Bruce Springsteen, un home davant el seu mite

Sringsteen. Deliver em from nowhere retrata a un artista just a punt de l'abisme de l'èxit. La pel·lícula de Scott Cooper, basada en el llibre homònim de Warren Zanes (traduït per l'editorial NeoPerson), deixa fora de pla la fama mundial del cantant a partir del seu mític Born in the USA i se centra en el període just anterior, l'any 1981, quan el Boss decideix fer un parèntesi, parar i gravar un àlbum tan íntim com Nebraska, en el que parla de la seva solitud i la seva por.

“Aquestes cançons sobre la violència als Estats Units a través de persones que viuen al marge de la societat són increïblement crues i poderoses”, explica a La Vanguardia el director, de visita aquest dimarts a Madrid al costat del protagonista, Jeremy Allen White, per promocionar el film, que se n'estrena a Espanya el pròxim 24 d'octubre.

El cineasta, nascut el 1970, era un nen quan Springsteen es va refugiar en una casa de Nova Jersey, molt a prop de la de la seva infantesa, marcada per un pare bevedor i colèric, per provar d'apaivagar els seus fantasmes, però recorda com el va impressionar una cançó d'aquell disc, My father's house, en la qual l'artista “intenta reconnectar amb el seu pare i tornar a la seva llar, i es troba un estrany en silenci i les portes tancades”. Una imatge –la típica casa de fusta americana abandonada davant la qual Bruce per al seu cotxe– que introdueix els recurrents flashbacks en blanc i negre als anys cinquanta.

Més lluny generacionalment de Nebraska, Allen White (Nova York, 1991) diu que Springsteen sempre ha estat en la seva vida: “No recordo un moment en què no sabés el seu nom. Estava familiaritzat amb la seva música, el seu rostre, la seva silueta, tot...”, relata l'actor, que es va reunir diverses vegades amb el cantant per preparar el seu paper.

La tensió entre tristesa i esperança recorre aquesta història d'un artista 
ante l'abisme de l'èxit

“Hi va haver un moment decisiu en el procés. Vam anar a Nashville, als estudis de RCA on havia gravat Elvis, que sempre va ser una gran inspiració per a Springsteen”, rememora el protagonista, que celebra haver compartit aquella experiència amb el músic quan estava aprenent a cantar per encarnar-lo. “No són les meves paraules, jo no he escrit aquestes cançons, però va ser la primera vegada que em vaig sentir realment a prop de Bruce. Probablement era la vintena, aquell mateix dia, que interpretava My father's house. Va ser llavors quan la pel·lícula va cobrar forma per a mi i vaig sentir que el veritable fil conductor era aquella espècie d'anhel i de recerca del passat per intentar reparar la relació entre fill ­­­­­y pare”.

Al marge del dolorós conflicte patern-filial, la pel·lícula aborda el patiment del creador, que tem perdre's a les mels del triomf i, després de l'aclamada gira de The river, endarrereix el llançament de noves cançons que sap que tornaran a ser número u perquè necessita trobar-se a si mateix abans de fer aquell vertiginós pas.

En aquest sentit, la pel·lícula és també un cant a l'amistat, argumenta el seu director al parlar del paper de Jon Landau (Jeremy Strong). “Aquí creiem en Springsteen”, replica el mànager de Bruce de tota la vida a les objeccions del productor davant un disc artesanal compost per cançons fosques i gravades per l'artista per a si mateix.

La tensió entre tristesa i esperança recorre també aquesta història, en la qual l'amor –Bruce Springsteen s'enamora de Faye Romano (Odessa Young), síntesi fictícia de les dones amb qui va tenir algun affaire en l'època– acaba sucumbint als dimonis de la depressió.

“He fet una pel·lícula molt propera, que mostra exactament qui és Bruce Springsteen. Ell m'ho ha explicat. Ja l'haurà vist unes deu o onze vegades i diu que creu que als seus fans els agradarà molt veure un home que resulta ser Bruce Springsteen, no el mite, no la icona, sinó un home que està lluitant i que va tenir el coratge de mirar cap a dins i comptar-lo”, raona Cooper.