L’anunci del premi Nobel de la Pau 2025, previst per demà divendres, arriba carregat d’incertesa i eclipsat per un nom propi: el de Donald Trump. El president dels Estats Units ha convertit el seu segon mandat en una cursa pel guardó, encadenant èxits diplomàtics –gairebé tots inflats per ell mateix– i fent-ho, a més, sense ajuda de l’ONU, com va reflectir en el seu discurs davant l’esmentada organització fa tres setmanes.
Quan se li ha preguntat pel
premi, Trump evita assenyalar-se com el favorit, tot i que rebre el reconeixement sigui una de les seves principals ambicions com a president: “El donaran a algú que no hagi fet absolutament res”, va declarar fa una setmana quan se li va preguntar per les seves possibilitats, remarcant que seria un “insult” per als EUA no rebre’l, en plena campanya per la seva causa, l’endemà d’anunciar el pla de pau per posar fi a la guerra a Gaza.
Obama va rebre el Nobel dela Pau al cap de nou mesos d’assumir la presidència dels EUA
Trump vol ser entre els vint nord-americans que han rebut el trofeu, però sobretot, vol formar part dels presidents nord-americans que han estat premiats per la seva diplomàcia internacional. El primer d’aquests, el 1906, va ser Theodore Roosevelt, a qui es va lliurar el Nobel pel “seu paper en la fi de la sagnant guerra lliurada entre dues de les grans potències mundials, el Japó i Rússia”, segons el web del Nobel de la Pau. El va succeir el demòcrata Woodrow Wilson, que va rebre el reconeixement el 1919 “pel seu paper com a fundador de la Societat de les Nacions”, dècades abans que la seva organització internacional fracassés.
El tercer dels honorats va ser Jimmy Carter, el 2002, l’únic dels presidents premiat per les seves accions després de deixar la presidència, arran de les tasques que va dur a terme a través de l’oenagé Centre Carter. Però si hi ha un premi que ha irritat Trump durant l’inici de la seva campanya pel Nobel de la Pau és el que va rebre Barack Obama el 2009. El demòcrata va rebre el trofeu “pels seus extraordinaris esforços per enfortir la diplomàcia internacional i la cooperació entre els pobles”, segons l’organització del Nobel. El premi, que va guanyar al cap de nou mesos d’assumir la presidència, ha estat objecte de crítiques i controvèrsies fins al dia d’avui. Com a primer president negre dels Estats Units, la seva candidatura arribava plena de simbolisme, 45 anys després que Martin Luther King, el líder afroamericà del moviment pels drets civils, obtingués el seu respectiu guardó. Tot i això, després de rebre el Nobel, potser de manera prematura, Obama es va convertir en el primer president dels EUA que va passar els dos mandats sencers en guerra, fins i tot va superar Franklin Delano Roosevelt, que va presidir el país durant la Segona Guerra Mundial.
Les decisions bel·licistes de Trump li podrien complicar les possibilitats de guanyar el Nobel
Durant el seu pas per la Casa Blanca, Obama va encadenar conflictes a l’ Orient Mitjà, amb presència militar a l’ Afganistan, l’ Iraq, el Iemen o Síria en plena guerra contra el terrorisme islàmic, a més d’altres països com el Pakistan, Somàlia i Líbia. En honor a la veritat, convé assenyalar que el dirigent demòcrata va assumir el poder amb uns 200.000 soldats desplegats a l’ Iraq i l’ Afganistan, i va acabar el seu mandat amb menys de 20.000 militars en aquests països. El seu premi, tanmateix, no va ser l’únic que va despertar polèmica. Ho va fer anys abans, el 1973, el secretari d’Estat Henry Kissinger, premiat pel seu paper en les etapes finals de la guerra del Vietnam, tot i que entelat per la seva sagnant política exterior al Sud-est Asiàtic.
Durant el mandat actual, Trump ha pres diverses decisions en política exterior que podrien comprometre les seves aspiracions, com la retirada d’ajuda humanitària internacional o atacs directes a països com l’ Iran i el Iemen. En aquesta línia, també ha pres altres mesures bel·licistes els últims mesos, com el restabliment del Departament de Guerra, una denominació per al Departament de Defensa que es va deixar de fer servir després de la Segona Guerra Mundial.