Macron evita noves eleccions

Emmanuel Macron va acceptar ahir fer marxa enrere en la simbòlica –i polèmica– reforma de les pensions aprovada el 2023, que va elevar de 62 a 64 anys l’edat legal de jubilació. Es tracta, si es materialitza, d’una gran concessió a l’esquerra i als sindicats amb l’objectiu d’apuntalar el fràgil Govern i, sobretot, evitar unes eleccions anticipades que no garantirien estabilitat a una França políticament molt fracturada.

El primer ministre dimissionari, Sébastien Lecornu, molt pròxim al cap d’Estat, va ser l’encarregat de negociar el compromís, contra rellotge, amb els socialistes, els ecologistes i els comunistes. En el sistema francès, molt presidencialista, és evident que un acord d’aquesta transcendència només es pot tancar amb l’aval de Macron.

L’última reforma de les pensions es va aprovar finalment per decret, sense votació al Parlament, utilitzant el controvertit article 49-3 de la Constitució que ho permet. La decisió, presa per la llavors primera ministra, Élisabeth Borne, va arribar després d’una onada de protestes al carrer, algunes molt violentes, i de vagues. Macron no va voler cedir llavors perquè pensava que era un projecte emblemàtic de la seva voluntat de transformar França en
una economia més liberal i competitiva, a més d’assegurar la viabilitat financera futura de les pensions.

El cap de l’Estat hauria accedit davant l’esquerra a suspendre la polèmica reforma de les pensions

En una entrevista durant el telenotícies de France 2, després de parlar amb Macron a l’ Elisi, Lecornu va donar a entendre amb claredat que la reforma podrà ser suspesa si ho decideix el Parlament. No va entrar en els detalls de la negociació amb l’esquerra i de com quedarà el sistema, que és molt complex. Sí que va reconèixer –i això és políticament important com a gest a l’esquerra– que l’aprovació de la reforma sense votació va ser “una ferida democràtica” i és bo que, per curar-la, es reobri el debat i el Parlament tingui l’última paraula.

Segons Lecornu, Macron nomenarà un nou primer ministre en un termini de 48 hores. Ell mateix, que va dimitir dilluns només 14 hores després d’haver-se anunciat la composició del Gabinet, dona per conclosa la seva missió, per la qual cosa exclou tornar a ser designat pel president. Serà el seu successor o successora qui haurà de plasmar l’acord sobre les pensions al Parlament i, alhora, fer aprovar els pressupostos. No serà tasca fàcil quan s’entri en la lletra petita. Tampoc no se sap si el nou cap de Govern serà d’esquerres o tindrà un perfil més tècnic. Segons el premier dimissionari, el cert és que hi ha una majoria absoluta a l’ Assemblea Nacional contrària a noves eleccions, pel convenciment general que els resultats podrien perpetuar el bloqueig i convertir-lo fins i tot en “definitiu”.

Suspendre la reforma de les pensions pot tenir un cost d’almenys 3.000 milions d’euros l’any 2027, segons el càlcul de Lecornu, i de fins a 13.000 milions d’aquí al 2035. Cal veure com reaccionen els mercats i les agències de qualificació del deute a aquest gir de política que s’allunya de l’austeritat i que xoca amb les mesures preses per tots els veïns europeus, que han elevat l’edat de jubilació per sostenibilitat financera.

Ha estat clau la negociació final d’un compromís amb socialistes, ecologistes i comunistes

Durant la jornada, el partit de Marine Le Pen, Reagrupament Nacional ( RN, extrema dreta), va insistir que l’única solució per superar el bloqueig institucional és dissoldre l’ Assemblea Nacional i convocar eleccions legislatives anticipades. La tres vegades candidata a l’ Elisi va considerar que els partits francesos han ofert “un espectacle desesperant”, per la qual cosa va exigir “el final de la broma”. La líder ultradretana va acusar els seus rivals de tenir por de sotmetre’s a les urnes.

La tercera crisi de Govern en menys d’un any ha contribuït a enfonsar encara més la popularitat de Macron. Segons un últim sondeig de l’institut Elabe per al rotatiu econòmic Les Echos , només un 14% dels francesos aproven la gestió del president de la República, dos punts menys que una enquesta de la setmana passada encarregada per Le Figaro Magazine . Es tracta del nivell més baix registrat per Macron des que va arribar a l’ Elisi el maig del 2016. El socialista François Hollande, al govern del qual Macron va ser ministre d’Economia i Finances, també va caure al 16% el 2016, en la fase final del seu mandat.