Donald Trump li està guanyant la batalla a Ganesha i Balaji, deïtats a què s'encomanen els devots hindús a l'hora de garantir-se un visat d'estudiant. El president dels Estats Units n'hi ha tingut prou uns mesos per retallar a la meitat l'ingrés d'universitaris indis i a una quarta part el d'asiàtics en general. Són xifres majors, tenint en compte que Àsia aporta tradicionalment el 70% dels estudiants internacionals a EUA.. Però aquesta pèrdua no és un efecte secundari, sinó totalment buscat.
Diversos factors expliquen aquest descens de desenes de milers de matrícules a Àsia. Ocàs que és encara més espectacular en el cas de l'Àfrica (32%) i acusat a l'Orient Mitjà (17%), pitjor que assoleix també Europa. Les xifres, en qualsevol cas, són encara provisionals, ja que es refereixen als ingressos al país amb visat d'estudiant durant l'agost, mes fet servir com a referència per la seva proximitat a l'inici de curs.
En el cas d'Àsia, la caiguda més accentuada es dona, lògicament, a l'Iran, l'Afganistan i Birmània, que formen part del grup de 19 països sobre els quals el govern dels EUA ha instaurat un veto gairebé total a les seves universitats. Corea del Nord ja estava allà. Cambodja finalment no, però està “sota vigilancia”.
Aquests almenys juguen amb certeses. Per als altres, la ingerència del govern Trump en l'autonomia universitària provoca molts de més interrogants i inquietud. Les mobilitzacions a favor de Palestina, per exemple, han estat objecte de fustigació, vigilància i denúncies als campus, resultant en un mínim de 1.700 revocacions de visat.
L'Índia a més es va veure particularment afectada per l'aturada d'entrevistes en els consolats el mes de juny, decretat “per posar en solfa les noves regles”. Aquestes inclouen preguntes trampa, segons els afectats, del tipus: “Ets conscient del que està passant als Estats Units”. Les instruccions en aquest sentit són clares per als funcionaris: Fulminar la sol·licitud d'aquells que expressin “actituds negatives cap als EUA, el seu govern o els seus valors”. Cosa que inclou el rastreig de les seves xarxes socials.
La caiguda de matrícules estrangeres als EUA, quan se certifiqui, no serà atribuïble en exclusiva al zel dels zeladors. Factors més difícils de quantificar, com el temor de candidats potencials de la xenofòbia i el racisme, juguen un paper. Com el juga l'antipatia a l'actual deriva dels Estats Units, com es va veure, per exemple, amb la caiguda en picat de les vendes de cotxes Tesla, per la seva associació amb Elon Musk, en el primer semestre de l'any.
Els temors no són infundats. Les directrius del govern de Trump criden a les universitats a no superar una quota del 15% d'estrangers en les seves matrícules. Així mateix, cap nacionalitat no hauria de superar el 5%, regla que posa a la diana a xinesos i indis.
Aquests últims, a més, no obliden l'espectacle de tres avions militars dels Estats Units aterrant a Amritsar el febrer passat amb 333 immigrants irregulars indis a bord, deportats amb les mans emmanillades i les cames encadenades.
A aquesta humiliació s'uneix una forma de dissuasió no menys efectiva en alguns casos, que afecta a la butxaca. Donald Trump s'ha tret de la màniga que els aspirants a un visat de feina H-1B, hagi de pagar una modesta taxa de 100.000 dòlars. L'any passat, els EUA van concedir gairebé 400.000 d'aquests visats, pensats per a enginyers, científics, informàtics i matemàtics. El 71% van ser per a indis. Un nou cop baix, creuen alguns, al primer ministre Narendra Modi.
En el cas cas dels aranzels, Donald Trump ha colpejat l'Índia de forma similar a la Xina, en contra de l'esperat. De la mateixa manera, el seu secretari d'Estat, Marc Ros, va amenaçar de revocar el visat d'investigadors xinesos en àrees estratègiques per motius de seguretat nacional. Tres mesos més tard, Trump es mostrava a acollir ”600.000 estudiants xinesos”, xifra que dobla l'actual. Tot això, mentre altres mesures, clarament, posaven en el punt de mira als estudiants indis, que a diferència dels xinesos, seguien augmentat any rere any. Els originaris de la Xina, de fet, van tocar sostre en la dècada passada, quan fins a l'única filla del president Xi Jinping va estudiar a Harvard.
El replec dels Estats Units no necessita més presentacions. De fet, Barak Obama ja es queixava dels llocs de treball que havien estat “bangaloreados” durant el mandat del seu predecessor. Bangalore és coneguda com una extensió índia de Silicon Valley, però Haiderabad no li va al darrere. Als afores d'aquesta metròpolis, més calorosa, s'aixeca el mal anomenat temple de Visa Balaji. Se'l denomina així perquè és tingut, a tot Índia, com el més favorable perquè el déu Balaji -una reencarnació de Vishnú- intercedeixi en la concessió d'un visat. Més de mil devots s'acosten cada dia per intentar agilitar els seus papers per intercessió divina. O s'acostaven, perquè això era, esclar, abans que a l'olimp de Washington jurés, per segona vegada, un tal Donald John Trump.
Desesperats per la postergació de diversos mesos en moltes entrevistes prèvies, molts indis semblen inclinar-se per desviar el seu somni americà al Canadà, quan no a Austràlia o el Regne Unit. L'ambaixador d'Alemanya a Nova Delhi, Philipp Ackermann, va voler pescar en riu regirat fa quinze dies, amb l'emissió en vídeo d'“una crida per a tots els indis altament especialitzats”, animant-los a escollir universitats germàniques. “La nostra política migratòria és com els nostres cotxes”, va afirmar, “fiable, moderna i predecible”.
Per a l'Índia, que travessa un moment més delicat que la Xina, la fuga de cervells no s'atalla, només es transforma.
