que alguns habitatges presentin un estat tan degradat que s’hagin d’enderrocar. També es vol guanyar espai. Tot això impactarà en uns veïns que, a curt termini, tindran un maldecap més i potser, a llarg termini, alguns dignificaran les seves condicions de vida. “Anirem pis per pis i garantirem la sortida residencial dels veïns que tinguin drets”, va explicar Quirós.
No són pocs els barris de Catalunya que necessiten projectes semblants. Per a ells s’articula la nova llei de barris a què els ajuntaments es poden presentar. Així i tot, en el cas de l’Hospitalet es farà de manera diferent, a través d’un consorci que fa mesos es va reformular: abans estava dedicat a la reforma de la Granvia –un altre dels grans projectes de ciutat encallats– i ara s’ha ampliat també per al Samontà. Les administracions públiques entenen que d’aquesta manera guanyaran agilitat.
