La pressió sobre el president Emmanuel Macron perquè prengui una decisió dràstica –la seva pròpia renúncia– davant la greu crisi institucional que viu França va augmentar ahir de manera considerable, només un dia després de la dimissió de Sébastien Lecornu com a primer ministre.
Una entrevista matinal al canal RTL va fer esclatar una bomba política. L'alcalde de Le Havre (Normandia), Édouard Philippe, que va ser primer ministre de Macron durant tres anys, entre el 2017 i el 2020, va plantejar que el cap de l'Estat renunciï i obri la via a unes eleccions presidencials anticipades després que s'hagin aprovat els pressupostos de l'Estat del 2026.
La iniciativa de Philippe, líder del petit partit Horizontes (centredreta), que en teoria forma part del bloc macronista, va causar impacte perquè va mostrar l'aïllament del cap de l'Estat i que precària és la seva actual posició. Segons l'ex primer ministre, que és part interessada perquè va anunciar fa temps la seva candidatura a l'Elisi, França no pot suportar una inestabilitat continuada fins als comicis presidencials ordinaris, previstos per a la primavera del 2027. La seva convicció és que l'arribada d'un altre inquilí de l'Elisi podria aclarir les coses i generar confiança. Però abans resulta imprescindible nomenar un primer ministre i un govern interins encarregats de pactar uns pressupostos per al 2026, sense els quals França correria un seriós perill financer.
Philippe, que va dirigir el Govern tres anys sota Macron, le insta a retirar-se quan hi hagi pressupostos
Philippe s'ha alineat, en el fons, amb l'esquerra radical, encara que ho fa de manera més suau i educada. La França Insubmisa (LFI) persegueix la destitució pura i dura de Macron pel Parlament perquè ho considera del màxim responsable de la deriva cap al caos. També l'extrema dreta ha evocat sovint, encara que de manera més ambigua, que la sortida de Macron del Elíseo seria la via lògica per sortir del marasme.
L'ex primer ministre no va donar presses a Macron. Li va plantejar una renúncia ordenada, que podria materialitzar-se d'aquí uns mesos. Però l'objectiu és el mateix: fer fora el president abans que acabi el seu segon mandat. Durant la V República només existeix un cas de dimissió. Va ser el general Charles de Gaulle, el 1969, al perdre un referèndum sobre la reforma del Senat i la descentralització. L'heroi de la resistència a l'ocupació nazi governava sense interrupció des de feia onze anys.
Altres figures del centre i la dreta, com l'alcalde de Canes, David Lisnard, comparteixen l'opinió de Philippe que Macron se n'hauria d'anar. Gabriel Attal, també ex primer ministre i líder del partit macronista, Renaixement, no arriba tan lluny. No és partidari de la renúncia del cap de l'Estat, si bé va pronunciar paraules molt dures al reconèixer en una entrevista, dilluns a la nit, que ja no entén les decisions del president, a qui va acusar de no haver acceptat que va perdre les legislatives del 2024 i de resistir-se a compartir el poder.
L'ofensiva perquè Macron dimiteixi pot intensificar-se. Un exdirector del Fons Monetari Internacional (FMI), Desmond Lachman, també es va pronunciar per la renúncia del president davant els greus riscos que planteja la situació francesa, no només per a les finances públiques del país sinó de tota la zona euro.
Les enquestes constitueixen un factor addicional de pressió. Segons tres sondejos recents, entre el 62% i el 73% dels francesos són partidaris que Macron marxi de l'Elisi.
El primer ministre dimissionari va prosseguir, mentrestant, els seus contactes amb els partits per provar de trobar un acord polític mínim, amb dues prioritats: un compromís sobre un pressupost per al 2026 i una posició comuna davant el futur de Nova Caledònia, el conflictiu arxipèlag al Pacífic sud on un pacte negociat fa uns mesos entre els independentistes canacs i els unionistes, amb l'aval del Govern francès, es va ensorrar per l'oposició de les bases dels secessionistes.
Macron va donar a Lecornu 48 hores de pròrroga, fins demà a la nit, per trobar un consens, una cosa molt difícil perquè les negociacions anteriors van durar gairebé un mes i van concloure amb el fiasco, sense precedents, de la dimissió del primer ministre només 14 hores després d'anunciar-se la llista del Gabinet. Amb tot, el diàleg es manté. Avui dimecres Lecornu rebrà els socialistes, els 66 diputats dels quals són molt festejats.
El president de la República manté el silenci públic, per prudència, el que no li impedeix de moure's. Ahir va rebre la presidenta de l'Assemblea Nacional, Yaël Braunn-Pivet, i el president del Senat. Gérard Larcher, qui, per cert, segons la Constitució, seria el cap d'Estat provisional en cas de dimissió de Macron i fins a les noves eleccions, que se celebrarien en un termini molt breu.
