I si tot va tan bé

I si tot va tan bé, si tot és tan senzill per què aquest buit que sento per dins? Es pot començar per escoltar Salvador Illa i acabar escoltant Los Planetas? Sí. El que no es pot és enamorar-se d'una bona persona. Voler-ho, respectar-ho, valorar-lo, sí, per descomptat. Cal enamorar-se d'algú bo, però no d'una bona persona. No és el mateix. I tampoc no és el mateix que Catalunya marxi que sentir que passa alguna cosa amb el país, amb nosaltres aquí i ara, una societat en ebullició, en definitiva. Dona'm gestió, amor meu però de tant en tant ven-me l'ànima per unes pedres que brillin. I és que no m'és suficient que em vulguis, necessito que anem al cinema, elegeixis una pel·lícula que potser no m'agradi i després tornem a peu a casa perquè ja no hi ha ni bus, parlant que les conques fluvials estan a un 75,11% de la seva capacitat i intervenint el mercat de l'habitatge si ens posem molt bojos.

Set d'octubre, tard primaveral. A la porta del Parlament, xofers, cotxes negres i policies. 16,30 hores: comença Illa el seu debat de política general. A poca estona, ja em sonen Los Planetas. Als 40 minuts el president beu aigua. Cada gol estona hi ha polítics que aplaudeixen. També els convidats però Josep Rull els renya somrient. Ells no poden ni aplaudir o esbroncar. De tant en tant, una tos que ningú no es creï. Sempre són tos per dir-se a un mateix que continua viu, pujat a una atracció que gira i és Catalunya que marxa.

Hauria de trobar una tercera via entre ser patriota i el tipus que ve a mirar-te el comptador del gas

L'avió del Tibidabo marxa des del 1928 i es calcula que ha fet més de vint-i-cinc vegades la volta al món. És una atracció segura. Persones adultes, nens i nenes poden pujar-se tranquil·lament ell. Propulsat per la seva pròpia hèlix –continua el web–, és una rèplica del primer avió que va fer el vol Barcelona-Madrid. El va construir el Doctor Andreu. Illa acaba de dir cofoisme. Aquesta no me la sé. El miro a Google. Actitud satisfeta i vanitosa cap a una situació pròpia determinada. Bé, tampoc no podem això, J.

Tracte d'apagar el buit que sento per dins i em dic que tot el que diu el president està bé, és senzill però un li exigiria un fonament ideològic més ben explicat, una fe, un cert lideratge comissionat en aquest món de fonamentalismes a cops de reels i emotivitat delirant. Trobar una tercera via entre ser patriota i ser el tipus que ve a mirar-te el comptador del gas cada tres mesos. I és cert que hauríem d'aprendre a ser el país que som i no el que ens agradaria ser, encara que això sigui més avorrit, però en el Tibidabo hi ha més atraccions que l'avió del Doctor Andreu. Una muntanya russa, un saló de miralls i fins a una Casa dels Horrors, per exemple. Allò de l'avió del Doctor Andreu a ritme de gestió ens pot arribar a desesperar i passar a ser com una d'aquelles parelles sense amor que pots veure, un dissabte a la tarda, comprant en talles grans d'El Corte Inglés.

Esperança o por, ens cita el president. Esperança sí però amb alguna nota desafinada, sisplau, algun objectiu sense poder complir, una missió suïcida contra la mentida –“explicar 40 vegades un apunyalament no el converteix en 40 apunyalaments”, va ser l'única cançó que va sonar com a single, el president, en gairebé dues hores–, un leitmotiv que puguem taral·lejar a la sortida del concert. Perquè si no, acabem escoltant Los Planetas, buits per dins pensant que igual no hem d'anar a Ítaca però sí divertir-se d'anar a algun costat.