La bona situació econòmica que viu Espanya s'ha convertit en una espècie de tapadora que oculta electoralment els seus problemes més greus: corrupció, descrèdit de les institucions, accés a l'habitatge, immigració, mal funcionament dels serveis públics, excessiu endeutament i un llarguíssim etcètera. Els ciutadans semblen conformar-se amb allò de “dona'm pa i digues-me ximple”.
Entre les coses que estan fallant estrepitosament està l'incompliment constitucional de presentar els Pressuposat Generals de l'Estat al Congrés dels Diputats en temps i forma des de fa tres anys. Però no sembla importar-li a ningú. Per a Pedro Sánchez es tracta d'una simple formalitat, un simple tràmit: “Els pressupostos no són una finalitat en si mateixos sinó un instrument”.
Què passaria en qualsevol empresa si no s'elaboressin pressupostos?
Amb aquesta manera de pensar es podria eliminar el mandat constitucional de presentar els comptes del regne abans del 30 de setembre de cada exercici. Total per a què serveix? Per a res. Ja que llavors estalviem un tràmit burocràtic que pot entorpir la bona marxa del país. Amb els diners que ens arriben de Brussel·les i el fort increment de la recaptació, els ingressos estan garantits i si falta alguna cosa doncs s'emet més deute.
Per decidir les despeses, ja se sap, no és necessari que les Corts marquin prioritats, són les que decideix la vicepresident primera, María Jesús Montero.
Com es fa perquè les administracions públiques no es paralitzin? Molt senzill, a través de pròrrogues pressupostàries i de crèdits extraordinaris. El sistema no sembla massa democràtic que diguem, però anant bé l'economia a qui li importa que la democràcia continuï deteriorant-se.
Lee también
Algú s'imagina què passaria si en qualsevol empresa no s'elaboressin uns pressupostos per al següent exercici o no es tanquessin els comptes dels últims tres anys? És inimaginable que un gestor no reti comptes a la seva junta d'accionistes sota l'argument que “com hi ha diners en caixa i tot van bé, no hi ha de què preocupar-se”.
Fins i tot les famílies tanquen l'exercici i elaboren unes previsions d'ingressos i de despeses per al següent any. És necessari prevenir el pagament de la hipoteca, les vacances, les despeses domèstiques, les escoles dels nois, els imprevistos. En fi, fins a la meva àvia María, que no sabia ni llegir ni escriure, el feia ficant en diferents tasses els diners que es necessitaven per pagar els rebuts que anaven a venir.
Sense dubtes la meva àvia era més previsora que el Govern de Pedro Sánchez, que viu al dia i sense retre comptes a ningú.
Què passa amb les futures pensions públiques? Ni idea, sabem que la Seguretat Social és deficitària. Fins al més ximple sap que no és sostenible, com ha posat de manifest l'últim informe de Fedea. Però no importa, l'economia va bé. Les pensions ja s'estan pagant amb deute de l'Estat, la quantia del qual s'eleva a gairebé 1,7 bilions d'euros. Això tampoc no preocupa els ciutadans, que pensen que ja l'arreglarà el govern que vingui. I així tot.