El duel d’arcabussers que periòdicament mantenen Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo es va repetir ahir al Congrés. A còpia de repetir el número, al duet se li esgota la creativitat. L’espectacle que ofereixen ja és grotesc per reiteratiu. De nou, el somriure corrosivament càustic del president de l’Executiu i la lletania hiperbòlica del cap de l’oposició. La primera vegada sorprèn, la segona entreté i la tercera avorreix. L’enèsima resulta ja insuportablement tediosa.
Feijóo fa temps que no estalvia munició. La dona i el germà del president, el fiscal general de l’estat, Santos Cerdán i José Luis Ábalos formen per al líder gallec el repòquer de corrupció sanchista. Un repòquer que ara es corona amb la sospita de finançament il·legal del PSOE, una vegada acreditats els pagaments en efectiu als seus dos exsecretaris d’organització. A tot això, el PP hi afegeix obertament des de fa setmanes l’acusació a Sánchez d’haver viscut dels diners de la prostitució gràcies al negoci de les saunes del seu sogre.
Podem volia portarla tensió al màximper guanyar protagonisme
Material més que suficient perquè Feijóo aprofiti la majoria absoluta dels populars al Senat per citar Pedro Sánchez a la comissió d’investigació de la corrupció que, a tall d’aquelarre,
han muntat a la Cambra Baixa els conservadors espanyols. Aquest va ser l’anunci de cara a la galeria que ahir va protagonitzar el líder gallec. Al qual Sánchez va respondre displicent i
envanit amb un irrespectuós: “Ànims, Alberto!”
Si hagués disposat d’un altre torn de rèplica, Feijóo hauria pogut respondre de la mateixa manera al president del govern: Ànims, Pedro! El cert és que tots dos en necessitaran.
Alberto Núñez Feijóo
Deixant de banda els dos galls més grossos del Congrés, el cas és que el veritablement important ahir a l’hemicicle no van ser les pulles d’anada i tornada entre el líder socialista i el popular, sinó les votacions que havien de servir per tornar a mesurar l’estat de salut del Govern espanyol i de la majoria d’investidura.
I en aquest sentit ha estat una bona setmana per al govern. Podem va convalidar finalment el decret llei d’embargament d’armes a Israel i també va fer possible que tirés endavant la llei de mobilitat sostenible, qüestions amb què l’Executiu es jugava la pell. Els liles han substituït Junts en aquest tram de la legislatura i, com els de Puigdemont, també han adoptat un estil de negociació que els fa creïbles en les seves amenaces fins al final.
Però també com els juntaires, d’una manera o una altra calibren fins on poden collar sense ofegar. I aquesta setmana, segons sembla, tocava salvar l’Executiu, després d’arribar a la conclusió que, potser si es passaven de frenada, hi tenien molt més a perdre que a guanyar.
Ahir tocava donar aire a Pedro Sánchez, dues bombones. Van aprovar primer un embargament d’armes a Israel que, efectivament, ho és a mitges o directament no ho és, com denunciaven els mateixos podemites quan asseguraven encara que hi votarien en contra. Tenien raó en aquest punt, ja que un embargament total resultaria perjudicial per al Ministeri de Defensa i per a les forces armades.
Però no es va acabar aquí la generositat de Podem amb el PSOE. La seva abstenció en la votació de la llei de mobilitat va ser la que va permetre l’aprovació del text. En aquest cas, el preu del suport podemita és un acord borrós, de darrera hora i gens transparent amb Óscar Puente, que permet al ministre assegurar que l’ampliació del Prat no s’ endarrereix, i a Ione Belarra, secretària general de Podem, afirmar el contrari.
Sembla el que és. Igual com amb l’embargament d’armes a Israel, amb la llei de mobilitat sostenible Podem volia portar la tensió al màxim per guanyar protagonisme per acabar afluixant a canvi de res en el primer cas i de gairebé res en el segon.