Ahir es va iniciar al Parlament de Catalunya el debat de política general, que durarà tres dies i es prolongarà, per tant, fins demà dijous. Salvador Illa, president de la Generalitat, va acudir a aquest debat amb dos objectius principals. Per una part, exposar el fruit de les seves polítiques fins ara i perfilar les futures. I d'altra banda, sospesar el vigor actual de les aliances del PSC el seu partit amb ERC i Comuns que van ser els seus socis d'investidura fa ja més d'un any. Tot això, per tal d'inferir si hi podrà comptar quan es plantegi la possible aprovació dels pressupostos de la Generalitat corresponents a l'any 2026.
Respecte al primer apartat, el relatiu a les polítiques de l'Administració Illa, ja cal pronunciar-se, una vegada escoltat el seu discurs. El president, que va insistir en el lema “Catalunya en marxa”, va desplegar les seves iniciatives i va fer particular atenció a la severa escassetat d'habitatge accessible, considerada ja per la majoria de les administracions i els ciutadans com una emergència social, i va anunciar un pla molt més ambiciós que l'exposat l'any passat, que es concretaria en impulsar la construcció de 210.000 habitatges més, en un marc de col·laboració publicoprivada i després d'afavorir l'ús de tot el terra urbanitzable, mitjançant una nova llei. Es tracta d'un salt important: l'octubre de l'any passat, durant el seu primer debat de política general, Illa va fixar l'objectiu a 50.000 habitatges. El propòsit final d'aquest increment és que el parc públic d'habitatge s'acabi situant en el 15% del total (ara està en el 3,7%). Amb l'esmentat objectiu, segons va dir Illa, es fixarà el nombre de pisos construïts en funció de les necessitats de la població, i no de les càrregues urbanístiques del sector.
El president puja la seva aposta per l'habitatge assequible fins a les 210.000 noves unitats
També va ser taxatiu el president al pronunciar-se contra “les polítiques de l'odi” que promouen les formacions xenòfobes, ara mateix a l'alça en intenció de vot, segons indiquen les enquestes. Illa va desmentir amb dades el discurs de la ultradreta sobre la inseguretat, indicant que la delinqüència ha caigut un 4,18% l'últim any; els robatoris amb violència, un 13%, i les ocupacions, un 11%. També va anunciar un Pla de Barris dotat amb 1.000 milions d'euros i l'increment del nombre de mossos i bombers, així com de jutjats. Però va admetre, això sí, que els delictes sexuals havien experimentat una pujada del 7,6% en l'esmentat període.
Respecte al segon apartat –la disposició dels socis d'investidura a continuar donant-li suport–, caldrà esperar per pronunciar-se amb ple coneixement de causa. Ahir els diferents grups van apuntar ja les seves posicions després d'escoltar el president, que per cert no va aportar nova concreció sobre el finançament singular per a Catalunya, reivindicació central d'ERC. Però el debat, com ja s'ha dit, continuarà el seu curs avui i demà, i no serà fins que hagin passat els tres dies, quan els partits hagin replicat al president i hagin exposat els seus fulls de ruta alternatius, que caldrà manifestar-se sobre el seu balanç. El que sí que pot dir-se ja és que aquest debat és més que pertinent, ja que, a més de ser un signe de normalitat democràtica, permet a les parts exposar les seves prioritats i confrontar-les.
El discurs ultra sobre la inseguretat va ser rebatut amb dades, amb més mossos i més jutjats
Això últim és una cosa que s'ha de donar per fet en un règim polític de llibertats com el nostre. Però també és veritat que el clima polític està molt enrarit, particularment en l'escena estatal, on amb alarmant freqüència gairebé es nega al rival el simple dret a l'existència, i on són constants les polítiques de desgast i freqüents les de bloqueig, que a la fi poden traduir-se en paràlisi administrativa i obstaculització de les tasques de gestió del país, òbviament indispensables per al seu bon govern.
Illa, que ahir va reiterar la seva trucada als rivals a assolir acords i fixar la mirada en els interessos del ciutadà, sol presumir, i no sense motiu, que la seva arribada al Palau de la Generalitat va obrir una etapa de pacificació i més estabilitat a Catalunya. Però, en una mesura o una altra, els calius del procés encara fumegen. I no és estrany, perquè els acords que van permetre la investidura d'Illa es compleixen a velocitat molt lenta, almenys pel que sembla dels qui esperen ser els seus beneficiaris, i també perquè l'aplicació de la llei d'Amnistia, que depèn d'altes instàncies judicials estatals, lluny de ser efectiva, segueix el seu revirat curs: ahir el Constitucional va admetre el recurs de Puigdemont contra la decisió de no aplicar-li l'amnistia.