La sensació és que en el nacionalisme català hi comença a haver moviments de les plaques tectòniques perquè Junts es mogui. Carles Puigdemont té lligat curt el partit i ningú no s’atreveix a discutir el seu lideratge, però la veritat és que les enquestes no li són favorables. En l’última publicada per aquest diari, apareixien com a tercera força a Catalunya, però amb una caiguda de vuit punts, casualment els mateixos que creixia Aliança Catalana. De tota manera, la dada més significativa és que Puigdemont apareixia com el polític català que més desaprovaven els enquestats, amb un 70% de rebuig.
No és casualitat que en aquest context hagin començat a sentir-se les veus dels alcaldes del partit, que són la xarxa de poder més potent que encara conserva Junts. El secretari general de la formació, Jordi Turull, es va reunir amb una delegació d’ells per escoltar les seves preocupacions. Alcaldes tan rellevants com els de Calella, Vic, Olot, Cabrera o Vidreres van demanar
un retorn al pragmatisme i al sentit comú. En definitiva, tornar a les fonts convergents. Deia Antoni Gaudí que l’originalitat consisteix a tornar als orígens i que l’original és allò que torna a la simplicitat de les primeres solucions. Fa un segle,
ell ho proclamava per a l’arquitectura, ara els alcaldes ho reivindiquen per a la política. Què és el pragmatisme? Centrar-se en els problemes que incideixen directament en la gent, com la inseguretat, la multireincidència, les ocupacions, la demografia, la immigració o les infraestructures.
En l’última enquesta d’aquest diari, el 70% desaprovava la tasca de Carles Puigdemont
El politòleg Toni Aira escrivia ahir que Junts s’hauria d’atrevir a negociar els pressupostos, no per regalar els comptes, sinó per demostrar que sense pactes no hi ha paradís. Això obligaria els socialistes a moure’s. I reescriuria la centralitat a Catalunya.
Lee tambiénEl més efímer de la història
No es tracta que els postconvergents renunciïn a res, ni qüestionin el líder. Però és indubtable que la seva brúixola no va i cal tornar a imantar-la. Els líders de Junts fan cara d’enfadats, com si haguessin perdut l’empatia pel camí. Nelson Mandela va escriure que no hi ha res com tornar al lloc que no ha canviat per adonar-te de com has canviat tu.