Els 214.000 habitatges que el president de la Generalitat s’ha marcat com a objectiu responen a una necessitat imperiosa. Salvador Illa ha plantejat un “acord de país”, amb la imprescindible col·laboració dels ajuntaments, per mobilitzar tot el sòl disponible, també el que està a mans privades, per construir fins a aquesta xifra de nous habitatges en cinc anys. La meitat d’aquesta xifra seria habitatge per a lloguer social. El gran dubte és si aquesta ambiciosa fita és possible.
Per això caldria que tots els implicats en aquest propòsit, des dels constructors privats fins a les administracions, els partits i els sindicats, posessin fil a l’agulla i es corregissin també els errors endèmics que frenen la construcció d’habitatges. La primera condició ha de ser mobilitzar els recursos econòmics necessaris, i per fer-ho cal aprovar els pressupostos de la Generalitat per a aquest any, un aspecte que no està ni de bon tros garantit, ja que ahir mateix ERC va recordar al president que no els negociarà si no s’avança en l’acord amb Pedro Sánchez per a un finançament singular a Catalunya.
La segona condició és augmentar amb caràcter immediat la generació de sòl urbanitzable i, la tercera, l’agilització dels complexos tràmits administratius municipals que bloquegen o endarrereixen ad infinitum la concessió de llicències d’edificació. Un cop aconseguit tot això, a més, caldria veure la capacitat del sector de la construcció per assumir i desenvolupar l’enorme càrrega de treball que representaria en un espai de temps tan curt, en uns moments en què les empreses pateixen d’escassetat de mà d’obra, de maquinària i de materials. Per començar, caldria construir uns 42.000 habitatges anuals. Aquest podria ser un objectiu assumible si es té en compte, com ha dit Illa, que ja hi ha uns 31.000 habitatges en marxa en el marc dels 50.000 que inicialment va prometre per al 2030 fa un any.
El pla del president de la Generalitat preveu tenir 214.000 nous pisos en execució el 2030
L’últim any la Generalitat, segons ha explicat Illa, ha radiografiat el país pam a pam, poble a poble, ciutat a ciutat, per detectar tots els sectors existents destinats a habitatge. El resultat ha estat la selecció de tres blocs d’actuació, en funció del grau de desenvolupament dels plantejaments urbanístics i el seu estat de gestió, sense que es prevegin requalificacions de sòl. El primer bloc inclou 25 àrees de sòl amb planejament i gestió ja aprovades, i amb tan sols obres d’urbanització pendents, on es preveuen construir 21.728 habitatges, amb l’objectiu de començar a aixecar-los entre el 2026 i el 2027.
El segon bloc reuneix 57 àrees amb el planejament aprovat, però amb la gestió en curs i encara ni urbanitzades ni amb el projecte de parcel·lació acabat, on es calcula que es podrien construir 32.396 pisos, que es projecta que estiguin disponibles com a solars a partir del 2027.
Finalment, amb l’objectiu d’iniciar la construcció entre el 2028 i el 2030, un tercer bloc mobilitzaria solars en 52 àrees amb el planejament pendent o en revisió, que podrien acollir 118.562 habitatges si es mantenen els planejaments actuals, però que podrien pujar a 160.000 si es modifiquen càlculs de densitat i edificabilitat.
L’ambiciós objectiu d’Illa només s’aconseguirà amb un ampli suport polític, social i empresarial
El Govern es compromet a posar totes les facilitats per construir més i més ràpid, com és el decret que ja està en vigor, i que el Parlament hauria de validar definitivament en les properes setmanes, per reduir la burocràcia i els terminis de construcció a la meitat. Això és important perquè la tramitació urbanística en terrenys pendents d’urbanització actualment requereix més de deu anys. El pla de la Generalitat preveu activar de manera imminent tots els plantejaments urbanístics i negociar amb els ajuntaments implicats. Paral·lelament, segons es va anunciar ahir, la Generalitat ha pactat amb el Govern central la gestió de 300 solars i 13.000 pisos de la Sareb a Catalunya.
L’objectiu del president, malgrat les dificultats que planteja, és ambiciós i necessari per al benestar de la població i per a l’estabilitat social. Catalunya està obligada a facilitar l’accés a l’habitatge als seus ciutadans. És la primera vegada en la història recent que es planteja la possibilitat d’aconseguir-ho i per això cal donar suport a la iniciativa des de tots els fronts i amb tots els mitjans. Però aquest no és un objectiu que pugui afrontar un govern per si sol. Les forces polítiques i socials, les administracions locals, les institucions públiques i privades i el conjunt del sector empresarial, des de la construcció fins al sistema bancari, tenen la responsabilitat de comprometre’s a fons en el pacte de país que proposa el president Illa. No fer-ho estroncaria les esperances de futur de les noves generacions i de tots els que necessiten un sostre desesperadament.